Ahir es va celebrar el seminari “Pagesos catalans llibertat i revolta (segles XIV i XV). Semblances i diferencias respecte al cas mallorquí” en l'organització del qual s'ha comptat amb la col·laboració del Grup de Recerca d'Estudis Medievals (GRESMED) i de l'Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM). L'esdeveniment es va centrar en l'anàlisi dels conflictes pagesos que es van produir a Catalunya i Mallorca a finals del segle XV i mitjans del segle XVI.

El seminari s'obria amb la conferència de la Dra. Rosa Lluch, professora titular de la Universitat de Barcelona i entre les publicacions de la qual destaquen els seus treballs vinculats als remences, als quals va dedicar la seva tesi doctoral. Durant la seva presentació la Dra. Lluch va explicar que els remences eren persones de condició servil que no gaudien de llibertat de moviment, ja que es trobaven adscrits a la terra, limitació que constituïa un dels sis mals usos. El malestar que això provocava va donar lloc a dues revoltes, que van concloure amb la signatura de la Sentència arbitral de Guadalupe el 1486, encara que la situació al camp català no s'estabilitzaria fins a un segle després.

A continuació, va tenir lloc la intervenció d'Antoni Mas, integrant de l'IEHM, que es va centrar en la Revolta Forana i les seves similituds, diferències i possibles vinculacions amb el moviment remença català. El punt final el va donar el Dr. Miguel Deyá, també membre del nostre Institut, que va parlar de les conseqüències econòmiques i demogràfiques que van tenir les Germanies. El Dr. Deyá va concloure la xerrada apuntant que la reconversió del paisatge agrari amb els cultius de vinya, l'auge d'altres sectors com el de la seda i l'explotació camperola dels latifundis van aconseguir que, a poc a poc, se superés aquesta situació de crisi , de la qual ja se n'hauria sortit als anys '70 el segle XVI.