Els dies 23 i 24 es va celebrar a la Universitat de les Illes Balears el Seminari d'Història Moderna "Reinventando un reinado. Nuevas propuestas y discursos historiográficos sobre Carlos II y su época" organitzat per l'Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat en el marc del projecte R+D «Novatores en el púlpito. La oratoria sagrada castellana ante la crisis dinástica y el cambio de paradigma cultural (1665-1733)» (PID2020-117974GB-I00) finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Durant dos dies s'han succeït una vintena de ponències a càrrec d'investigadors tant de l'àmbit nacional com internacional, en què s'ha tractat, no només la figura de l'últim dels Àustries, sinó també la seva vida familiar i els espais de poder a la Cort, la política interior i exterior, l'economia del segle XVII o religiositat de l'època, entre altres aspectes. L'objectiu principal consistia a presentar noves propostes historiogràfiques, així com la reinterpretació d'algunes de les ja tradicionals, per tal de plantejar noves vies de recerca i debat al voltant de Carles II.

Després de la inauguració a càrrec del Dr. Miguel Deyá (Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres), el Dr. Jaume Garau (Director de l'IEHM) i el Dr. Francisco J. García (coorganitzador del seminari) es va iniciar al seminari amb una primera sessió centrada en política internacional i relacions diplomàtiques, en què van intervenir:

• Alejandro Sell Maestro (Universidad Autónoma de Madrid) amb la seva comunicació “Spain in Parliament. Los hermanos Howard y el fracaso del partido español en el Parlamento inglés (1669-1674)” en què va parlar de l'enfrontament entre França i la monarquia d'Espanya, que va marcar el regnat de Carles II, i com aquest es va manifestar a Anglaterra.
• Alberto Bravo Martín (Universidad Autónoma de Madrid) va presentar “Carlos II y Polonia durante el reinado de Juan III Sobieski (1674-1696)” en què va analitzar les relacions de la República de Polònia-Lituània amb la Monarquia de Carles II durant el regnat de Juan III Sobieski (1674-1696).
  
• Jorge Prada Rodríguez (Universidad Complutense de Madrid) va analitzar els avanços en la tècnica de construcció naval de la Monarquia de Carles II, que prenia com a referència França i Holanda en la seva comunicació “Entre holandeses y franceses. Diplomacia y renovación en la construcción naval en la España de Carlos II”.
  
• Gabriel Téllez Calvín (Universidad Autónoma de Madrid) va parlar de “Carlos Enrique de Lorena, príncipe de Vaudemont. El testamento de Carlos II y la defensa de Milán”.

Va seguir a aquesta sessió la primera ponència plenària impartida per Antonio Álvarez-Ossorio Alvariño (Universitat Autònoma de Madrid) qui va desenvolupar “El gobierno de la monarquía de Carlos II en Europa y América: una aproximación comparativa”.

A la tarda es van succeir la segona i tercera sessió que giraven al voltant de la figura de Carles II, la Cort i la seva vida familiar, en què van participar:

• Álvaro Pascual Chenel (Universidad de Valladolid) va presentar “Visiones y re-visiones sobre la imagen de Carlos II: la iconografía regia en documentos nobiliarios” sobre la decoració de documents nobiliaris en què la imatge del rei constitueix un element essencial d'especial significació i rellevància.
• Silvia Z. Mitchell (Purdue University) ens va parlar de “Carlos II: el hombre y el rey detrás del mito” en què va identificar diverses àrees de recerca que serien fonamentals per a una nova interpretació de la seva vida, més precisa i menys sensacionalista.

• Elisabetta Lurgo (Université de Strasbourg - UR4377) que a “Marie-Louise d’Orléans, prima moglie di Carlo II: una «regina straniera»?” va fer una primera avaluació dels seus estudis sobre Marie-Louise i va introduir les vies de recerca obertes per aquesta primera perspectiva.
• Juan Sánchez García de la Cruz (Universidad Autónoma de Madrid) en la comunicació titulada “Crisis en el ministerio Medinaceli. El sitio y la caída de Luxemburgo (1682-1684)” va exposar les hostilitats amb França i l'inici de la guerra, en relació amb l'intent de supervivència política i posterior caiguda del primer ministre.
• Lucille Soler (Université Paul-Valéry-Montpellier) va tancar la primera jornada del seminari amb el seu treball “«La agencia humana» como enfoque metodológico para investigar el teatro áulico en tiempos de Carlos II: el caso del dramaturgo Pedro Calderón de la Barca”, en què ens va parlar de la inserció del dramaturg en els cercles de poder i xarxes de la Cort, més concretament de la seva inserció a la Capella Reial de Palau el 1663.

La segona jornada es va iniciar amb la sessió dedicada a les intrigues polítiques i llaços dinàstics en què van intervenir:

• Pierre Civil (Université Sorbonne Nouvelle - Paris III) es va centrar en la “Imprenta y política: sobre algunas dedicatorias de libros al rey Carlos II”.
• Francisco José García Pérez (Universitat de les Illes Balears-IEHM) va parlar del “Poder informal y juego de facciones: María Luisa de Orleans y los límites del partido de la reina”, a la ponència del qual tractava de demostrar la intervenció de la jove reina en la política del moment.
  
• Rocío Martínez López (Universidad Autónoma de Madrid presentava la comunicació titulada “La esperanza perdida de Leopoldo I: las negociaciones por la sucesión de la Monarquía de España entre Madrid y Viena durante los últimos años de Carlos II”.

El va seguir la segona ponència plenària de Manuel Herrero Sánchez (Universidad Pablo de Olavide) que portava per títol “Entre la resiliencia y la disgregación: la estructura imperial hispánica en el escenario internacional durante el reinado de Carlos II”.

La cinquena sessió del seminari versava sobre Església i poder a l'ocàs d'un segle i hi van participar:

• Fernando Negredo del Cerro (IEHM) va analitzar la jurisdicció de la Reial Capella i els xocs que aquesta tenia amb altres jurisdiccions a “Una jurisdicción olvidada: el capellán mayor de Palacio y el juzgado de la Real Capilla en tiempos de Carlos II”.
• Miguel Luis López-Guadalupe Muñoz (Universidad de Granada) va presentar “Edén de milagrería y providencialismo: cofradías de Granada en el último tercio del siglo XVII” centrada en la religiositat popular.
  
• Antoni Picazo Muntaner (Universitat de les Illes Balears) va examinar la reactivació dels processos contra judaitzants a tota la monarquia hispànica, no sent Mallorca una excepció, en la seva comunicació “El fin de una era. Organización y resistencia religiosa en la Mallorca de Carlos II”.

A la sisena i última sessió de la tarda van intervenir:

• Víctor M. Gómez Blanco (Tillburg University) que va avaluar “La reforma monetaria de Medinaceli y el ocaso del mercado de oficios locales en Castilla, 1680-1700".
• Alexandra Testino Zafiropoulos (Institut Catholique de Paris) ens va presentar el seu treball titulat “Al servicio de Carlos II en territorios de América. La pluma del franciscano Matías Ruiz Blanco”.
  
• Rafael Sánchez-Concha Barrios (Pontificia Universidad Católica de Perú) va abordar les singularitats dels càntabres al Perú dels Habsburg “Una presencia singular en el Perú virreinal de los Austrias: los cántabros en Lima durante el reinado de Carlos II (1665-1700)”.

Des de l'Institut d'Estudis Hispànics a la Modernitat, volem fer arribar el nostre profund agraïment a tots els participants per les seves interessants contribucions i per aquestes dues jornades d'aprenentatge marcades per un ambient de debat sa i, per descomptat, a la Universitat de les Illes Balears per la seva col·laboració.