Museu de Mallorca

Els dies 23, 24 i 25 de març de 2022 es va celebrar el Congrés Internacional “Primum non nocere: enfermedades, tratamientos y diagnosticos en la Edad Moderna vistos desde las Humanidades" organitzat per l'IEHM. Durant aquests tres dies hem comptant amb més de quaranta investigadors, tant de l'àmbit nacional com internacional, amb els quals hem après i compartit coneixement.

L'objectiu d'aquest Congrés era l'estudi del món de les malalties i la medicina en general durant l'Edat Moderna des d'una perspectiva humanística i, per tant, interdisciplinaria, per a això vam tenir el plaer de comptar amb historiadors, historiadors de la literatura i la llengua i historiadors de l'art, els quals ens van aportar diferents visions i perspectives d'aquest tema tan ampli i complex.

Comencem el dia 23 amb la inauguració del Congrés a càrrec del Dr. Jaume Garau, director de l'IEHM, el Dr. Miguel Deyà, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB i membre d'aquest Institut, i Maria Gràcia Salvà Picó, directora del Museu de Mallorca.

Al llarg d'aquest primer dia comptem amb els següents investigadors:

Jacobo Hernando Morejón de la Universidad de Málaga amb la comunicació “Enfermedades, dolencias y tratamientos en la historieta histórica sobre la Edad Moderna española”, en la qual va fer un repàs per la “medicina gràfica”, explorant com les malalties durant l'Edat Moderna espanyola han aparegut i han estat tractades en el còmic. Per a això va recórrer totes aquelles historietes històriques ambientades entre els segles XVI i XVIII, centrant-se en còmics relacionats amb successos de brots vírics, plagues i desnutrició.

Mónica María Martínez Sariego de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, amb la comunicació “La enferma de amor en la cultura moderna: de los tratados médicos a la literatura y el arte”, en la qual va repassar les diferents manifestacions de la denominada morbus virgineus, febris amatòria o clorosis en la cultura moderna, des del segle XVI al XVIII, especialment en les seves representacions literàries i pictòriques.
Francisco José García Pérez de la Universitat de les Illes Balears i membre de l'IEHM, amb la comunicació “Una reina estéril: María Luisa de Orleans y la búsqueda médica y divina de un embarazo” en la qual ens va fer un recorregut per la història de la truncada maternitat de la reina consort de Carles II i com això va afectar la seva salut mental i a la seva imatge pública.

Julio Alejandro De la A González de la Universitat de les Illes Balear, amb la seva comunicació titulada “«Que [no] les sea ponçoña lo que les solía ser medicina y remedio»: los conceptos de salud y gracia espiritual en De los nombres de Cristo, de Fray Luis de León”, en la qual va analitzar les analogies que va establir l'agustí entre els conceptes de “salut” i de “gràcia espiritual”.

Alice Borsan, també de la Universitat de les Illes Balears, amb la seva comunicació “Calderón y los entremeses: el reflejo de la melancolía” a on va repassar la presència de la melancolia en algunes peces breus del teatre de Calderón de la Barca, en les quals donades les seves característiques es tracta aquest tema moltes vegades amb burla.
Eduardo Azorín García de la Universidad de Sevilla amb la seva comunicació titulada “Salud pública y reglamentación edificatoria: el encaje de balcones y rejas voleadas en la ciudad de La Habana (1786-1799)” en la qual ens va exposar l'auge de la teoria mecanicista de l'aire en el marc de la Il·lustració i com els caps polítics de l'Havana es van valer de la mateixa per a encaixar els elements sobresortits de les cases amb la finalitat de regular un millor trànsit en la via pública i conformar un aspecte dels carrers més uniforme.

Tamara González López de la Universidade da Coruña i la seva comunicació “Cirujanos, parteras y barberos: la atención sanitaria en el interior de Galicia en la Edad Moderna”, en la qual va realitzar una aproximació a la possibilitat d'assistència sanitària de la població de l'interior de Galícia entre els segles XVII i XVIII, amb especial recalcament en l'atenció sanitària i la mortalitat en el període perinatal.

Rafael Massanet Rodríguez de la Universitat de les Illes Balears i membre de l'IEHM amb la seva comunicació, “Juan Rana, enfermedad y cura. El fingimiento de la medicina en el teatro breve del Siglo de Oro”.

Teresa Sarahí Soriano de la Universidad de Valladolid amb la comunicació “La enfermedad del amor: un mal de la mente al cuerpo en Antíoco y Seleuco de Agustín Moreto”, en la qual va presentar a l'amor com la malaltia que traspassa l'espai psíquic de l'afectat i es manifesta amb símptomes físics, així com els remeis i solucions que s'ofereixen en l'obra.

Héctor Urzáiz Tortajada també de la Universidad de Valladolid i la seva comunicació “«Sanar sin botica y sin doctor»: la Medicina en una comedia del Siglo de Oro”, concretament en la comèdia hagiogràfica El médico pintor, San Lucas, escrita en el segle XVII per Antonio Enríquez Gómez en la qual recrea alguns episodis de la vida de Sant Lluc, qui es va iniciar en les ciències mèdiques durant la seva joventut.

Ángel María Vadillo Bonet de la Universitat de les Illes Balears, amb la comunicació “La salud vive a la virtud vinculada. Análisis del sermón quince sobre el verso trece del salmo cincuenta de Manuel de Nájera”, en la qual va analitzar un sermó que relaciona el pecat amb la malaltia i la virtut amb la salut.

Eva M. Pérez Rodríguez també de la Universitat de les Illes Balears i la comunicació “El Diario del Año de la Peste (1722) de Daniel Defoe, vigente tres siglos después”, en la qual va realitzar un recorregut per aquesta obra de Defoe, tan vigent per desgràcia avui dia, i el tractament que es fa d'una epidèmia al Londres de l'època.

Jaume Garau Amengual de Universitat de les Illes Balears i director de l'IEHM amb la comunicació “De los remedios maravillosos en la obra del humanista Bartolomé Jiménez Patón”, en la qual a través de diverses obres ens va parlar dels curiosos remeis que se'ls donaven a diferents malalties.

Victòria Bauçà Nicolau de la Universitat de les Illes Balears i la seva comunicació “Las mujeres y las enfermedades: entre el rechazo y la asistencia en la Mallorca moderna” en la qual va exposar com en els segles XVI i XVII la filosofia aristotèlica i la medicina galènica continuaven vigents, considerant a les dones més predisposades que els homes a patir malalties físiques i mentals. A través de les fonts, l'autora va determinar la relació que s'establia entre dones i malalties i com el rebuig i l'assistència van ser les dues respostes més habituals amb què es van topar.

Miguel G. Garí Pallicer de la Universitat de les Illes Balears amb el seu treball “El colegio de boticarios de Mallorca y el control de la producción y venta de fármacos durante el siglo XVII”, en el qual a partir de la documentació generada pel propi ofici i institucions judicials del regne va presentar un estudi del col·legi d'apotecaris de l'illa de Mallorca centrant-se, especialment, en com el propi ofici tractava de bloquejar l'accés al mateix dels forans, per a així evitar perdre el control.

Acabem el dia amb Antoni Contreras Mas de la Universitat de les Illes Balears i membre de l'Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut i la seva comunicació “La guerra de Apolo contra las fiebres: Rafel Rapó, Mallorca (1707)”, en la qual ens va parlar en profunditat d'aquesta obra i dels esments mèdics que en ella es troben.

El segon dia de Congrés va tenir lloc la ponència plenària del Dr. Wolfram Aichinger de la University of Vienna titulada “Criar entre mortajas. Mortalidad infantil y remedios de siglos pasados”, l'objecte de la qual va ser exposar, a través de la documentació consultada, l'alt índex de mortalitat infantil en l'Edat Moderna, així com l'abandonament dels nens o la figura de la mestressa de cria i la llet com a remei efectiu davant aquest problema tan estès. Continuem la jornada amb les presentacions dels treballs dels següents investigadors:

Julia Gebke de la Austrian Academy of Sciences i la seva comunicació titulada “Mucho más que una enfermedad. La melancolía y sus matices sociales en la edad moderna”,  l'objectiu de la qual era demostrar la presència de la melancolia en temàtiques tan diferents com la demonología, l'antijudaisme o com a característica dels nens de Saturn. A més, va explorar com l'oferta teòrica de la història de discapacitat pot obrir nous camins per a entendre el fenomen complex de la melancolia moderna.

Stephanie Béreiziat-Lang de la Universidad de Heidelberg i la seva comunicació “‘Fuera de mí’ – Locura, alteridad colonial y experiencia mística”.

Pablo Alberto Mestre Navas de la Universidad Complutense de Madrid amb la seva comunicació titulada “Prescribir y diagnosticar la locura. Agentes y prácticas documentales en el Hospital de los Inocentes de Sevilla”, en la qual va exposar les causes d'ingressos, el funcionament i tractament que van tenir dins del circuit sanitari i les pràctiques documentals que s'efectuaven entre els segles XV i XVIII.

Julio Salvador Salvador de la Universidad Complutense de Madrid i membre del CSIC amb el seu treball “Descripciones de la enfermedad antillana: de la modernidad a la imagen decimonónica de científicos y literatos” en el qual va desenvolupar un continuum, a través de la literatura comparada, entre la imatge d'una determinada comunitat en un moment concret de l'Edat Moderna i el segle XIX.

Natália Ceolin e Silva de la Universidad de Salamanca i la seva comunicació titulada “La idea de "enfermedad" en los procesos de extirpación de idolatría. Trujillo de Perú en el siglo XVIII”, en la qual exposava la relació entre la medicina llicenciada i la “fetilleria” practicada pels indis a Trujillo del Perú en el segle XVIII. A més va exposar com el concepte de “malaltia” va ser comprès per la població nativa.

José Manuel Correoso Rodenas de la Universidad Complutense de Madrid amb la comunicació “Enfermos de Dios. Enfermedades y vacunas en la América colonial puritana”, en la qual va analitzar com els textos de Mather, un teòleg, exposen la malaltia, la relacionen amb el seu context sociocultural, a mig camí entre la Reforma i la Il·lustració.

Antonio Bernat Vistarini de la Universitat de les Illes Balears i el seu treball “La materia médica en los Antiaxiomas (1682) de Fernando Díez de Leiva” en la qual va presentar el contingut mèdic de l'obra i el seu sentit dins d'unes intencions més amples.

Emilio Blanco de la Universidad Complutense de Madrid i la seva comunicació “Saber y práctica médica en los diálogos renacentistas españoles: entre la ficción y la realidad”, en la qual va perfilar el retrat del perfecte metge que es proposa en alguns textos renaixentistes, tant els que eleven la seva figura (els panegírics), com els que la degraden (la sàtira i el teatre).

Marina Díaz Marcos de la Universidad de Castilla La Mancha amb el seu treball titulat “Las enfermedades de la piel en Galeno según la versión de Theodoricus Gerardus Gaudanus: una comparación con un léxico del primer tercio del s. XVI” en el qual, a través de la traducció llatina del Gaudanus, va presentar la visió que el Renaixement tenia de la medicina natural de Galeno per a curar afeccions de la pell i el vocabulari mèdic utilitzat en aquestes receptes, replet d'hel·lenismes.

Christoph Strosetzki de la Universität Münster amb la seva comunicació “Dietética y medicamentos entre la experimentación y la tradición”.

Alejandro Jaquero Esparcia de la Universidad de Castilla La Mancha amb la comunicació “Escenas de redención y sanación: cultura visual y religiosidad popular en los territorios de Albacete a lo largo de la Modernidad” que es va centrar en l'heterogeni conjunt d'imatges devocionals que van configurar la religiositat popular del moment i que estaven destinades a la protecció i sanació dels mals, a través de la seva veneració o mitjançant la realització de diferents accions com l'oració i que encara avui perduren.

Acabem aquest segon dia amb Milagros León Vegas de la Universidad de Malaga amb el seu treball “Medicina y religiosidad en tiempos de pandemia: una aproximación desde la producción pictórica del barroco” en la qual va repassar algunes peces pictòriques inspirades en la pesta, inclosos quadres exvots d'àmbit local, a través dels quals descobrir algunes dades antropològiques sobre com van enfrontar aquelles societats aquesta mortal epidèmia, destacant les cures mèdiques més habituals com les sagnies o la cauterització de bubons.
El tercer i últim dia, la ponència plenària va estar a càrrec del Dr. Fernando Serrano Larráyoz de la Universidad de Alcalá i portava per títol “La actividad examinadora de la Cofradía de San Cosme y San Damián de médicos, boticarios, cirujanos y barberos de Pamplona durante la segunda mitad del siglo XVI (1552 – 1600)”. Completem la jornada amb les comunicacions presentades pels següents investigadors:

José Félix Álvarez Alonso de la Universidad Francisco de Vitoria amb el seu treball “Enfermedad y medicina como estímulo del pathos en la homilética de Alfonso de Castro a través de un análisis estilométrico” en el qual va exposar com els exempla mèdics són utilitzats per l'autor en moments clau de cadascuna de les seves homilies amb l'objectiu de commoure a l'auditori i com, al seu torn, estan estratègicament disposats entre els espais més doctrinals i els més parenètics de cadascun dels sermons del predicador franciscà.

Ana Barrena Gómez de la Universidad de Málaga i la seva comunicació “In periculo mortis: La salud y la enfermedad de los prebendados de la Catedral de Málaga a fines de la modernidad”, en la qual va analitzar a través de la documentació conservada la figura dels prebendats de la Catedral de Màlaga, posant en valor les referències escrites al·lusives al fet de caure malalt i a l'aparició de la mort dins de l'àmbit religiós.

Fernando Negredo membre de l'IEHM amb la seva comunicació titulada “¿La enfermedad como antesala de la santidad? Ejemplos no canonizados en el Siglo de Oro” en la qual, a través de l'estudi de diferents exemples, va mostrar com la malaltia va ser, en molts casos, un element clau a l'hora de construir una presumpta santedat.

Victoria Recio Muñoz de la Universidad de Valladolid i membre del GIR Speculum Medicinae i el seu treball "Ayudar y no perjudicar: la relación médico-paciente en el Introitus a las Centurias de Amato Lusitano”,  en el qual va analitzar el concepte d'etiqueta mèdica que transmet Amato i va rastrejar els principis pels quals es va regir, entre els quals destaca el cèlebre “ajudar i no perjudicar” de les Epidèmies de Hipócrates.

Ana Isabel Martín Ferreira i Cristina de la Rosa Cubo també de la Universidad de Valladolid i membres del GIR Speculum Medicinae amb la seva comunicació “Ser rubia en el Renacimiento: medicina y estética en las Centurias de Amato Lusitano”en la qual van exposar dos casos clínics dedicats a aquest assumpte pel metge jueu Amato Lusitano, el primer sobre les seqüeles sofertes per una bella jove a causa de la seva obsessió per tenir el cabell ros i arrissat i el segon en el qual Amato presenta la seva pròpia recepta infal·lible i gens agressiva per a ser rossa.

María Jesús Pérez Ibáñez i José Ignacio Blanco Pérez de la Universidad de Valladolid i membres del GIR Speculum Medicinae i el seu treball titulat “Un casus mirus, o como curar con ingenio una dolencia: Amato Lusitano, curación 6.42” en el qual van exposar l'anàlisi d'aquest cas centrat en el tractament d'un pacient amb un tipus molt concret de bogeria, la curació de la qual portava aparellada l'engany al pacient, així com els seus possibles paral·lelismes.

Justo Hernández de la Universidad de La Laguna i la seva comunicació “La vejez y el anciano en el galenismo: el tratado médico renacentista Liber de arte medendi (1564) de Cristóbal de Vega (1510-1573)”, en el qual va exposar les recomanacions que feia Cristóbal de Vega en la seva obra a les persones que havien arribat a una certa edat per a mantenir la seva salut.

Nelia Rosa Vellisca Gutiérrez de la Universidad de Valladolid i membre del GIR Speculum Medicinae, amb el seu treball “Aurea senectus: la salud de los mayores en la medicina renacentista” centrada en el règim de vida que havien de seguir els majors segons la doctrina de dos representants de l'Humanisme mèdic espanyol: Andrés Laguna i Cristóbal de Vega.

Gloria Cristina Flórez Dávila de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos i la seva comunicació “Salud, enfermedad y muerte en los sermones y tratados médicos en el Perú de los Austrias”, un treball interdisciplinari que donava a conèixer les importants relacions existents entre les ciències mèdiques i les societats europees i americanes modernes, centrant-se especialment en l'anàlisi de fonts acadèmiques i religioses que permeten comprendre la difusió dels coneixements mèdics i farmacèutics al Perú dels Àustries.

Joaquín Pascual Barea de la Universidad de Cádiz, amb el seu treball titulat “Beneficios y riesgos del vino en un manual de Medicina del médico toledano Álvaro de Castro (h. 1470-1544)”, en la qual ens va parlar dels diferents tipus de vi i les seves qualitats, beneficis i perjudicis per a la salut segons els seus tipus i les qualitats de cada persona, la millor forma i moment d'ingerir-ho, i algunes qüestions dubtoses sobre aquest.

María Teresa Santamaria Hernández de la Universidad Castilla La Mancha i el seu treball “Los dos lados de la puerta de la vida: Terminología y Medicina en un manual farmacológico de Álvaro de Castro (ca. 1525)” en el qual va analitzar l'escrit en el context europeu del progrés i de l'ensenyament de la Medicina, prestant especial atenció al lèxic mèdic recollit en ell, als criteris seguits per a la seva selecció, i a les fonts de les quals procedeix.

Irene Rodríguez Cachón de la Universidad de Burgos amb la seva comunicació “Apetito y salud en el siglo XVI: notas al Banquete de nobles caballeros de Luis Lobera de Ávila”, en la qual va analitzar el tractat i la seva influència en la literatura mèdic-dietètica posterior, pel fet d'estar escrit en castellà, trencant així amb el caràcter elitista de la medicina.

Dana Zaben de la Universidad de Castilla La Mancha i el seu treball titulat “Arabismos en la Ianua Vitae: origen y pervivencia en el léxico latino”, en el qual va analitzar el lèxic mèdic de les malalties i els medicaments utilitzat en l'Edat Moderna, centrant-se en els arabismes que apareixen en la Ianua vitae.

Rocío Martínez Prieto també de la Universidad de Castilla La Mancha i la comunicació “Contra morbos melancólicos: el léxico de las enfermedades mentales en un texto médico latino de principios del Renacimiento” en la qual amb l'ajuda de diferents eines lexicogràfiques i del marc contextual i terminològic va analitzar el lèxic de les malalties mentals, utilitzant com a punt de partida el 'Antidotarium' del metge judeoconvers Álvaro de Castro (ss. XV-XVI).

Finalment, acabem amb la presentació del cartell de Justo Hernández de la Universidad de La Laguna titulat “Opera Medica: recuperación del patrimonio textual grecolatino de la medicina europea II”, a través del qual ens va parlar de la importància de la Història de la Medicina i del projecte que tenen entre mans per al seu estudi.

Tanquem aquest Congrés amb la clausura a càrrec del Dr. Jaume Garau i el Dr. Rafael Massanet i la notícia de la publicació de totes les comunicacions presentades.

Des de l'Institut d'Estudis Hispànics a la Modernitat, volem fer arribar el nostre agraïment a tots els participants per les seves excel·lents contribucions. Per descomptat, al Museu de Mallorca, i a la seva directora Maria Gràcia Salvà Picó, per la cessió de l'espai i la seva inestimable ajuda, i a la Universitat de les Illes Balears - UIB pel seu suport i col·laboració.