Els dies 27 i 28 d'octubre del 2022 es va celebrar el seminari en línia «Los Países Bajos y las princesas Habsburgo: una relación de diplomacia, intereses y poder entre los siglos XVI y XVIII», organitzat per l'Institut d'Estudis Hispànics a la Modernitat de la UIB amb la col·laboració del projecte Res Pública Monárquica. La Monarquía Hispánica, una estructura imperial policéntrica de repúblicas urbanas, de la Universidad Pablo de Olavide.

La primera sessió del seminari va estar dedicada a estudiar algunes de les figures més representatives i també més icòniques en aquesta tradició de govern femení dels Països Baixos i es van fer algunes reflexions molt interessants relacionades amb la qüestió de gènere i el debat historiogràfic que actualment afecta a l'estudi de la història de les dones i el poder. Julia Gebke (Austrian Academy of Sciences) va plantejar, a través de Margarida de Parma, si el govern femení va tenir unes característiques diferents del masculí, sobretot pel que fa a la resposta i actuació d'aquestes governadores davant de denominats esdeveniments polítics o militars. Marcella Miranda (Universidade de Sao Paulo) va fer referència al paper exercit pels jesuïtes a l'hora de construir una candidatura al tron ​​d'Anglaterra per a la infanta Isabel Clara Eugenia anys abans que es convertís en arxiduquesa dels Països Baixos. Així mateix, Sergio Bravo Sánchez (Universidad Complutense de Madrid) va centrar la seva ponència a l'emperadriu Isabel i la seva implicació indirecta en la complexa política de Carles V en uns territoris que ella no va visitar mai. Alberto M. Rodríguez Martínez (Universidad Pablo de Olavide) va mostrar magistralment la importància de l'exercici de la caça a les elits dirigents, centrant-se en la figura de l'arxiduquessa Isabel Clara Eugenia.

El segon dia del seminari va tenir el seu marc temporal a l'últim terç del segle XVII i els primers anys de la dominació austríaca dels Països Baixos. Francisco J. García Pérez (Universitat de les Illes Balears-IEHM) va mostrar el pes simbòlic de la reina Maria Teresa d'Àustria en les reivindicacions del seu marit Lluís XIV a l'hora de conquerir els Països Baixos espanyols. D'altra banda, Juan Sánchez García de la Cruz (Universidad Autónoma de Madrid) analitzava Mariana d'Àustria, i reina mare, com un element d'enorme pes a l'hora de nomenar un nou governador dels Països Baixos. Valentina M. Kozák (Universidad Complutense de Madrid) recuperava la fugura de la comtessa de Berlepsch, favorita de Mariana de Neoburg, per reforçar encara més aquesta idea de poders invisibles. Rocío Martínez López (Universidad Autónoma de Madrid) ens va parlar de la configuració de models de governants femenines que serien recuperats en el futur per reforçar la pròpia autoritat de governadores dels Països Baixos i ho va exemplificar perfectament a través d'Isabel d'Àustria, que va assumir la imatge d'Isabel Clara Eugenia.

Durant les dues jornades es van generar interessants debats en els quals van intervenir tant els ponents com els assistents i en els que es van plantejar noves preguntes i hipòtesis de gran interès per a futurs estudis.