Divendres passat es va dur a terme el seminari «Alfons el Magnànim i la Santa Seu. Diplomàcia i conflicte» coorganitzat per l'Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM) i el Grup de recerca d'Estudis Medievals de la UIB (GRESMED). L'activitat va comptar amb la intervenció d'Albert Cassanyes, organitzador de la mateixa, i de María José Cañizares i neix d'una línia de recerca que comparteixen: la figura d'Alfons el Magnànim.

La primera de les ponències va estar a càrrec de la Dra. Cañizares que va presentar “Entre el pontificat i el concili: Alfons V davant de Martí V i Eugeni IV i la reconciliació de l'Església (1416-1447)”, on va analitzar les relacions entre Alfons V i la Santa Seu poc després que se solucionés el Cisma d'Occident, que havia marcat l'esdevenir de l'Església de Roma. Al llarg de la seva ponència, la doctora Cañizares va oferir una panoràmica completa sobre la política mediterrània planificada per Alfons V i les inevitables disputes, tensions polítiques i negociacions que van tenir lloc amb els papes posteriors al Cisma.

Per la seva part el Dr. Cassanyes va parlar de “Amistat i rivalitat en temps convulsos: Alfons el Magnànim enfront de Nicolau V i Calixt III en una Cristiandat amenaçada (1447-1458)”. Durant la seva ponència va reflexionar sobre la complexa situació política i estratègica del Papat durant el segle XV, analitzant qüestions de rellevància com les seves relacions amb les monarquies mediterrànies i el difícil equilibri que suposava per als pontífexs la seva doble naturalesa de successors de Sant Pere i prínceps temporals. Un aspecte que va destacar van ser els diversos mecanismes diplomàtics dels quals es va servir Alfons V el Magnànim, i més concretament els agents enviats a altres corts, incloent-hi la papal, que li proporcionaven informació útil per a les seves ambicions polítiques i estratègiques.