Nou monogràfic a Hipogrifo: “Voces y ecos en la transición a la Modernidad”, coordinat per Jaume Garau

Data de publicació:

La revista acadèmica Hipogrifo acaba de publicar un nou monogràfic titulat “Voces y ecos en la transición a la Modernidad” coordinat pel professor Jaume Garau. Aquesta publicació és fruit del treball col·lectiu d'investigadors membres de l'Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM) i respon directament a un dels objectius fundacionals de l’IEHM: fomentar la col·laboració interdisciplinària entre especialistes en Humanitats de diferents institucions, units per l’estudi de la Península Ibèrica en el trànsit del món medieval al modern, un període que s’estén des de finals del segle XV fins a mitjan segle XVIII.

Sota la direcció del professor Garau, aquest volum reuneix estudis que examinen manifestacions literàries, teatrals i crítiques en una època marcada per intenses transformacions culturals.

L’índex inclou les següents contribucions:

  • Nota preliminar. Voces y ecos en la transición a la Modernidad, per Jaume Garau, que introdueix l’enfocament i els objectius del volum.
  • La genealogía burlesca, recurso de los graciosos en el teatro de la generación calderoniana, per Rafael González Cañal, analitza els usos de l’humor escènic i la seva càrrega crítica.
  • Claves dramáticas de una comedia palatina, «Porcia y Tancredo» de Luis de Ulloa Pereira, per Juan Matas Caballero, estudia una obra poc coneguda que mereix més atenció.
  • De la iglesia al teatro: devenires de la gracia cómica hasta el Barroco español, per María J. Ortega Máñez, recorre l’evolució del concepte de còmic des dels contextos religiosos fins a l’àmbit escènic.
  • La recepción de Luis de Góngora en tratados en lengua latina de los siglos XVII y XVIII, per Rafael Ramis Barceló, posa en relleu la projecció internacional i erudita del poeta cordovès.
  • Lope de Vega, lector de poetas europeos: unas notas sobre el soneto 112 de las «Rimas», per Fernando Rodríguez-Gallego, estudia les possibles edicions de les quals podria haver partit el Fènix dels Enginys per redactar el sonet.
  • La presencia de Francisco de Quevedo en los poetas españoles del último tercio del siglo XIX, per José Servera Baño, traça l’eco que deixà l’escriptor barroc en la poesia posterior.

Aquest monogràfic no sols enriqueix la recerca sobre la primera modernitat ibèrica, sinó que també exemplifica l’esperit de diàleg i cooperació que caracteritza l’IEHM des de la seva fundació.

Podeu accedir al monogràfic a través del següent enllaç.