Els dies 3, 4 i 5 d’abril, la Universitat de les Illes Balears (UIB) va celebrar amb gran èxit el I Simposi ISEM-IEHM, centrat en les «Últimes i pròximes aportacions de la Història Social en la Edat Moderna». Organitzat pel Grup ISEM, l’IEHM i amb la participació d’investigadors de tot l’Estat, la trobada va oferir una panoràmica actualitzada de les investigacions més recents sobre la societat moderna.

L’acte s’inicià dijous a la Sala de Graus de l’edifici Margalida Comas i Camps amb una sessió inaugural en la qual intervengué el rector de la UIB, doctor Jaume Carot; la directora del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, doctora Antònia Juan, i el coordinador del simposi i investigador principal del grup ISEM, doctor Miquel Deyà.   seguida de ponències que posaren el focus en la cultura material, la fiscalitat i l’estructura política local de l’època moderna.

En la primera sessió, Miquel Àngel Capellà Galmés i Neus Serra Vives destacaren el paper central de les dones en el consum domèstic a la Mallorca del segle XV i XVI, mentre que Aina Maria Coll Coll analitzà els mecanismes de repartiment d’impostos per entendre l’organització social del segle XVIII. Per la seva banda, María del Carmen Irles Vicente oferí una visió sobre els regidors d’Oriola com a figures clau en l’esfera política i social local del segle XVIII.

La segona sessió abordà qüestions de poder, gènere i resistència. María del Mar García Arenas explicà la intervenció de dones en l’expulsió dels jesuïtes portuguesos, i María López Díaz examinà l’adaptabilitat de les elits gallegues en temps de canvi. En el bloc de comunicacions, Victòria Bauçà Nicolau destacà l’agència social de les vídues mallorquines; Eulalio de los Reyes López analitzà el ceremonial de possessió senyorial com a eina de poder; i Inês Jonífero reflexionà sobre la construcció de la masculinitat en el context bèl·lic portuguès del segle XVII.

El divendres, la tercera sessió s’obrí amb una mirada historiogràfica de la mà d’Ángel Juan Alloza Aparicio, que repassà l’evolució de la Història Social des dels anys vuitanta. Miquel Josep Deyà Bauzà aportà una visió singular de la societat mallorquina a través de les cartes dels virreis a Felip II. En l’espai de comunicacions, Cristina Jiménez Balbuena explorà el paper religiós de les dones en confraries locals; Margalida Coll Amer proposà noves lectures dels paisatges devocionals marianos; i Maria del Camí Dols Martorell mostrà com el delme a Mallorca tenia una dimensió clarament femenina en el canvi de segles XIV-XV.

La quarta sessió, més centrada en el clergat, comptà amb Ignasi Fernández Terricabras, qui presentà un balanç rigorós sobre la història social del clergat a la Monarquia Hispànica, i María Seijas Montero, que abordà les tensions internes i els excessos del personal catedralici compostel·là.

La trobada ha estat valorada molt positivament pels assistents i consolida la voluntat de construir xarxes interuniversitàries que impulsen una nova generació d’estudis socials sobre el món modern.