La setmana passada es van dur a terme les Jornades «Santa Catalina Tomàs, sor Tomasseta. Història, devoció, tradició», un esdeveniment organitzat en commemoració del 450è aniversari de la mort de Catalina Tomàs i Gallard. Aquesta iniciativa, organitzada per l'Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat, també va ser possible gràcies a la col·laboració del Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Valldemossa.

Les jornades, concebudes com un espai d'estudi i reflexió, es van centrar en la figura de Santa Catalina Tomàs i el context històric en què va viure. Mitjançant un enfocament multidisciplinari, es van explorar diversos aspectes de la seva vida, el seu llegat espiritual i el seu impacte en les tradicions i la devoció popular a Mallorca.

L'acte inaugural va comptar amb la participació de destacades personalitats de l'àmbit cultural i acadèmic. Guillem Ginard, director insular de Cultura, va oferir unes paraules de benvinguda, destacant la rellevància històrica de Catalina Tomàs i la importància de promoure aquest tipus de trobades per preservar el patrimoni cultural i espiritual de l’illa. Tot seguit, va intervenir Rafael Ramis, subdirector de l'IEHM, qui va elogiar la iniciativa del Dr. Albert Cassanyes en l'organització i desenvolupament d’aquestes Jornades, destacant el seu compromís i dedicació. Així mateix, va expressar el seu agraïment al Consell de Mallorca pel seu suport i col·laboració en la realització d’aquest esdeveniment. Finalment, Albert Cassanyes, coordinador científic de les jornades, va subratllar la contribució de Santa Catalina a l'imaginari col·lectiu mallorquí i el seu paper com a referent espiritual, i va presentar breument les activitats complementàries que s’hi durien a terme.

La primera ponència, «La figura de Caterina Tomàs: una nova visió», va ser a càrrec del pare Josep Amengual i Batle. Durant la seva intervenció, va explorar els reptes que planteja la investigació històrica sobre la figura de la santa, considerant, entre altres aspectes, les línies convergents entre els relats dels biògrafs i els testimonis recollits en els processos.

Després d’una breu pausa, les Jornades es van reprendre amb la ponència titulada «Rastres toponímics de la vida de santa Catalina Tomàs a la possessió des Cabàs (Santa Maria del Camí)», a càrrec de Maria del Camí Dols Martorell. En la seva intervenció, l’autora va explorar la connexió entre la figura de Santa Catalina Tomàs i la possessió des Cabàs, on va residir amb la seva família. A més, va analitzar la influència de la seva estada en la nomenclatura del lloc i va presentar les representacions i tradicions populars en el seu honor a la parròquia de Santa Maria.

La sessió matinal va concloure amb l’exposició de Pere Fullana Puigserver, titulada «Antoni Despuig i Bartomeu Pou: la beatificació de la pastoreta de Raixa». Durant la seva intervenció, va abordar els aspectes humans i espirituals que van marcar el procés de beatificació, així com la recepció i la memòria d’aquest esdeveniment a Mallorca.

A la tarda, les activitats van continuar amb la xerrada «El monestir de Santa Magdalena: d’hospital de penedides a llar de Caterina Tomàs», presentada per Albert Cassanyes Roig. En aquesta ponència, l’autor va oferir un recorregut per la història de la fundació del monestir, analitzant l’evolució de l’ordre religiosa i el seu sistema organitzatiu.

La jornada va concloure amb una visita guiada a l’església de Santa Magdalena, la capella de Santa Catalina Tomàs i el museu, a càrrec de Gabriel Carrió Vives, tancant així un dia d’intens anàlisi històric i cultural.

El segon dia de les Jornades va començar amb la conferència de Rafael Ramis, titulada «El marc intel·lectual i cultural de Mallorca a l’època de Catalina Tomàs». En la seva intervenció, el ponent va destacar la influència de l’humanisme i la seva difusió a l’illa, impulsada per la significativa presència de mallorquins a Itàlia durant aquella època. També es va abordar el paper dels principals centres educatius de l’època, com l’Estudi General o el Col·legi de la Criança, el primer centre escolar femení sense vinculació religiosa a Mallorca. Així mateix, es va analitzar la figura de destacats personatges renovadors que, preocupats per recuperar les arrels espirituals, van deixar una profunda empremta en la vida espiritual i la devoció de l’illa. Entre ells, es va destacar Santa Catalina Tomàs, la influència de la qual va resultar determinant en l’àmbit religiós i cultural de Mallorca.

A continuació, es va dur a terme una sessió dedicada a l’art, en la qual Gabriel Carrió Vives va presentar la ponència titulada «La identitat visual de santa Caterina Tomàs a través dels seus atributs». Durant la seva exposició, l’autor va analitzar quatre aspectes fonamentals: la fisonomia de la santa, la indumentària característica de la seva ordre, la seva gestualitat i, finalment, els seus atributs icònics, entre els quals destaquen el pa de sucre i la cadernera.

Vam continuar amb la intervenció de Miquela Sacarès Taberner i la seva ponència «Com era al principi, ara i sempre… Ramon Llull i Caterina Tomàs. Art i devoció dels sants mallorquins», en la qual, entre altres aspectes, es van destacar les similituds entre les obres dedicades a Ramon Llull i a la Beata, així com les iconografies en què comparteixen espai (retaule, quadres…) i el context en què es van produir.

A la tarda, vam reprendre la sessió amb l’última conferència del dia, impartida per Jaume Garau, titulada «Catalina Tomàs en la literatura barroca», centrada especialment en el tema tomassià en la poesia barroca.

Vam concloure les jornades de dijous amb la projecció del documental Es Carro. La tradició de tot un poble del 2020, que relata la història d’aquesta tradició des del seu origen fins a l’actualitat, destacant la gran importància i la profunda devoció que li professen els valldemossins.

El tercer dia de les Jornades es va celebrar a Valldemossa, on, després d’un recorregut per la Valldemossa de Caterina Tomàs guiat per Concepció Bauçà de Mirabò Gralla, aquesta va presentar la seva ponència titulada «Art i devoció. El llegat de santa Catalina Tomàs al seu poble natal». En ella, es van abordar les diverses formes de representació de la Beata, tant en l’art material com en l’immaterial.

 

La clausura va ser a càrrec d’Albert Cassanyes, coordinador de l’activitat; Jaume Garau, director de l’IEHM; i Nadal Torres, batle de Valldemossa. Per culminar aquestes Jornades, el grup Polissonia va oferir un concert que va transportar els assistents a l’època de Caterina Tomàs amb la seva música.