BRAVO CARO, Juan Jesús
Institució
Juan Jesús Bravo Caro
Catedràtic d'Universitat
Departament d'Història Moderna i Contemporània
Universidad de Málaga
Facultad de Filosofía y Letras
Campus de Teatinos s/n
29071 – Málaga
España
Tfno.: +39 952131721
E-mail: jjbravo@uma.es
Curriculum
Catedràtic d'Universitat, adscrit a l'Àrea d'Història Moderna, del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Màlaga, i actualment Director d'aquesta unitat departamental. Les seves línies de recerca se centren en la societat de l'Edat Moderna, amb especial atenció a les elits i, sobretot, les minories tant en l'àmbit peninsular espanyol com en el del Mediterrani, a més de les conseqüències econòmiques de la política de les monarquies enfront de tals col·lectius. Fruit de tot això han estat publicades diverses monografies, articles en revistes científiques i participacions en qualitat de ponent en congressos i seminaris internacionals (Paris, Càller, Matera, Potenza, Istanbul, Lisboa, Tunísia o Mèxic). Igualment, compta amb diferents estades en centres nacionals i internacionals de recerca, i la responsabilitat de diferents grups, projectes d'I+D i xarxes temàtiques de recerca. En l'actualitat està centrat, adicionalment, en un altre àmbit d'estudi que té com a objectiu principal l'anàlisi de minories concretes en els territoris americans i les seves possibles similituds amb uns altres de la Península Ibèrica durant l'Antic Règim.
Línies de recerca
Minories i marginats en l'Edat Moderna; Mediterrani; Moriscos; Esclavitud; Població en l'Antic Règim; Identitats en la Monarquia Hispànica.
Publicacions
- (Amb Sandra Olivero Guidobono) «Familias pluriétnicas, ¿estrategias de supervivencia o mecanismos de movilidad social? Estudios de casos en el Buenos Aires colonial», Procesos históricos: revista de historia, arte y ciencias sociales, Nº. 36, 2019, págs. 45-59
- (Amb Sandra Olivero Guidobono) «Etnicidad y ambigüedad identitaria: ¿ruptura de modelos tradicionales o estrategias de supervivencias en sociedades de antiguo régimen? La población de color porteña», 1750- 1770, Dos puntas, Nº. 18, 2018, págs. 88-114
- «El bautismo de esclavos, libertos y musulmanes libres en el Orán de Felipe II», Hispania, LXXVI, 252, 2016, 67-102. DOI: 10.3989/Hispania.2016.003.
- «Iglesia e Inquisición en Cartagena de Indias durante el tránsito de la época colonial a la Independencia», Revista de Historia Moderna, 32, 2014, 245-268.
- «Los moriscos de los reinos andaluces en el proceso de extrañamiento de la minoría religiosa», Tiempos Modernos. Revista electrónica de Historia Moderna, 28, 2014, 1-21.
- «Cautivos sardos y esclavos en Cerdeña: una historia por hacer», en Identità e frontiere: politica, economia e societpa nel Mediterraneo (secoli XIV-XVIII), Franco Angeli, Milano, 2014, 66-79.
- «De cereales a pan. Identidades colectivas y alimentos de discordia entre personas e insectos», en “… come sa di sale lo pane altrui”. Il pane di Matera e i pani del Mediterraneo, CNR, Matera, 2014, 125-147.
- «Alimentación y religión: La “promoción” del cerdo en la España de la Edad Moderna», en Testamentum Porcelli. Storie consuetudini e valori culturali, CNR, Cancellara, 2014, 87-104.
- «Los periódicos en la Andalucía de principios del siglo XIX: Guerra, opinión pública y sociedad», Historia y Comunicación Social, 18, 2013, 529-539.
- «El reflejo de la esclavitud del Mediterráneo en los registros parroquiales oraneses», en Orán. Historia de la Corte Chica, Polifemo, Madrid, 2011, 143 - 171.
- «Cuentas de un viaje sin retorno. Moriscos hacia el destierro», Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia, 31, 2009, 331-343.
- «Fray Antonio Enríquez de Porres, obispo y virrey por la gracia de Felipe IV», Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia, 30, 2008, 285-310.
Algunes de les publicacions es poden consultar al següent enllaç.