Universitat de les Illes Balears

Les relacions per a les visites ad limina dels bisbes de Mallorca, Menorca i Eivissa, corresponents al pontificat de Pius XII, mostren una pastoral episcopal poc sinodal, i vista des de l'època franquista, a Menorca i Eivissa, restauren els temples, al mateix temps que fan front, amb una pastoral vocacional atenta a l'escassetat de preveres, la meitat dels quals assassinats pels anarquistes. Des de Mallorca, se'ls presten alguns ministres ordenats. Políticament el bisbe Miralles és entusiasta de Franco, i també els d'Eivissa i Menorca, encara que matisen que la dictadura retalla els drets d'associació. La puixança de l'Acció Catòlica, de les Congregacions Marianes, Joventuts Antonianes, Seràfiques, Oratorianes, les activitats escolars de les religioses i religiosos, etc., posen límit a la Falange, temuda pel seu racisme. Les congregacions religioses mostren un insòlit rostre femení de l'Església, i, de fet, s'avancen a l'incapaç Estat quan capil·laritzen la sanitat, el servei domiciliari als ancians i l'escolarització de les noies. La pastoral sacramental augmenta, millora la predicació i la catequesi, totes dues en lingua pàtria, la catalana. Sorgeixen els cursets de Cristiandat, l'Associació de Metges Catòlics, la Germanor d'Obrers d'Acció Catòlica i semblants. El clergat comença a obrir-se a la col·laboració amb Hispanoamèrica. El turisme és vist com una amenaça a un catolicisme llatí i de tonalitat agrària.