Francisco Carpintero Benítez
La crisis del derecho en la Escolástica española del siglo XVI
Edició en castellà
Els escolàstics espanyols van unir en si mateixos dues tradicions que, fins a poc abans, havien anat dissociades. Una és la doctrina jusnaturalista dels juristes que van integrar el Jus Commune, que seguien les declaracions sobre el dret natural dels jurisprudents romans. L'altra va venir formada pel conjunt d'idees que van desenvolupar els filòsofs i teòlegs escolàstics de la Baixa Edat Mitjana. Aquest altre corrent va ser més complexa, perquè van estar actius tant els nominalistes com Tomàs d'Aquino, que van formar dos cossos doctrinals irreductibles que van arribar fins als espanyols dels segles XVI i XVII. L'historiador actual es troba amb les tradicions dels juristes i amb dos enemics doctrinals: tres cavalls que, a la seva manera, aquells escolàstics van amansir. Això implica afirmar que aquests espanyols van ser sincrètics, perquè van integrar l'afirmació de la llibertat natural en el status naturae, les doctrines dels nominalistes i el realisme jurídic tomista.