Luis Merino Jerez, Manuel Lázaro Pulido, Javier Grande Quejigo (Eds.)
Entre la Edad Media y la Modernidad: La ruptura del espacio en Europa y en el nuevo mundo
Edició en castellà
L'«espai» és un tòpic que ens porta, lògicament, a les consideracions físiques i geogràfiques. La intuïció universal ens porta a l'espai, però el seu sentit dista molt de ser inequívoc i/o unívoc. La inclusió de l'home en la concepció de l'espai ens porta a la geometria, però l'espai també implica «els espais», aquells que dibuixen i conceben; els que es presenten com a suport i representació. L'espai –els espais– pren cos al mapa geogràfic que dóna una imatge de l'espai terrestre. El mapa mundi representa una part o la totalitat de la terra que presenta la mesura de l'home i la societat al món i a la natura.
En el període que ens ocupa –el trànsit de l'edat mitjana a la modernitat– ens ve a la memòria, especialment l'any en què celebrem l'aventura de la circumval·lació del planeta capitanejada per Magallanes, ultimada per Elcano i finançada per la Corona Espanyola, l'època dels descobriments del segle XV. Un esdeveniment «immens» en la història de la humanitat, que va significar –assenyala Alexandre de Humboldt– l'obertura d'una renovada consciència europea: el pas a la modernitat, que inauguraria una idea nova de l'espai i el temps.
A l'hora d'estudiar el fenomen de la «ruptura de l'espai» com una categoria que va més enllà de les coordenades de l'espai geomètric, es feia imprescindible acudir a un apropament multidisciplinari per tal de poder abordar la qüestió en tota l'extensió semàntica de l'expressió i identificar-ne els referents. Aquesta obra, que és el reflex del I Simposi Internacional «Entre l'Edat Mitjana i la Modernitat: la ruptura de l'espai a Europa i al Nou Món», dóna compte d'alguns dels treballs presentats que van abordar aspectes transversals relatius al significat de la ruptura de l'espai.