Universitat de les Illes Balears

En 1581 el dominic Domingo Báñez accedeix a la càtedra de Prima en Teologia de la Universitat de Salamanca, marcant una època d'esplendor en la teologia europea. En aquest moment, Espanya acaba d'incorporar Portugal, amb les terres d'ultramar, al seu Imperi “on no es posa el sol”. Felipe ll és el monarca més poderós de la terra assumint sota la seva responsabilitat la defensa per les armes de la fe catòlica. Són anys gloriosos però solcats per sagnants batalles: als Països Baixos, amb França, amb Anglaterra, contra els turcs; i dins de les nostres fronteres, contra els moriscos de les Alpujarras. Molta sang vessada per a defensar un Imperi i una religió. Els grans teòlegs de llavors, com Suárez, Molina o Báñez, entre altres, sostenen la política bel·licista del monarca catòlic. Però no tota guerra és lícita, ni tot val en el desenvolupament del conflicte bèl·lic: la consciència del rei i dels seus consellers, fins i tot la dels simples soldats, està en joc. No en va, un dels pilars fonamentals de la religió que defensen és el mandat diví de “no mataràs”. És la religió un ferment de violència? Hi ha una guerra justa? Es pot fer una guerra santa per a imposar la religió? Com defensar amb les armes la veritat? Com posar límits racionals als horrors de la guerra? Com fer més humans els conflictes bèl·lics? Aquest és el desafiament al qual s'enfronten els teòlegs del segle XVI: dels seus encerts i dels seus passos en fals podem aprendre també avui.