Universitat de les Illes Balears

 Des que Ramón Llull va morir en 1315/16, es va desenvolupar a Mallorca un fervorós culte religiós dedicat a la seva persona. Amb les seves restes mortals descansant a l'església de Sant Francesc de Palma, generacions de devots acudien a la seva capella a venerar-li. Es contaven històries fantàstiques sobre els miracles que obrava el Màrtir, se celebraven esplendoroses festes en la seva memòria i les seves imatges adornaven esglésies i convents per tota l'illa. Però aquesta devoció era també motiu de discòrdia. Mentre la majoria de mallorquins es declarava fidel a Llull, una minoria enèrgica i bel·licosa es proclamava la seva enemiga. Així doncs, durant segles, el culte a Llull va generar disputes que van anar creixent conforme passava el temps. Però si va haver-hi una època difícil per a l'anomenat Culte Públic, aquesta va tenir lloc al llarg del segle XVIII.

 

Aquest llibre persegueix, precisament, estudiar des d'un nou prisma la conflictiva evolució del culte a Ramón Llull durant aquella centúria, traient a relluir totes les seves llums i ombres. Al llarg d'aquestes pàgines s'analitzaran esdeveniments tan importants com la progressiva radicalització que es va apoderar del lulismo, l'enfortiment del moviment antiluliano i la despietada persecució que es va viure a Mallorca amb la finalitat d'extirpar tot rastre de Ramón Llull. Aprofundint en nombrosos arxius històrics, Francisco José García es proposa amb aquest llibre superar dècades de discursos panegírics i visions fragmentàries. Tot això amb la finalitat de presentar un mosaic totalment diferent del culte lul·lià i obrir el camí a noves interpretacions en la història del lulisme i per a conèixer millor el llegat de Ramón Llull.