Universitat de les Illes Balears

Alfonso de Castro (1495-1558), frare franciscà nascut en les albors del segle XVI, va ser punta de llança de la teologia peninsular en la lluita contra l'heretgia protestant. Les seves singulars virtuts i capacitats van fer de la teologia positiva el seu camp específic de treball amb tres obres de caràcter teòric: De iusta haereticorum punitione, Adversus omnes haereses –obra contínuament revisada i actualitzada – i De potestate legis poenalis, compendi que ho fa mereixedor del títol de pare del Dret Penal Espanyol. Ens va llegar a més dos jocs d'homilies composts probablement a petició de les seves amistats: un sobre el salm 32 (31) i un altre sobre el salm 51 (50) – del qual presentem la seva traducció –. En aquest últim conjunt homilètic es centra l'autor precisament a apuntalar la validesa sacramental de la penitència, posada en dubte per l'heretgia.

Va ser enormement apreciat tant per reis com per l'Església. Respecte al primer, va intervenir sovint en assumptes de la cort, d'on va ser predicador i conseller: va acudir amb Felip II a Anglaterra en el moment en què es disposava a contreure matrimoni amb María Tudor, va tractar d'avalar canònicament el matrimoni d'Enric VIII i Catalina d'Aragó… En quant a l'estima que d'ell tenia l'Església, va acudir com a teòleg conciliar a Trento de la mà de Pedro Pacheco, bisbe de Jaén. Va morir poc després de ser proposat per Felip II per a assumir la mitra compostelana.