Investigadors externs

ALVAR EZQUERRA, Alfredo

 Institució

Alfredo Alvar Ezquerra
Professor de Recerca de OPIS - CSIC
Institut d'Història
Departament d'Història Moderna i Contemporània
Grup "Humanisme i Segle d'Or: una Història Social"
Telèfon: (+34) 916022444
Despatx: 2E29

Email: alfredo.alvar@cchs.csic.es

Currículum

Especialista a l'Espanya del Segle d'Or i en concret en l'Humanisme i en Història de Madrid, ciutat i Cort. En l'actualitat és Professor de Recerca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), en el seu Institut d'Història a Madrid. Així mateix és Acadèmic corresponent de la Real Academia de la HistoriaReal Academia de Bellas Artes de San Telmo (Málaga). Ha estat condecorat amb la Encomienda de Isabel la Católica (2015) i, entre altres distincions, va rebre el Premio Villa de Madrid "Ortega y Gasset de Ensayo y Humanidades” (1988).

Director d'un Grup de Recerca en el CSIC, 
“Humanismo y Siglo de Oro: una historia social”. Vocal del Patronat i Membre de la Comissió permanent de l'Arxiu General de Simancas, (des de novembre de 2015). Investigador Principal de projectes d'I+D+i del Pla Nacional d'I+D+i del Regne d'Espanya.

Actualment és codirector del Doctorat d'Humanitats de la Universidad Francisco de Vitoria. Gran divulgador de la Història dels Segles d'Or, ha participat en “Isabel” i, especialment, en els 18 capítols de “El mundo de Carlos” de RTVE (2016-2017). També ha publicat en el diari de tirada nacional articles d'opinió historiogràfica, o de divulgació històrica.

Línies de recerca

Espanya del Segle d'Or, Humanisme, Història de Madrid, ciutat i Cort.

Publicacions

En els darrers anys ha publicat els següents llibres:

  • Espejos de príncipes y avisos a princesas. La educación palaciega de la Casa de Austria, Fundación Banco Santander, Madrid, 2021, 248 pp. más QR. ISBN, 978-84-17264- 29-1
  • El arzobispo Carranza desde la microhistoria. Una correspondencia inédita entre el rey y su embajador en Roma (1569-1572), Universidad Francisco de Vitoria, Madrid, 2021, 102 pp., ISBN 978-84-18746-46-8 y 978-84-18746-47-5.
  • (Con otros 11 autores) La Historia en tiempos de pandemia, La Esfera de los Libros, Madrid, 2021, pp. 17-32, ISBN 978-84-1384-203-5
  • (Con Gonzalo GÓMEZ) Los “Padres de la Historia” en Castilla (1476-1688). Una revolución historiográfica en la cultura europea, Madrid, Universidad Carlos III (Instituto de Historiografía Carlos III), Madrid, 2020, 328 pp. , ISBN 978-84-1324-863-9.
  • Isabel la Católica en la colección “Mujeres en la Historia”, ediciones El País, Madrid, 2018. ISBN 978-84-9907-099-5. 
  • Felipe IV, el Grande. La Esfera de los Libros, 2018, 705 pp. ISBN 978-84-9164-281-7
  • Una ingeniosa locura. Libros y erudición en Cervantes, CSIC, Madrid, 2016, 115 pp. ISBN 978-84-00-10059-9.
  • Carlos V. Carolus (In)victissimus, Eds. La Trébere, 2016, 322 pp. ISBN 978-84-940266-8-3.
  • Juan Sebastián Elcano (1476?-1526). Eds. La Trébere, 2016, 124 pp. ISBN 978-84-940266-9-0
  • El Embajador imperial Hans Khevenhüller (1538-1606) en España, BOE-MAEyC, Madrid, 2015. ISBN, 978-84-340-2205-8, 750 pp.
  • Un maestro en tiempos de Felipe II. Juan López de Hoyos y la enseñanza humanista en el siglo XVI, La Esfera de los Libros, Madrid, 2014, 462 pp. ISBN 9-788490-600535.
  • Madrid, corazón de un Imperio: 1561 y 1601-1606, Ediciones La Librería, Madrid, 2013. 192 pp.
  • La Emperatriz. Isabel y Carlos V: amor y gobierno en la Corte española del Renacimiento, La Esfera de los Libros, Madrid, 2012, 478 pp.
  • El Duque de Lerma. Corrupción y desmoralización en la España del siglo XVII. La Esfera de los Libros, Madrid, 2010. 660 pp.
Així mateix ha publicat biografies d'Isabel la Catòlica, Cervantes, etc.
 
  • Isabel la Católica. Una reina vencedora, una mujer derrotada, Temas de Hoy, Madrid, [1ª ed: mayo de 2002; 2ª ed.: junio de 2002; 3ª ed.: enero 2004], 341 pp.
  • Cervantes. Genio y libertad, Temas de Hoy, Madrid, [1ª ed.: septiembre de 2004; 2ª ed.: diciembre de 2004], 470 pp.

Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç

ARELLANO AYUSO, Ignacio

Institució

Ignacio Arellano Ayuso
Catedràtic d'universitat
Departament de Filologia
GRISO-Grupo de Investigación Siglo de Oro
UNIVERSIDAD DE NAVARRA
Campus universitario s/n
31009 Pamplona-Navarra
ESPANYA


Tfno:    +34 948 42 56 00 (ext. 802482)
E-mail:  iarellano@unav.es

 

Currículum

Doctor en Literatura Espanyola per la Universidad de Navarra, Catedràtic de la Universidad de Navarra, ha estat Titular de la Universidad de León i Catedràtic de la Universidad de Extremadura, a més de professor visitant en nombroses universitats de tot el món (Oxford, Sorbonne Nouvelle, Buenos Aires, Duke University, North Carolina at Chapel Hill, Dartmouth College, University of Delhi, Pisa, Münster, Tolosa, Catòlica de Xile, Mont-real…). Membre del Consell de Redacció de revistes com a Ínsula, Edad de Oro, Criticón…, i Director del Grupo de Investigación Siglo de Oro (GRISO) de la Universidad de Navarra, on dirigeix un ampli programa de recerca sobre el Segle d'Or, que inclou el projecte d'edició crítica de les actuacions sacramentals completes i les comèdies completes de Calderón, l'edició crítica de les Obras completas de Tirso de Molina, la publicació de La Perinola. Revista de Investigación Quevediana i del Anuario Calderoniano, la direcció del Centro de Estudios Indianos (amb la seva «Biblioteca Indiana») per a tots els temes relacionats amb la literatura virregnal, o la direcció de la col·lecció «Biblioteca Áurea Hispánica», amb l'editorial Vervuert-Iberoamericana. És autor, editor o compilador d'uns cent cinquanta llibres sobre literatura espanyola, especialment del Segle d'Or, i més de tres-cents trenta articles en revistes científiques i volums col·lectius.

Línies de recerca

Literatura del Segle d'Or; Teatre del Segle d'Or; Edició crítica; Tirso de Molina; Calderón de la Barca; Quevedo; Autoritat i poder en el Segle d'Or.

Publicacions

  • “El ingenio de Justina, seña de identidad picaresca: algunas glosas al texto de La pícara Justina”, Atalanta: Revista de las Letras Barrocas, Vol. 9, Nº. 2, 2021, págs. 7-28
  • “Notas de varia lección a la «Arcadia» de Lope de Vega”, Edad de oro, Vol. 40, 2021, págs. 387-425
  • (Con Alejandro González Puche y Hugo Hernán Ramírez Sierra) “Confinados y expatriados: quiebra y recomposición del espacio vital en el Siglo de Oro”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 9, Nº. 2, 2021, págs. 253-256
  • “Confinadas conventuales en el Siglo de Oro. Melancólicas y beatíficas”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 9, Nº. 2, 2021, págs. 267-283
  • “Ansiedades masculinistas en el Siglo de Oro: Quevedo, Olivares y el rey”, La Perinola: Revista de investigación quevediana, Nº 25, 2021, págs. 17-41
  • “Deconstruccionismos, Anacronismos, Anticolonialismos: Sobre el San Ignacio de Domínguez Camargo y a Filología Desechable”, Revista de crítica literaria latinoamericana, Nº 93, 2021, págs. 201-232
  • “Defensa de una hermosa lavandera o los riesgos de la lectura prejuiciada (en las «Rimas de Tomé de Burguillos» de Lope de Vega)”, Anuario Lope de Vega: Texto, literatura, cultura, Nº. 26, 2020 (Ejemplar dedicado a: Los manuscritos teatrales de la biblioteca de Gondomar), págs. 298-314
  • “Encantos geóticos de “El peregrino en su patria” de Lope de Vega o vida de una errata”, Boletín de la Real Academia Española, Tomo 100, Tomo 321, 2020, págs. 1-14
  • “Apostillas metacríticas a las "Rimas de Tomé de Burguillos" de Lope de Vega”, Criticón, Nº 139, 2020 (Ejemplar dedicado a: Los lugares de paso en la literatura teatral áurea), págs. 231-266
  • "Toros y cañas en la poesía de Quevedo: entre burlas y veras", eHumanista: Journal of Iberian Studies, Vol. 45, 2020, págs. 51-66
  • “El agua en la poesía de Quevedo”, La Perinola: Revista de investigación quevediana, ISSN 1138-6363, Nº 24, 2020, págs. 9-24
  • “Mitologías y espacios míticos en los autos de Calderón”, Anuario calderoniano, Nº. 12, 2019 (Ejemplar dedicado a: Calderón y el auto sacramental / coord. por Ignacio Arellano Ayuso), págs. 13-32
  • “Burlas y veras en el Siglo de Oro. Teorías y prácticas: Introducción”, Hispanófila: Literatura - Ensayos, Nº 185, 2019, págs. 5-9
  • “Burla, risa, sátira: Un panorama de múltiples caras”, Ínsula: revista de letras y ciencias humanas, Nº 873, 2019 (Ejemplar dedicado a: Burla, Burladores y Burlados en la literatura hispánica), págs. 2-2
  • “Desenlaces Problemáticos en comedias de Ruiz de Alarcón”, Bulletin of the comediantes, Vol. 70, Nº 1, 2018, págs. 11-31
  • “Risa y burlas en la comedia nueva”, Cuadernos de teatro clásico, Nº. 33, 2018 (Ejemplar dedicado a: ¡Linda burla! La risa en el teatro clásico / Álvaro Tato (dir.), Mar Zubieta (ed. lit.)), págs. 141-172
  • “Celebraciones teresianas en el Siglo de Oro”, Hispania sacra, Vol. 70, Nº 141, 2018, págs. 283-293
  • “Calderón de la Barca, un maestro en el olvido”, Nuestro tiempo, Nº. 700, 2018, págs. 36-43
  • “Naturaleza y urbe: los escenarios del Persiles”, Revista Estudios, Nº. Extra 0 (Especial: Naturaleza amena y naturaleza agreste en las letras hispánicas), 2018, págs. 13-24
  • “Calderón y los géneros dramáticos, con otras cuestiones anejas: honor, amor, legitimación política y autoridad de las taxonomías”, RILCE: Revista de filología hispánica, Vol. 34, Nº 1, 2018, págs. 100-126
  • “Las caras del poder en el teatro de Cervantes”, Anales cervantinos, Tomo 49, 2017, págs. 103-118
  • “Medios escénicos en los entremeses de Quevedo”, La Perinola: Revista de investigación quevediana, Nº 20, 2016, págs. 273-298
  • “Para la edición del Poema heroico de San Ignacio de Domínguez Camargo, hipergongorino indiano”, Revista de crítica literaria latinoamericana, Nº 83, 2016, págs. 119-142
  • El ingenio de Lope de Vega. Escolios a las Rimas de Tomé de Burguillos, Nueva York, IDEA/IGAS, 2012.
  • Los rostros del poder en el Siglo de Oro. Ingenio y espectáculo, Sevilla, Renacimiento, 2011.
  • El escenario cósmico. Estudios sobre la comedia de Calderón, Madrid, Iberoamericana, 2006.
  • Tesoro de la lengua castellana. S. de Covarrubias, col. R. Zafra, Madrid, Iberoamericana, 2006.
  • Estructuras dramáticas y alegóricas en los autos de Calderón, Kassel, Reichenberger, 2001.
  • Diccionario de los autos sacramentales de Calderón, Kassel, Reichenberger, 2000.
  • Convención y recepción. Estudios sobre el teatro del Siglo de Oro, Madrid, Gredos, 1999.
  • Historia del teatro español del siglo XVII, Madrid, Cátedra, 1995.
  • Francisco de Quevedo. Los sueños, edición de I. Arellano, Madrid, Cátedra, 1991.
  • Poesía satírico burlesca de Quevedo, Pamplona, EUNSA, 1984. Segunda ed. Madrid, Iberoamericana-Vervuert, 2003.

 Algunes de les seves publicacions es poden consultar en el següent enllaç.

BELDA PLANS, Juan

 Institució

Juan Belda Plans
Acadèmia Eclesiàstica de València
Professor d'Història de la Teologia

c/ Avellanas 14, 3º j
46003-Valencia

E-mail: jmbp73@gmail.com

www.juanbeldaplans.com


Currículum

Doctor en Filosofia per la Universidad de Navarra en 1969 i Doctor en Teologia per la mateixa universitat en 1972. Ha estat Professor Adjunt d'Història de la Teologia en la Facultat de Teologia de la  Universidad de Navarra (1975-1985) i Professor Associat de 1996 a 2001. També ha estat Professor Convidat d'Història de la Teologia en Facultat de Teologia de la Universitat Eclesiàstica «Sant Dámaso» entre 2001-2002 i 2005. Secretari del Simposi Internacional de Teologia de la Facultat de Teologia de la  Universidad de Navarra (1980-1984). Professor Ordinari d'Història de la Teologia en el Studium Generale de la Prelatura de l'Opus Dei (1989-2016). Ha estat director de 18 Tesis Doctorals en la càtedra d'Història de la Teologia de la  Universidad de Navarra. Des de 1995 és membre de l'Acadèmia d'Història Eclesiàstica de València.

Línies de recerca

Segle d'Or espanyol des de la perspectiva de la Història Eclesiàstica i de la Teologia; «Escola de Salamanca» del segle XVI; Dret de Gents (Internacional) des de les doctrines dels teòlegs del Segle d'Or espanyol; «mètode teològic» en els Loci theologici del teòleg de Salamanca Melchor Cano (1509-1561).

Publicacions

Els estudis més significatius els ha realitzat sobre:
Escola de Salamanca.
  • "¿Qué es la Escuela de Salamanca? Claves interpretativas históricoconceptuales", en Langella-Ramis (eds.), ¿Qué es la Escuela de Salamanca?, Sindéresis, Madrid 2021,pp. 31-54
  • "El pensamiento teológico español del siglo XVI: la Escuela de Salamanca", en Armando Segura (dir.), Historia Universal del Pensamiento vol. III, cap. IX (p. 297-334). Liber, Ortuella (Vizcaya) 2007.
  • Melchor Cano, De locis theologicis, trad. española, edición preparada por Juan Belda Plans, BAC (2006).
  • Teología práctica y Escuela de Salamanca del siglo XVI (2003).
  • La Escuela de Salamanca y el compromiso por la Justicia (2001).
  • La Escuela de Salamanca y la renovación de la Teología en el siglo XVI, BAC (2000).
  • Melchor Cano über Krieg und Frieden (Stuttgart 2000).
  • Teología y Humanismo en la Escuela de Salamanca del siglo XVI. Domingo de Soto y la defensa de la Teología Escolástica en Trento (1995).
  • Los lugares teológicos de Melchor Cano en los Comentarios a la Suma Teológica, Eunsa (1982).

Teologia del segle XVI.

  • Erasmo de Rotterdam. Un cristianismo interior para todos los fieles (apuntes sobre el Enchiridion militis christiani) (2015).
  • San Juan de Ribera (1532-1611), arzobispo de Valencia y la Escuela de Salamanca (2000).
  • Cayetano y la controversia sobre la inmortalidad del alma humana (1984).
  • La obra reformadora de Martín Pérez de Ayala como Arzobispo de Valencia (1565-1566) (1983).
  • El sentido del «ius divinum» de la confesión en Trento (1983).
Manuals.
  • Historia de la Teología, Palabra (2010)
Estudis biogràfics.
  • Mujeres fuertes del Siglo de Oro Español, ed. Homo Legens, Madrid, 2022
  • Grandes personajes del Siglo de Oro español. Palabra, Madrid, 2013.
  • El Maestro Francisco de Vitoria fundador de la Escuela de Salamanca (2014) Biblioteca virtual Fundación Larramendi http:// idem/ FIL005.
  • Grandes personajes del Siglo de Oro español, Palabra (2013)
  • Melchor Cano teólogo y humanista, Bib virt Fundación Larramendi http://dx.doi.org/10.18558/ FIL006.
  • Martín de Azpilcueta. El Doctor Navarro, Biblioteca virtual Fundación Larramendi http:// idem/ FIL004.
  • Juan Ginés de Sepúlveda, Biblioteca virtual Fundación Larramendi. http:// idem/ FIL041
Metodologia docent.
  • La aportación de la Historia de la Iglesia a la formación teológica. Pamplona (1996)

 Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

BÈGUE, Alain

 Institució

Alain Bègue
Université de Poitiers
Faculté des Lettres et Langues
Département d’Études Hispaniques et hispano-américaines
1, rue Raymond Cantel, Bât. A3, TSA 11102
86073 Poitiers cedex 9
(FRANCIA)
 
E-mail: alain.begue@univ-poitiers.fr

Curriculum

Antic membre de la École des Hautes Études Hispaniques et Ibériques a la Casa de Velázquez, a Madrid (Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche, França) (2002-2004). Alain Bègue és, en l'actualitat Maître de Conférences d'Estudis hispànics en la Universitat de Poitiers (França).


Des de l'inici de les seves recerques científiques, es dedica a l'estudi de la producció literària, en els seus diversos aspectes (literaris, històrics, sociològics i filosòfics), i al pensament teòric de la literatura espanyola situats entre els dos moviments majors que són el Barroc i el Neoclassicisme. En aquest sentit, desenvolupa des de 2006 diverses activitats científiques dedicades a la literatura del període i ha fundat i coordinat des de 2008 el Centro de Estudios de la Literatura española de Entre Siglos (segles XVII-XVIII), albergat per la Universitat de Poitiers (França) i que reuneix un important grup interdisciplinari internacional (http://celes.labo.univ-poitiers.fr/es/) que s'ocupa de l'estudi de la literatura espanyola d'entre els segles XVII i XVIII, sense oblidar les interrelacions entre aquesta producció literària i el pensament desenvolupat en aquesta època.


De la mateixa manera, va dur a terme, en col·laboració amb la Biblioteca Nacional d'Espanya, el desenvolupament del Catálogo de Investigación Bibliográfica en Literatura española de Entre Siglos (XVII-XVIII) (CIBELES: http://cibeles.edel.univ-poitiers.fr/), una base de dades bibliogràfics que vol respondre a un dels objectius principals del CELES XVII-XVIII en posar a la disposició de l'investigador una eina que reuneixi les obres literàries manuscrites i impreses del període, consultables i descargables en la seva majoria, així com una relació dels estudis publicats sobre la producció i el pensament literaris de l'època.


Des de 2002 ha organitzat una vintena d'esdeveniments científics internationales. Ha donat conferències i impartit classes en diferents universitats d'Espanya, els Estats Units, França, Itàlia, Mèxic i el Regne Unit. Finalment, caldria assenyalar que ocupa actualment el càrrec de Secretari de la Asociación Internacional “Siglo de Oro”.

Línies de recerca

Acadèmies literàries, Barroc, Conceptisme, Neoclassicisme, Poesia, Poètica, Retòrica, Teatre breu, Temps dels novatores, Nadales.

Publicacions

Monografies
  • (Con Carlos Mata Induráin (dir.) Hacia la modernidad: la construcción de un nuevo orden teórico literario entre Barroco y Neoclasicismo, Editorial Academia del Hispanismo, 2018. ISBN 978-84-16187-86-7
  • Carlos II (1665-1700): la defensa de la Monarquía Hispánica en el ocaso de una dinastía, [Chasseneuil-du-Poitou, Vienne]: CNED, 2017. ISBN 978-2-41-001258-3
  • La poesía epidíctica del Siglo de Oro y sus antecedentes (I): versos de elogio, Editorial Academia del Hispanismo, 2013. ISBN 978-84-15175-60-5
  • Les jésuites en Espagne et en Amérique espagnole (1565-1615): Pouvoir et religion, Paris, Presses Universitaires de France, 2011. 20×14,5 cm – 224 p.; ISBN : 978-2-13-059120-7.
  • La poésie espagnole de la fin du XVIIe siècle : José Pérez de Montoro (1627-1694), membre d’un Parnasse oublié (Vol. 4), Sarrebruck, Éditions Universitaires Européennes, 2010. 22×15 cm – 572 p. ; ISBN : 978-613-1-51632-0.
  • La poésie espagnole de la fin du XVIIe siècle : José Pérez de Montoro (1627-1694), membre d’un Parnasse oublié (Vol. 3), Sarrebruck, Éditions Universitaires Européennes, 2010. 22×15 cm – 232 p. ; ISBN : 978-613-1-51568-2.
  • La poésie espagnole de la fin du XVIIe siècle : José Pérez de Montoro (1627-1694), membre d’un Parnasse oublié (Vol. 2), Sarrebruck, Éditions Universitaires Européennes, 2010. 22×15 cm – 368 p. ; ISBN : 978-613-1-51539-2.
  • La poésie espagnole de la fin du XVIIe siècle : José Pérez de Montoro (1627-1694), membre d’un Parnasse oublié (Vol. 1), Sarrebruck, Éditions Universitaires Européennes, 2010. 22×15 cm – 228 p. ; ISBN : 978-613-1-50469-3.
  • Las academias literarias en la segunda mitad del siglo XVII: Catálogo descriptivo de los impresos castellanos de la Biblioteca Nacional de Madrid, prólogo de Aurora Egido, Madrid, Biblioteca Nacional / Ministerio de Cultura (Premio de Bibliografía 2006), 2007. 24×17 cm – 384 p. ; ISBN : 978-84-88699-99-2 ; NIPO : 552-07-011-2.

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

BRAVO CARO, Juan Jesús

 Institució

Juan Jesús Bravo Caro
Catedràtic d'Universitat
Departament d'Història Moderna i Contemporània
Universidad de Málaga
Facultad de Filosofía y Letras
Campus de Teatinos s/n
29071 – Málaga
España

Tfno.: +39 952131721
E-mail: jjbravo@uma.es

Curriculum

Catedràtic d'Universitat, adscrit a l'Àrea d'Història Moderna, del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Màlaga, i actualment Director d'aquesta unitat departamental. Les seves línies de recerca se centren en la societat de l'Edat Moderna, amb especial atenció a les elits i, sobretot, les minories tant en l'àmbit peninsular espanyol com en el del Mediterrani, a més de les conseqüències econòmiques de la política de les monarquies enfront de tals col·lectius. Fruit de tot això han estat publicades diverses monografies, articles en revistes científiques i participacions en qualitat de ponent en congressos i seminaris internacionals (Paris, Càller, Matera, Potenza, Istanbul, Lisboa, Tunísia o Mèxic). Igualment, compta amb diferents estades en centres nacionals i internacionals de recerca, i la responsabilitat de diferents grups, projectes d'I+D i xarxes temàtiques de recerca. En l'actualitat està centrat, adicionalment, en un altre àmbit d'estudi que té com a objectiu principal l'anàlisi de minories concretes en els territoris americans i les seves possibles similituds amb uns altres de la Península Ibèrica durant l'Antic Règim.

Línies de recerca

Minories i marginats en l'Edat Moderna; Mediterrani; Moriscos; Esclavitud; Població en l'Antic Règim; Identitats en la Monarquia Hispànica.

Publicacions

  • (Amb Sandra Olivero Guidobono) «Familias pluriétnicas, ¿estrategias de supervivencia o mecanismos de movilidad social? Estudios de casos en el Buenos Aires colonial», Procesos históricos: revista de historia, arte y ciencias sociales, Nº. 36, 2019, págs. 45-59
  • (Amb Sandra Olivero Guidobono) «Etnicidad y ambigüedad identitaria: ¿ruptura de modelos tradicionales o estrategias de supervivencias en sociedades de antiguo régimen? La población de color porteña», 1750- 1770, Dos puntas, Nº. 18, 2018, págs. 88-114
  • «El bautismo de esclavos, libertos y musulmanes libres en el Orán de Felipe II», Hispania, LXXVI, 252, 2016, 67-102. DOI: 10.3989/Hispania.2016.003.
  • «Iglesia e Inquisición en Cartagena de Indias durante el tránsito de la época colonial a la Independencia», Revista de Historia Moderna, 32, 2014, 245-268.
  • «Los moriscos de los reinos andaluces en el proceso de extrañamiento de la minoría religiosa», Tiempos Modernos. Revista electrónica de Historia Moderna, 28, 2014, 1-21.
  • «Cautivos sardos y esclavos en Cerdeña: una historia por hacer», en Identità e frontiere: politica, economia e societpa nel Mediterraneo (secoli XIV-XVIII), Franco Angeli, Milano, 2014, 66-79.
  • «De cereales a pan. Identidades colectivas y alimentos de discordia entre personas e insectos», en “… come sa di sale lo pane altrui”. Il pane di Matera e i pani del Mediterraneo, CNR, Matera, 2014, 125-147.
  • «Alimentación y religión: La “promoción” del cerdo en la España de la Edad Moderna», en Testamentum Porcelli. Storie consuetudini e valori culturali, CNR, Cancellara, 2014, 87-104.
  • «Los periódicos en la Andalucía de principios del siglo XIX: Guerra, opinión pública y sociedad», Historia y Comunicación Social, 18, 2013, 529-539.
  • «El reflejo de la esclavitud del Mediterráneo en los registros parroquiales oraneses», en Orán. Historia de la Corte Chica, Polifemo, Madrid, 2011, 143 - 171.
  • «Cuentas de un viaje sin retorno. Moriscos hacia el destierro», Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia, 31, 2009, 331-343.
  • «Fray Antonio Enríquez de Porres, obispo y virrey por la gracia de Felipe IV», Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia, 30, 2008, 285-310.

Algunes de les publicacions es poden consultar al següent enllaç

BUNES IBARRA, Miguel Ángel

BUNES IBARRA, Miguel Ángel

Institució             

Miguel Ángel Bunes Ibarra
Professor de Recerca
Institut d´Història
Departament d'Història Moderna i Contemporània
Centro Superior de Investigaciones Científicas
Grup: Conformación de las Fronteras y Dinámicas Imperiales en el Mediterráneo y el Atlántico, 1500-1920
c/ Albasanz 26-28
28037, Madrid
 

E-mail: miguel.bunes@cchs.csic.es


Currículum

Professor de Recerca a l'Instituto de Historia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Pels temes de treball que ha desenvolupat a la seva carrera investigadora, a més de per l'edició constant de fonts inèdites sobre història Mediterrània dels segles XVI i XVII, els seus treballs són citats i referenciats de forma contínua en l'àmbit de la història mediterrània, així com pels seus treballs publicats directament en turc i la resta de llengües d'aquesta regió, que sumen 39 monografies, 134 capítols de llibre i 94 articles en revistes científiques al llarg de la seva carrera investigadora. A la llista de les publicacions s'han incorporat tant treballs de recerca com l'edició de fonts i cròniques, obres que es troben completament anotades i que han servit perquè altres investigadors les utilitzin per iniciar vies de recerca.
 
És acadèmic de la Real Academia Española de la Historia des del 2013 i de la Túrk Tarih Kurum (Acadèmia d'Història Turca) des del 2010.

Línies de recerca

Història del Mediterrani a l'Edat Moderna; Imperi Otomà; Minories religioses al món mediterrani; dinàmiques imperials.

Publicacions

Darrers llibres publicats

  • Políticas de Felipe III en el Mediterráneo. 1598-1621, Madrid, Ediciones Polifemo, 2021, ISBN. 978-84-16335-76-3, 496 pp.
  • (Amb Rubén González Cuerva) Túnez 1535, Voces de una campaña europea, Madrid, CSIC-Polifemo, 2017, ISBN 978-84-00-10207-4.
  • El Imperio Otomano; 1451-1807, Madrid, Síntesis, 2015. ISBN: 978-84-9077-227-0
  • Orán. Historia de la Corte Chica, Ed. de M. A. de Bunes y B. Alonso Acero, Madrid, Polifemo-IULCE, 2011. ISBN: 978-84-96813-61-8.
  • Diego GALÁN, Relación del cautiverio y trabajos de Diego Galán, natural de Consuegra y vecino de Toledo, Edición y estudio de Miguel Ángel de Bunes y Matías Barchino, Sevilla, Renacimiento-Espuela de Plata, 2011. ISBN 978-84-96956-52-0
  • Sir Anthony Sherley, Peso de todo el mundo (1622); Discurso sobre el aumento de esta monarquía (1625), Edición y estudios: Ángel Alloza, Miguel Ángel de Bunes y José Antonio Martínez Torres, Madrid, Ediciones Polifemo-IULCE, 2010.

Articles seleccionats

  • "Bastiones y presidios en el Mediterráneo Occidental", Sociedad Geográfica Española, 53, enero-abril 2016, pp. 46-57
  • "Un soldado de Berbería, Diego Suárez Montañés", en Desperta Ferro, Los Tercios (III), Norte de África, ss. XVI-XVII, junio-julio 2016, pp. 40-44.
  • "La ayuda exterior a los moriscos. El Magreb y el Imperio Otomano", en Desperta Ferro, La Guerra de las Alpujarras, nº 25, (2016), pp.44-49
  • "La investigación histórica en el Mediterráneo en la Edad Moderna: ¿Un estado de la cuestión?", RiMe, 18, junio 2017, pp.195-206, ISBN, 9788897317326 DOI, 10.7 410/1279
  • "El Gran socorro de los Tercios, en El Gran Sitio de Malta", Desperta Ferro, nº46, junio 2020, pp 42-49.
  • "Juan De Rena and the financing of the Tunis campaign: the view from Barcelona’s Dockyards, en 2. The conquest of Tunis (1535) as European Enterprise", Mediterranea, Ricerche Storiche, 49, XIV (agosto, 2020), pp. 395-416, ISSN: 1824-3010 (stampa) ISSN: 1828-230X (online). 
  • La expansión otomana, en Muy Historia, La batalla de Lepanto, 450 años después, (Octubre, 2021) pp. 28-35. ISSN 1885-5180    El mundo de los Rum para los otomanos: el caso de la rivalidad entre Kanunî sultán Süleyman y Carlos V, Memoria y Civilización, 18 (2015), pp. 9-31 ISSN: 1139-0107; ISSN-e 2254-6367.
  • Jerónimo Gracián de la Madre de Dios y sus contactos con el Islam en el tránsito de los siglos XVI y XVII, Teresianum, LXV, 1/2014, pp. 79-105.
  • “Cervantes en la Empresa de Navarino y de Modón de 1572: poniendo colores y figuras a la armada de la Santa Liga”, en www.ehumanista.ucsb.edu/Cervantes/index.shtml
  • “Una carta jocosa inédita de Francisco de Aldana y nuevos datos para su biografía”, Revista de Filología Española, XC, nº1 enero-junio, 2010, pp.9-46. ISSN 0210-9174

 Algunes de les seves obres es poden consultar al següent enllaç

COUJOU, Jean-Paul

 Institució

Jean-Paul Coujou
Catedràtic de Filosofia «chaire supérieure»
Doctorat (París I) H.D.R. (París IV).
Membre de l'Institut Michel Villey, París
Professor titular de la Facultat de Filosofia de l'Institut Catòlic de Toulouse
Institut catholique de Toulouse, 31, rue de la Fonderie,
BP 7012, 31068 Toulouse Cedex 7 (33 5 61 36 81 00)

 

T : 06. 48.73.26.28
Email : jp.coujou@wanadoo.fr

Curriculum

Professor titular de filosofia a la Universitat catòlica de Tolosa, catedràtic de filosofia (preparada a ENS Saint-Cloud, París Sorbona), estudis de literatura moderna (DEUG), de dret, relacions internacionals, economia i finances públiques a l'Institut d'Estudis polítics de Toulouse, Doctor de filosofia (Paris I Sorbona) Habilitació per dirigir investigacions (París IV Sorbona), Premi Charles Lévêque (metafísica) de l'Institut de França, Acadèmia de Ciències polítiques i morals. És actualment professor a l'Institut catòlic de Toulouse i membre de l'Institut Michel Villey, París (Cultura i filosofia del dret). Ha publicat 27 monografies i més de 90 articles. Ha participat en nombrosos congressos internacionals (USA, República Txeca, Espanya, Portugal, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Ucraïna…).

Línies de recerca

Filosofia política i moral / Ontologia i política; Segona escolàstica; Filosofia i literatura. Filosofia i estètica; Història de la metafísica; Ètica i biotecnologia

Publicacions 

  • Ethique et politique dans la philosophie du Siècle d'Or espagnol, en preparación, 2022, 500 p.
  • Pacte social et souveraineté politique chez Burlamaqui, en prensa, 250 p.
  • Philosophies du Siècle d'Or espagnol. Figures de la pensée juridique et politique, Honoré Champion, Paris, 2022, 500 p.
  • Suárez dans l’histoire de la métaphysique. II, La postérité, en prensa, Entremise Editions Paris, 2022, 500 p.
  • Suárez dans l’histoire de la métaphysique. I. L’héritage. Le débat contemporain, sous presse, Entremise Editions Paris, 2022, 400 p.
  • Ensayos sobre la filosofía del siglo de Oro, Sindéresis, Madrid, 2022, 300 pp.
  • Innerarity. Ethique pour une humanité postmoderne, essai accompagné d'une traduction de l’espagnol de l’ouvrage de D. Innerarity, La société invisible, 2004, préface de l’auteur, sous presse, Uppreditions, Paris, 2016, 800 p.
  • Aux origines du droit international. Le droit des gens, Uppreditions, Paris, 2015, 40 p.
  • Vitoria. Le fondement éthique de la justice, Etude et traduction, Dalloz, 2014, 427 p.
  • Bibliografía vitoriana, en collaboration avec M. Idoya Zorroza, Pamplona, Cuadernos de Pensamiento Español, 2014, 167 p.
  • Droit, anthropologie et politique chez Suárez, Artège, Perpignan, 2012, 616 p.
  • Pensée de l’être et théorie politique. Le moment suarézien. III, 350 p., Louvain, Peeters, 2012, Prix Charles Lévêque.
  • Pensée de l’être et théorie politique. Le moment suarézien. II, 247 p., Louvain, Peeters, 2012, Prix Charles Lévêque.
  • Pensée de l’être et théorie politique. Le moment suarézien. I, 300 p., Louvain, Peeters, 2011, Prix Charles Lévêque.
  • Bibliografía suareciana, Cuadernos de Pensamiento Español, Pamplona, 2010, Université de Navarre, 170 p.
  • Suárez. Quelle communauté d’être pour le Créateur et la créature ? La légitimité de la théologie à l’épreuve de la question de l’analogie de l’étant. Disputes métaphysiques XXVIII-XXIX, (Thomas d’Aquin, Cajetan, Diego Mas, Suárez), 300 p., Grenoble, Jérôme Millon, 2009.
  • Vitoria. La question de l'homicide à la lumière du droit divin et du droit naturel. A la recherche de l’effectivité de l’exigence théologico-éthique. Leçon sur l’homicide, traduction annotée, (90 p.) 2009, Paris, Dalloz.
  • Droit naturel et humanité chez Burlamaqui, 300 p., avec une édition critique de l’ouvrage de Burlamaqui : Principes du droit naturel, 200 p., Paris, Dalloz, 2007, 500 p.
  • Philosophie politique et ontologie. II. (Rousseau-Kant), Paris, L’Harmattan, 2006, 207 p.
  • Philosophie politique et ontologie. I. (Platon, Aristote, Suárez, Hobbes, Spinoza), 370 p., Paris, L’Harmattan, 2006, préface de M. B. Bourgeois de l’Académie des Sciences Morales et Politiques.
  • Participation à l’édition digitalisée intégrale en 2003-2004 des « Disputes métaphysiques » de Suárez en latin sur Internet (D.M. 44 et 54) sous la direction du Pr. S. Castellote Cubells à Valence (Espagne) et en collaboration avec le Pr. J.-P. Doyle (U.S.A.), et le Pr. M. Renemann (Bochum), site internet : scc@salvadorcastellote.com, 250 p.
  • La politique ontologique de Suárez. Des lois et du Dieu législateur (Livres I-II), Introduction : « La politique ontologique de Suárez » (81 p.), Paris, Dalloz, 2003, 688 p. (2° édition, mars 2005).
  • Suárez. Les êtres de raison et l'extension logique du champ de l'ontologie. Dispute LIV, Introduction : « L’extension logique du champ de l’ontologie », Paris, Vrin, 2001, 204 p.
  • Le vocabulaire de Suárez, Paris, Ellipses, 2001, 60 p.
  • Suárez. La généalogie d'une ontologie de l'essence. La distinction de l’étant fini et de son être. Dispute métaphysique XXXI, Introduction : « La généalogie d’une ontologie de l’essence », Paris, Vrin, 1999, 289 p.
  • Suárez et la refondation de la métaphysique comme ontologie, (avec la traduction de l’ « Index détaillé de la Métaphysique d’Aristote ») Peeters, (Philosophes médiévaux, T. 38) Louvain, 1999, 309 p. (67*p., 242 p.).
  • Suárez et la renaissance de la métaphysique. Disputes métaphysiques I-III, Introduction : « Suárez et la renaissance de la métaphysique », Paris, Vrin, 1998, 344 p.
  • Politiques de l’ontologie et horizon communautaire, Atelier national de reproduction des thèses, Lille, 1994, 2 volumes, 1° volume : pp. 1-426 ; 2° volume : pp. 427-835.

 

CRIVELLARI, Daniele

Institució

 Daniele Crivellari
Catedràtic d'Universitat
Dipartimento di Studi Umanistici
Università degli Studi di Salerno
Via Giovanni Paolo II, 132
84084 Fisciano (SA)
ITÀLIA

 

Tfno: + 39 089 969213
Fax: + 39 089 969640
E-mail: dcrivellari@unisa.it
 

Curriculum

Premi Extraordinari de Llicenciatura i de Doctorat per la Universitat de Trento (Itàlia), és professor catedràtic de Literatura Espanyola en la Universidad de Salerno, i és Vicedirector del seu Dipartimento di Studi Umanistici.

Entre els seus treballs destaquen una monografia sobre la reescriptura del Romancero en el teatro de Luis Vélez de Guevara (Carocci, 2008), la edició crítica d'una comèdia del mateix autor, El privado perseguido (Il Molo, 2012), a més d'un estudi de les marques de segmentació en els manuscrits autògrafs de les comèdies de Lope de Vega (Reichenberger, 2013), l'edició crítica de Lo que son juicios del cielo, de Juan Pérez de Montalbán (Reichenberger, 2013), la de El defensor de su agravio, de Agustín Moreto (BVMC, 2016) i de l'acte sacramental Los acreedores del Hombre, de Lope (Reichenberger, 2020). Ha coordinat, juntament amb Eugenio Maggi, l'edició de la Parte XVII de comedias de Lope (Gredos, 2018), en la qual ha editat el text Con su pan se lo coma. Així mateix, acaba de sortir la seva edició de la comèdia hagiogràfica de  Lope Barlaán y Josafat (Cátedra, 2021), el manuscrit de la qual −que es creia perdut− va descobrir en una biblioteca privada a Suïssa.

És membre de la Junta directiva de la Asociación Internacional Siglo de Oro (AISO), és soci de la AIH (Asociación Internacional de Hispanistas), de AISPI (Associazione degli Ispanisti Italiani) i de la HDH (Asociación Humanidades Digitales Hispánicas); és, a més, Secretari de la col.lecció “Bibliotheca Iberica” (Edizioni dell'Orso, Alessandria). És també membre del grup Prolope i del Instituto de Estudios Medievales y Renacentistas y de Humanidades Digitales (IEMYRhd).

Línies de recerca

Especialista en el Segle d'Or, ha dedicat els seus estudis a diversos autors (Lope de Vega, Vélez de Guevara, Tirso de Molina, Antonio de Solís, Pérez de Montalbán, etc.) i a diferents temàtiques i aspectes de la literatura aurisecular (presència i evolució dels romanços en el teatre, recepció del drama barroc en el segle XX, comèdies de privanza, segmentació de la comèdia, estudi de manuscrits autògrafs, etcètera).

Publicacions

Monografies i edicions crítiques

  • Daniele Crivellari, Il romance spagnolo in scena. Strategie di riscrittura nel teatro di Luis Vélez de Guevara, Roma, Carocci, 2008. ISBN 978-88-430-4511-2.
  • Luis Vélez de Guevara, El privado perseguido. Edición crítica, introducción y notas de Daniele Crivellari, Massarosa (LU), Edizioni il Molo, 2012. ISBN 978-88-96920-48-0.
  • Juan Pérez de Montalbán, Lo que son juicios del cielo, en Comedias de Juan Pérez de Montalbán. Primer tomo de comedias, Volumen 1.1 (dir. Claudia Demattè), Kassel, Reichenberger, 2013, pp. 293-436. ISBN 978-3-944244-06-8.
  • Daniele Crivellari, Marcas autoriales de segmentación en las comedias autógrafas de Lope de Vega: estudio y análisis, Kassel, Reichenberger, 2013. ISBN 978-3-944244-07-5.
  • Agustín Moreto, El defensor de su agravio, edición crítica de Daniele Crivellari, Alicante, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2016. ISBN 978-84-16594-99-3.
  • Lope de Vega, Con su pan se lo coma, edición de Daniele Crivellari, en Lope de Vega, Comedias - Parte XVII, coordinación de Daniele Crivellari y Eugenio Maggi, Madrid, Gredos, 2018, pp. 67-228. ISBN 978-84-249-3832-1.
  • Lope de Vega, Los acreedores del Hombre, edición crítica de Daniele Crivellari y J. Enrique Duarte, Kassel, Reichenberger, 2020, pp. 1-92 (Autos sacramentales completos de Lope de Vega. Tomo VI. Teatro del Siglo de Oro. Ediciones críticas 223). ISBN 978-3-967280-08-1.
  • Lope de Vega, Barlaán y Josafat, edición crítica de Daniele Crivellari, Madrid, Cátedra, 2021. ISBN 978-84-376-4208-6.
  • Juan Pérez de Montalbán, La deshonra honrosa, en Comedias de Juan Pérez de Montalbán. Segundo tomo de comedias, Volumen 2.3 (dir. Claudia Demattè), Kassel, Reichenberger, 2021, pp. 111-268. ISBN 978-3-967280-19-7.
  • Lope de Vega, La ventura sin buscalla, edición de Daniele Crivellari, en Lope de Vega, Comedias - Parte XX, coordinación de Daniel Fernández Rodríguez y Guillermo Gómez Sánchez-Ferrer, Madrid, Gredos, 2021, pp. 837-992. ISBN 978-84-89790-00-1

Actes (com editor)

  • Alessandro Cassol, Daniele Crivellari, Flavia Gherardi, Pietro Taravacci (eds.), Frontiere: soglie e interazioni. I linguaggi ispanici nella tradizione e nella contemporaneità. Volume I - Letteratura, Trento, Università degli Studi di Trento, 2013.
  • Antonio Sánchez Jiménez y Daniele Crivellari (eds.), La poesía de ruinas en el Siglo de Oro (con un prólogo de Luis Alberto de Cuenca), Madrid, Visor Libros, 2019.

Artícles

  • «Entre versos anda el juego: autoreescritura burlesca y versificación», en Comedia burlesca y teatro breve del Siglo de Oro, Alain Bègue, Carlos Mata Induráin y Pietro Taravacci (eds.), Pamplona, EUNSA, 2013, pp. 103-115.
  • «Dal manoscritto alla scena: El piadoso aragonés di Lope de Vega», Testi e linguaggi, 7 (2013), pp. 63-75.
  • «A propósito de la segmentación de la comedia áurea: algunas observaciones sobre las fronteras entre lo métrico y lo espacial», en A. Cassol, D. Crivellari, F. Gherardi, P. Taravacci (eds.), Frontiere: soglie e interazioni. I linguaggi ispanici nella tradizione e nella contemporaneità. Volume I - Letteratura, Trento, Università degli Studi di Trento, 2013, pp. 101-115.
  • «Presencia de marcas autoriales de segmentación en las comedias autógrafas de Lope de Vega», en La comedia española en sus manuscritos. Coloquio internacional, Parma, 17, 18 y 19 de octubre de 2013, Milagros Rodríguez Cáceres, Elena E. Marcello y Felipe B. Pedraza Jiménez (eds.), Cuenca, Universidad de Castilla-La Mancha, 2014, pp. 71-85.
  • «¿Las relaciones piden los romances? Métrica y narración en dos comedias de Lope de Vega (1610)», Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura, XXI (2015), pp. 1-28.
  • «El trabajo del autor sobre sí mismo: Lope de Vega escribe La nueva victoria de don Gonzalo de Córdoba», Anuario Calderoniano, 8 (2015), pp. 93-111.
  • «Sobre un manuscrito autógrafo de Lope: Barlaán y Josafat», Revista de Literatura, vol. LXXVII, n. 153 (2015), pp. 75-91.
  • «Estrategias de construcción del espacio en el primer Lope: algunas observaciones sobre El galán escarmentado», eHumanista, 30 (2015), pp. 1-16.
  • «Estructura dramática y marcas autoriales de segmentación en las comedias autógrafas de Lope de Vega», en El patrimonio del teatro clásico español: actualidad y perspectivas. Homenaje a Francisco Ruiz Ramón. Actas selectas del Congreso del TC/12. Olmedo, 22 al 25 de julio de 2013, ed. Germán Vega, Héctor Urzáiz, Pedro Conde, Olmedo/Valladolid, Ayuntamiento de Olmedo/Universidad de Valladolid, 2015, pp. 281-290.
  • «Un fondo semidesconocido de obras (¿y una cuarteta autógrafa?) de Lope: la Bibliotheca Bodmeriana», Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura, XXII (2016), pp. 355-386.
  • «El Barlaán y Josafat de Lope de Vega: una propuesta de segmentación», Orillas. Rivista d’ispanistica, 5 (2016), pp. 1-23.
  • «Sobre el romance en las comedias de privanza de Luis Vélez: algunas reflexiones y unas propuestas», Criticón, 129 (2017), pp. 119-133.
  • «Métrica y marcas de segmentación en los autos sacramentales autógrafos de Lope», Arte nuevo, 5 (2018), pp. 165-188.
  • «Scoprire narrando, narrare scoprendo: il Barlaán y Josafat di Lope de Vega», en Il racconto a teatro. Dal dramma antico al Siglo de Oro alla scena contemporanea, Giorgio Ieranò y Pietro Taravacci (eds.), Trento, Università degli Studi di Trento, 2018, pp. 137-150.
  • «Descripción de los testimonios» y «Problemas textuales», en D. Crivellari y E. Maggi (coords.), Lope de Vega, Comedias - Parte XVII, Madrid, Gredos, 2018, pp. 21-53.
  • «De sonetos y graciosos en dos comedias de Lope», Artifara, 19, 2019, pp. 85-99.
  • «“Escollo armado de hiedra”, o el renacimiento de unas ruinas en el teatro del Siglo de Oro», en Antonio Sánchez Jiménez y Daniele Crivellari (eds.), La poesía de ruinas en el Siglo de Oro (con un prólogo de Luis Alberto de Cuenca), Madrid, Visor Libros, 2019, pp. 197-226.
  • «Un segundón nell'Italia del XVII secolo: Luis Vélez de Guevara e Domenico Laffi vis-à-vis», en Testi, tradizioni, attraversamenti. Prospettive comparatistiche sulla drammaturgia europea tra Cinque e Settecento. Atti del seminario per il Dottorato in Scienze Linguistiche, Filologiche e Letterarie (Padova, 17-18 dicembre 2015), Elisabetta Selmi, Alessandra Munari, Enrico Zucchi (eds.), Padova, Padova University Press, 2019, pp. 93-105.
  • «Trama y urdimbre, vida y literatura: Belardo y Belisa en cuatro comedias del destierro de Lope», en Entre historia y ficción. Formas de la narrativa áurea, David González Ramírez, Eduardo Torres Corominas, José Julio Martín Romero, M.ª Manuela Merino García y Juan Ramón Muñoz Sánchez (eds.), Madrid, Polifemo, 2020, pp. 167-186. ISBN 978-84-16335-69-5
  • «(Auto)costruire un mito: da Lope a Belardo, da Belardo a Lope», en Mitologi, mitografi e mitomani. Tracce del mito attraverso i secoli. Scritti per i 65 anni di Fulvio Ferrari, Andrea Binelli e Alessandro Fambrini (eds.), Mimesis, Milano, 2020, pp. 129-142.
  • «Textos y diálogos en diálogo: Barlaán y Josafat, de Lope», en La edición del diálogo teatral (siglos XVI-XVII), eds. Luigi Giuliani y Victoria Pineda, Firenze, Firenze University Press, 2021, pp. 41-61.
  • «Autor vs. Poeta, o de lo que los espectadores del Siglo de Oro no vieron ni escucharon: Amor con vista de Lope de Vega», Criticón, 140 (2020), pp. 117-140.
  • «Un caso de reescritura giraldiana en el primer Lope: La infanta desesperada, entre adaptación y autobiografismo», Anuario Lope de Vega. Texto, literatura, cultura, 27 (2021), pp. 9-32.
  • «Notas sobre el proceso de composición y representación de La niñez del Padre Rojas, de Lope», Criticón, 142 (2021), pp. 85-107.

Alguns dels seus treballs poden consultar-se en el següent enllaç.

 

FLORIT DURÁN, Francisco

Institució

Francisco Florit Durán
Catedràtic de Literatura Espanyola
Dpt. de Literatura Espanyola, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada
Facultat de Lletres
Campus de La Merced
Universidad de Murcia
30071 Murcia ESPAÑA
 

Tfno:    + 34 868 88 32 73
Fax:     + 34 868 88 33 69
E-mail:  fflorit@um.es
 

Currículum

Nascut a Múrcia, en la universitat de la qual es va llicenciar i va doctorar amb premi extraordinari, ha estat professor visitant en el Departament de Literatura Espanyola de la Universitat de Tolosa-Le Mirail (França), i ha impartit cursos, conferències i participat en congressos internacionals i en projectes de recerca en la Universitats de París IV-Sorbona, Caen, Ais de Provença, Rouen, McGill, Ottawa, Carleton, Laval, Catholic University of America, El Col·legi de Mèxic, la Universitat Autònoma Metropolitana de Ciutat de Mèxic, Florència, Parma, Milà, Roma Tre, Ginebra i la Universitat de Delhi.

És autor de més d'un centenar i mig de publicacions, entre estudis, edicions i articles sobre Història i Crítica de la Literatura Espanyola en els seus diversos gèneres, autors i èpoques, la majoria dedicats al Segle d'Or. Entre els seus treballs, destaquen els estudis sobre Tirso de Molina i les edicions de les seves comèdies. Així mateix ha publicat articles sobre Garcilaso de la Vega, Cervantes, Lope de Vega, Francisco de Rojas Zorrilla, Salvador Jacinto Polo de Medina, Ambrosio de Salazar, Juan de Zabaleta, Francisco Santos, 
Liñán y Verdugo i Calderón de la Barca.

Ha dedicat especial atenció al procés de recepció que de la literatura aurisecular es va dur a terme a partir del segle XVIII, havent publicat un bon nombre d'articles sobre aquest particular amb estudis sobre el 
Diccionario de Autoridades, i els escriptors Miguel d'Unamuno, Azorín, Menéndez Pelayo, Pedro Salines, Jorge Guillén, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Miguel Hernández i Ángel Valbuena Prat.

Línies de recerca

Literatura espanyola del Segle d'Or; Teatre del segle XVII; Lope de Vega; Tirso de Molina; Censura teatral; Tradició i avantguarda.

Publicacions

  •  “Un "Burlador de Sevilla" en miniatura: los 84 primeros versos de la pieza tirsiana”, Bulletin hispanique, Vol. 122, Nº 1, 2020 (Ejemplar dedicado a: Variaciones donjuanescas), págs. 15-26
  • “«Vuestra oliva es laurel de mi cabeza»: Lope de Vega y la búsqueda del parnaso áulico”, Anuario de estudios filológicos, Vol. 42, 2019, págs. 63-85
  • “Felipe Godínez y el drama histórico: Ludovico El Piadoso (1613)”, Tonos digital: Revista de estudios filológicos, Nº. 35, 2018
  • "Pensamiento, censura y teatro en la España del Siglo de Oro" en Jaume Garau (ed.), Pensamiento y literatura en los inicios de la modernidad, New York, IDEA/IGAS, 2017, pp. 21-46.
  • "Cervantes y el teatro: historia de una pasión", en Carlos Alvar y Abraham Madroñal (coords.), Diez lecturas cervantinas, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares-Instituto de Investigación Miguel de Cervantes, 2017, pp. 59-69.
  • "Conflictos entre autoridades literarias: Menéndez Pelayo, Emilio Cotarelo, Blanca de los Ríos y el teatro de Tirso de Molina", Bulletin Hispanique, 119-1, 2017, pp. 159-172.
  • Tirso de Molina, El burlador de Sevilla, Barcelona, Penguin Books España, 2015.
  • “La dama burladora en Tirso de Molina”, en Felipe B. Pedraza Jiménez, Rafael González Cañal y Elena E. Marcello (eds.): La desvergüenza en la comedia española. XXXIV Jornadas de teatro clásico, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2013, pp. 123-143.
  • “En torno a la presencia de voces teatrales en el Diccionario de Autoridades”, Edad de Oro, XXXI (2012), pp. 181-197.
  • “La censura previa de representación en el teatro áureo”, en Aurelio González, Serafín González, Lillian von der Walde Moheno (eds.), Cuatro triunfos áureos y otros dramaturgos del Siglo de Oro, México, El Colegio de México-Universidad Autónoma Metropolitana-AITENSO, 2010, pp. 615-637.
  • “Las acotaciones escénicas en No hay amigo para amigo, de Francisco de Rojas Zorrilla”, en Alberto Blecua, Ignacio Arellano y Guillermo Serés (eds.), El teatro del Siglo de Oro. Edición e interpretación, Madrid-Frankfurt, Iberoamericana-Vervuert, 2009, pp. 175-186.
  • “Una comedia por encargo: La vida de san Pedro Nolasco (1629) de Lope de Vega”, en Felipe B. Pedraza y Almudena García González (eds.), La comedia de santos, Cuenca, Universidad de Castilla-La Mancha-Casa de Velázquez, 2008, pp. 201-217.
  • Sebastián de Covarrubias Horozco, Tesoro de la lengua castellana o española, Edición integral e ilustrada dirigida por Ignacio Arellano y Rafael Zafra, Madrid, Universidad de Navarra-Iberoamericana-Vervuert-Real Academia Española-Centro para la Edición de Clásicos Españoles, 2006.
  • “Comedia hagiográfica y censura: el caso de la Santa Juana I de Tirso de Molina”, en Marc Vitse (ed.), Homenaje a Henri Guerreiro. La hagiografía entre historia y literatura en la España de la Edad Media y del Siglo de Oro, Madrid- Frankfurt am Main, Universidad de Navarra-Iberoamericana-Vervuert, 2005, pp. 617-636.
  • “La recepción de Lope de Vega en 1935: ideología y literatura”, Anuario de Lope, VI, (2000), págs. 107-124.
  • Tirso de Molina, Obras completas. Cuarta parte de comedias I. Pamplona, Instituto de Estudios Tirsianos, 1999. Edición crítica de I.E.T dirigida por Ignacio Arellano.
  • “El teatro de Tirso de Molina tras el episodio de la Junta de reformación”, en  Felipe Pedraza Jiménez y Rafael González Cañal (eds.): La década de oro de la comedia española (1630-1640), Actas de las XIX Jornadas de Teatro Clásico, Almagro, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha-Festival de Almagro, 1997, págs. 85-102.
  • Tirso de Molina, Don Gil de las calzas verdes, Madrid, Bruño, 1996.
  • La poesía barroca, vol. 18 de la Historia de la Literatura Española, Barcelona, Editorial Júcar, 1994. 265 págs. Libro en colaboración con F. J. Díez de Revenga.
  • Tirso de Molina, El vergonzoso en palacio, Madrid, Taurus, 1987.
  • Tirso de Molina ante la comedia nueva. Aproximación a una poética. Madrid, Editorial Estudios, 1986.

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç

GARCÍA CUADRADO, José Ángel

 

 Institució

José Ángel García Cuadrado
Professor Ordinari
Facultat Eclesiàstica de Filosofia
UNIVERSIDAD DE NAVARRA
Campus universitario s/n
31009 Pamplona-Navarra
ESPAÑA

E-mail: jagarcia@unav.es

Currículum

Llicenciat en Filologia Hispànica (especialitat en Literatura Espanyola) per la Facultat de Filologia de la Universitat Literària de València (1986). Batxiller en Filosofia per la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat de Navarra (1988). Batxiller en Teologia per la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra (2011). Llicenciat en Filosofia per la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat de Navarra (1989). Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció de Filosofia) per la Universitat de Navarra (1994). Doctor en Filosofia per la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat de Navarra (1990). La seva tesi doctoral portava per títol La teoría de la suposición en los tratados filosóficos de San Vicente Ferrer. Doctor en Filosofia i Lletres (especialitat de Filosofia) per la Universitat de Navarra (1997). La seva tesi doctoral portava per títol El entendimiento agente según Domingo Báñez.
És Professor Ordinari de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat de Navarra (des del curs 2013). Actualment imparteix les assignatures de “Filosofia de l'home I” i “Filosofia de l'home II” en aquesta Facultat.

Línies de recerca

Escolàstica hispànica medieval (lògica de sant Vicente Ferrer) i barroca (Báñez i Suárez). L'humanisme renaixentista i el concepte d'humanisme. S'ha especialitzat en l'edició i traducció de textos de la Segona Escolàstica.

Publicacions

a) Llibres

  • Filosofía de la persona, Manuales del ISCR, n. 15, Eunsa, Pamplona 2017, 184 pp.
  • Tomás de Aquino hoy, Cuadernos de Anuario filosófico, Serie Universitaria, n. 254, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona, 2016, 93 pp.
  • Lógica y filosofía del lenguajeManuales del ISCR, n. 30, Eunsa, Pamplona 2021, 140 pp.La cultura de la palabra. Escritos de lógica medieval y renacentista, Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, n. 157, Eunsa, Pamplona 2015, 296 pp.
  • Antropología filosófica. Una introducción a la Filosofía del hombre, Colección de Iniciación Filosófica, n. 21, Eunsa, Pamplona 2001, 242 pp. (2ª edición, 2003; 3ª edición, 2006; 4ª edición, 2008; 5ª edición, 2010, 257 pp.; 6ª edición, 2014, 280 pp.).
  • Grandeza y miseria humana. Una lectura del Diálogo de la dignidad del hombre, Astrolabio, Eunsa, Pamplona 2013, 120 pp.
  • Domingo Báñez (1528-1604): Introducción a su obra filosófica y teológica, Cuadernos de Anuario Filosófico, Serie de Filosofía española, n. 13, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona 1999, 119 pp.
  • La luz del intelecto agente. Estudio desde la metafísica de Báñez, "Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista", n. 2, Eunsa, Pamplona 1998, 290 pp.
  • Hacia una semántica realista. La filosofía del lenguaje de S. Vicente Ferrer, "Colección Filosófica", n. 83, Eunsa, Pamplona 1994, 337 pp.


b) Edició de llibres

  • Domingo Báñez, La sagrada doctrina: comentario a Suma teológica I, q. 1¸Traducción: Alfonso C. Chacón; introducción, revisión y notas José Ángel García Cuadrado, Sindéresis, Madrid, 2020, 286 pp.
  • Domingo Báñez, Tratado sobre la guerra/De bello. Comentario II-II S. Th., q. 40. Edición latín-castellano. Introducción, traducción y notas, José Ángel García Cuadrado, Sindéresis, Madrid 2020, 307 pp. 
  • La inmortalidad del alma en Aristóteles: Toledo, Báñez y Suárez, Cuadernos de Anuario filosófico, Cuadernos de Pensamiento Español, n. 62, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona, 2016, 118 pp. (en colaboración con Antonio Ñahuincopa).
  • Tratado del hombre (III). Comentarios a la Suma Teológica (qq. 80-83). Introducción y notas de José Ángel García Cuadrado. Traducción de Juan José Gallego Salvadores y José Ángel García Cuadrado; Eunsa, Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista n. 85, Pamplona 2015, 278 pp.
  • Domingo Báñez, Tratado del hombre (II). Comentarios a la Suma Teológica (qq. 78-79). Introducción y notas de José Ángel García Cuadrado. Traducción de Alfonso C. Chacón y José Ángel García Cuadrado; Eunsa, Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista n. 84, Pamplona 2011, 473 pp.
  • Vicente Ferrer, Tratado de las suposiciones de los términos (1371/72). Introducción, traducción y notas de José Ángel García Cuadrado, Eunsa, Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista n. 121, Pamplona 2011, 321 pp.
  • Domingo Báñez, Tratado del hombre (I). Comentarios a la Suma Teológica (qq. 75-77). Introducción y notas de José Ángel García Cuadrado. Traducción de Alfonso C. Chacón, Idoya Zorroza y José Ángel García Cuadrado; Eunsa, Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista n. 83, Pamplona 2007, 382 pp.
  • La dignidad del hombre. Una lectura del diálogo de Pérez de Oliva, Cuadernos de Pensamiento Español 2007/2, n. 35, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona 2007, 77 pp.
  • Domingo Báñez, La imagen de Dios en el hombre. Comentario a la Suma Teológica I, q. 93. Sobre el fin o término de la producción del hombre. Introducción y notas de José Ángel García Cuadrado, Traducción de Alfonso C. Chacón, Cuadernos de Pensamiento español, n. 21, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona 2003, 89 pp.

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç

GARCÍA GARRIDO, Manuela Águeda

 Institució

Manuela-Águeda GARCÍA GARRIDO
Maître de conferences-Hors classe (Profesora titular de Universitat)
UFR LVE, dépt. LEA
Université de Caen Normandie
Bâtiment 1, MLI.
Esplanade de la Paix.
CS 14032 Cedex 05, Caen
FRANCE

E-Mail : manuela-agueda.garcia-garrido@unicaen.fr

Currículum

Doctora en estudis hispànics (àrea d'Història moderna) en la Universitat de la Sorbona-Paris IV (França), amb la tesi: La prédication de Carême à Séville au temps de la Contre-Réforme. Acreditada per a la funció de Maître de Conférences en la secció d'estudis hispànics pel CNU (Conseil National donis Universités) en 2010. Llicenciada en Història en la Universitat de Huelva i CAP en 2000. Va dur a terme una estada anual en la Universitat de Western Ontario (2001-2002) com a professora-investigadora.

Des de 2003 fins a 2010, ha estat professora (lectora, associada i contractada) en les Universitats de la Sorbona, Metz, Llemotges, Versalles; en l'Institut de Ciències Polítiques de París (Sciences Po), així com en diverses escoles superiors de comerç (HEC, ESCE…). Durant aquest període, ha acumulat 2680 hores lectives. En la Universitat de Caen-Normandie exerceix una intensa tasca administrativa com a responsable del 1r any de Màster LEA des de 2011.

En el camp de la recerca, s'ha centrat en les relacions entre predicació i societat a l'Espanya del segle XVII, així com en la història social de l'Església. Organitza, juntament amb altres professors de Caen, el seminari anual Le temps de l’Empire ibérique (XVIe-XVIIIe siècles): http://www.unicaen.fr/recherche/mrsh/empiriberic.

És membre dels projectes d'excel·lència CULTURBAN: Culturas urbanas en la España moderna (HAR2015-64014-C3-1-R) i VIES: Vida i Escriptura I (FFI2015-63501-P). També és membre estatutari del ERLIS (Équipe de Recherches sud els Littératures, els Imaginaires et els Sociétés. EA 4254), Universitat de Caen-Normandie; del grup EMoDIR (Early Modern Religious Dissents & Radicalism); de la Ecclesiastical History Society; de l'equip CHECLA (EA483), Universitat Paris-Sorbonne; i del grup internacional Red Columnaria. NODO: Movilidades, rebeliones e historia política en la época moderna.

Ha traduït a l'espanyol l'últim llibre de Gregorio Salinero (Univ. Panthéon-Sorbonne): Hombres de mala corte. Desobediencias, procesos políticos y gobierno de Indias, segunda mitad del siglo XVI, Càtedra, 2017, 485 pàg. Ha donat també a conèixer textos rars (segles XVII-XX) d'autors desconeguts en castellà (Louis Machon, Mathurin Régnier, André Spire…). Ha guanyat diversos premis literaris i ha col·laborat en diferents revistes internacionals de literatura i cultura (Almiar, Barcarola, Quaderns del Matemàtic, Rondalla, FronteraD, La Galla ciència, Nayagua…).

Línies de recerca

Història religiosa i cultural de l'Espanya moderna (segles XVI-XVII); Predicació i societat; Comunicació en l'espai públic; prosopografia religiosa; clergat espanyol a la França del segle XVII.

Publicacions

Monografies/coordinació de monogràfics/edicions científiques:

  • Coordinadora (amb F. Negredo) del volum El poder de la palabra en el espacio urbano: conflicto y consenso en los púlpitos de la España moderna. Revista Investigaciones históricas: época moderna y contemporánea, Universidad de Valladolid, vol. 42, 2022, 272 pp.:  https://revistas.uva.es/index.php/invehisto/issue/view/340
  • Coordinació, amb O. Rey Castelao, del volum Instituciones frente a individuos: compartir prácticas comunitarias en la España de la Edad Moderna, en Magallánica: Revista de Historia moderna, vol. 7, n.° 13 (2020), 257 pp. : https://fh.mdp.edu.ar/revistas/index.php/magallanica/issue/view/MAG13/showToc
  • Fray Juan Márquez (1565-1621): un maestro de la Reforma católica, Huelva, Servicio de publicaciones de la Universidad de Huelva, col. Biblioteca biográfica del Renacimiento español, 2021, 508 pp. ISBN: 978-84-18628-61-0.
  • Edición científica, con S. Truchuelo García, J. Garau y A. Testino, del volumen Espada de Dios y aliento de la nobleza: el ministerio de la palabra en la España moderna (siglos XVI-XVIII), Madrid, ed. Sindéresis, 2020, 252 pp. ISBN: 978-84-18206-30-6.
  • Edición científica, con G. Salinero y R. Păun, del volumen Paradigmes rebelles. Pratiques et cultures de la désobéissance à l'époque moderne, Bruselas, Peter Lang, coll. Histoire des mondes modernes, 2018, 631 pp. ISBN : 978-2807607125.

Articles/capítols de llibres:

  • «Progetti di etnografia missionaria nelle Filippine (1677-1689): Tipizzazione, confisca e restituzione degli oggetti di idolatria», Missionary collecting [trad. de E. Sallent del Colombo et S. Brevaglieri], Sabina Brevaglieri (ed.), Quaderni storici, 169, año LVII (2022), pp. 85-125: https://www.rivisteweb.it/issn/0301-6307.
  • «En vez de minas, hallaua incendios: la campaña antiluliana del padre Ribas (O.P.) en la España del siglo XVII», en Ramon Llull y los lulistas (siglos XIV-XX), R. Ramis Barceló (ed.), Madrid-Porto, Sindéresis, 2022, pp. 577-603.
  • «Missions et legations des augustins castillans au XVIIe siècle: une évangélisation des Philippines depuis la métropole», en Les missions religieuses à l’épreuve des empires coloniaux (XVIe-XXe siècle), H. Vu Thanh (dir.), París, éditions Maisonneuve et Larose, coll. Mers & Empires, 2022, pp. 151-174.
  • «Comunidad y fraternidad: fray Juan Márquez (1564-1621) y la provincia agustiniana de Castilla», en Perspectivas espirituales ibéricas en el Renacimiento y en el Barroco, R. Ramis Barceló (coord.). En Cauriensia: Revista anual de ciencias eclesiásticas, vol. 16 (2021), pp. 161-181.
  • «Oyga el letor: estrategias y prácticas de edificación de los predicadores andaluces en la Edad Moderna», en Historia de la edición y la lectura en Andalucía (1478-1808), M. Peña Díaz, P. Ruiz Pérez et J. Solana Pujalte (coords.), Córdoba, Universidad de Córdoba, 2020, pp. 261-273.  
  • «Matrimonios violentos y conflictividad social: claves para entender los comportamientos anticlericales en la Castilla moderna (siglos XVI-XVII)», en Matrimonio, estrategia y conflicto (siglos XVI-XIX), M. Torremocha (coord.), Salamanca, Ediciones de la Universidad de Salamanca, 2020, pp. 99-125.
  • «De predicadores y nobles. Entramados de protección sistémica a la luz de nuevas investigaciones», en Espada de Dios y aliento de la nobleza: el ministerio de la palabra en la España moderna (siglos XVI-XVIII), Á. García Garrido, S. Truchuelo, J. Garau y A. Testino (eds.), Madrid, ed. Sindéresis, 2020, p. 9-19. 
  • «Presentar guerra al infierno: resistencia y obediencia en las dominicas descalzas de Sevilla (siglos XVI-XVII)», en Mujeres, sociedad y conflicto (ss. XVII-XIX).
  • «El gobierno de la palabra: relaciones de poder entre predicadores y mujeres en la España de los Austrias», en Religión, política y moralidad en el Barroco. La predicación en la España del siglo XVII, Jaume Garau (coord.), Madrid, Editorial Sindéresis, 2019, pp. 101-130. ISBN: 978-84-16262-39-7
  • «Predicadores, listas e Historia eclesiástica en la España del siglo XVII », Le temps des listes. Représenter, savoir et croire à l’époque moderne. G. Salinero y Miguel Ángel Melón Jiménez (dir.), Bruxelles, Peter Lang, coll. Histoire des mondes modernes, 2018, pp. 445-467
  • «Peticiones contra el “breve de la alternativa” o el rechazo de la hibridación clerical en Filipinas (s. XVII)», en Fronteras de ultramar: fenómenos de hibridaciones en las ciudades del mar de China (siglos XVI-XVII)e-Spania [en línea], dossier coordinado por S. Truchuelo y T. A. Mantecón (Univ. Cantabria), n.°30, junio de 2018.
  • «Construyendo la “ciudad de Dios”: la predicación española en Manila (siglo XVII)». Dans La vida inquieta. Conflictos sociales en la Edad moderna, O. Rey Castelao, C. Fernández Cortizo et R. Castro Redondo (coord.), Presses Universitaires de Santiago de Compostela, 2018, p. 43-69.
  • «Predicadores de la provincia bética en tiempos de Mateo Alemán (1547-1614): del oficio al beneficio», en Mateo Alemán: estudios críticos sobre la vida y la obra, Francisco Ramírez Santacruz (ed.), e-Humanista. Journal of Iberian Studies, vol. 34 (2016), pp. 200-219. 
  • «Predicar en zonas portuarias de la Andalucía atlántica durante el siglo XVII». Dossier : Les ports de la monarchie espagnole: variété des modèles péninsulaires (XVe-XVIIe siècles)revue e-Spania, Université Paris-Sorbonne, octubre de 2015, http://e-spania.revues.org/25035.
  • «Desobediencia y conflictos en el clero de las islas Filipinas (1595-1616) », 20 p. Revista  Nuevos Mundos, Mundos Nuevos. Sección Debates, 2015 [En línea].
  • «Michel de Certeau, predicador. El fondo de los archivos de la provincia jesuita de Francia», en La Torre del Virrey, Dossier Michel de Certeau: Una herencia, n° 17. 2015/1, pp. 23-35. Juan Diego González Sanz (coord.).
  • «Fray Pedro de Valderrama (1550- 1611): un predicador andaluz leído y censurado en la Sorbona», en Predicación y sociedad, siglos XIII-XVIIErebea. Revista de Humanidades y Ciencias Sociales, Universidad de Huelva, n°1 (2011), pp. 253-280. 
  • «Cuando los Jesuitas toman la palabra. Poder y predicación en la Sevilla del siglo XVII», en Les Jésuites en Espagne et en Amérique, Annie Molinié et alii (dirs.), Presses Universitaires Paris-Sorbonne, 2007, pp. 265-285. 

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç

GONZÁLEZ CAÑAL, Rafael

 Institució

Rafael González Cañal
Catedràtic d'Universitat
Dpt. de Filologia Hispànica i Clàssica
Facultat de Lletres
Avda. Camilo José Cela s/n
13071 Ciudad Real
Universidad de Castilla-La Mancha

 

Teléfono: 926052756
Email: Rafael.GCanal@uclm.es

Currículum

Doctor en Filologia Hispànica, Catedràtic de Literatura Espanyola de la Universidad de Castilla-La Mancha, membre de l'Institut Almagro de teatre clàssic i director de les Jornades que se celebren anualment dins del Festival Internacional de Teatre Clàssic d'Almagro. És també un dels editors de les actes d'aquestes Jornades (30 volums publicats). Ha estat director del Dpto. de Filologia Hispànica i Clàssica de la Universidad de Castilla-La Mancha (2008-2021).

És especialista en teatre i poesia del Segle d'Or i ha editat diverses obres d'autors d'aquesta època com Rojas Zorrilla, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Mira de Amescua, Cervantes, Enríquez Gómez o el comte de Rebolledo, a més d'haver publicat nombrosos articles sobre el teatre del segle XVII. També és autor de tres catàlegs de fons teatrals i d'una bibliografia individual de Rojas Zorrilla, realitzada en col·laboració amb altres investigadors. En l'actualitat codirigeix l'edició crítica de les obres completes d'aquest dramaturg, de la qual s'han publicat ja nou volums i l'edició de les comèdies d'Antonio Enríquez Gómez (13 comèdies publicades).

Des de la seva creació imparteix docència en el Màster de Recerca en Lletres i Humanitats de la Universitat de Castella-la Manxa i ha dirigit cinc tesis doctorals

És President d'honor de l'Asociación Internacional de Teatro Español y Novohispano de los Siglos de Oro  (AITENSO) i Vicepresident de l'Asociación Internacional Siglo de Oro (AISO).

Línies de recerca

Literatura del Segle d'Or; Teatre del Segle d'Or; Edició crítica; Rojas Zorrilla; Enríquez Gómez.

 

Publicacions

  • Edición crítica, prólogo y notas de Celos no ofenden al sol de Antonio Enríquez Gómez, en Comedias I, ed. R. González Cañal y A. García González, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2018, pp. 147-276 y 464-488.
  • Edición crítica, prólogo y notas de La presumida y la hermosa de Antonio Enríquez Gómez, Alicante Alicante, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2020 (col. «Comedias de Antonio Enríquez Gómez», 1).Teatro del Siglo de Oro: ¿historia o poesía?, dir. Rafael González Cañal, Cuadernos de Teatro Clásico, 32, 2017.
  • El universo dramático de Rojas Zorrilla, ed. Rafael González Cañal, Valladolid, Ediciones Universidad de Valladolid (col. Fastiginia, 11), 2015.
  • Introducción, edición y notas, en colaboración con Felipe B. Pedraza Jiménez, de El jardín de Falerina, de Francisco de Rojas Zorrilla, Antonio Coello Ochoa y Pedro Calderón de la Barca, Barcelona, Octaedro, 2010.
  • Catálogo de Teatro de la Biblioteca Histórica de Madrid. Fondo Mesonero Romanos, en colaboración con Ubaldo Cerezo Rubio, Madrid, Ayuntamiento de Madrid, 2009.
  • Introducción, edición y notas de La desgraciada Raquel, en Antonio Mira de Amescua, Teatro Completo, volumen IX, coord. Agustín de la Granja, Granada, Universidad de Granada-Diputación de Granada, 2009, pp. 23-134 (http://www.cervantesvirtual.com/obra/las-desgraciada-raquel/)
  • Francisco de Rojas Zorrilla, Obras completas, edición crítica y anotada del Instituto Almagro de teatro clásico dirigida por Felipe B. Pedraza Jiménez y Rafael González Cañal, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2007, vols. I-V.
  • Introducción, edición y notas de El Hamete de Toledo, en Comedias de Lope de Vega. Parte IX*, coord. Marco Presotto, Lleida, Editorial Milenio, 2007, vol. I, pp. 303-416.
  • Bibliografía de Francisco de Rojas Zorrilla, en colaboración con Ubaldo Cerezo Rubio y Germán Vega García-Luengos, Kassel, Reichenberger, 2007.
  • Edición crítica y estudios introductorios en colaboración con Rafael Carrasco, Gaspar Morocho e Hipólito B. Riesco de los Escritos sociales. 2. Escritos políticos de Pedro de Valencia, (vol. IV/2 de sus Obras Completas), León, Universidad de León, 1999.
  • Catálogo de comedias sueltas del fondo Entrambasaguas, en colaboración con Ubaldo Cerezo Rubio, Kassel, Edition Reichenberger, 1998.
  • Edición crítica de los “Ocios” del conde de Rebolledo, Cuenca, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 1997.

 Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

HERRÁN ALONSO, Emma

 Institució

Emma Herrán Alonso
Université de Poitiers
Maison des Langues
3, rue Shirin Ebadi
86022 Poitiers cedex
Francia

Tfno: +33 (0)5 49454591
Fax: +33 (0)5 49453286
E-mail: emma.herran.alonso@univ-poitiers.fr

 

Curriculum

Doctora en Filologia espanyola per la Universidad de Oviedo, i professora d'espanyol de l'Instituto Nelson Mandela de Poitiers. Desenvolupa la seva activitat investigadora en el si de diversos equips internacionals centrats en el narrativa del segle XVI i en la literatura espiritual, especialment la ficció cavalleresca entre l'Edat mitjana i el Renaixement.

Línies de recerca

Literatura cavalleresca, literatura espiritual, Bibliografia material, hagiografia, prosa medieval i renaixentista, teatre medieval i renaixentista.

Publicacions

  • «Caminos hacia la felicidad: las narraciones caballerescas espirituales en tiempos de reformas», Criticón, Nº 120-121, 2014 (Ejemplar dedicado a: Discursos de ruptura y renovación: la formación de la prosa áurea), págs. 9-22
  • «De héroes y encrucijadas: el bivium, motivo ideológico y estructurador de las narraciones caballerescas espirituales del Siglo de Oro», Historias Fingidas, Nº. 1, 2013, págs. 36-60
  • «Un libro para el Emperador: el Libro del Caballero del Sol de Hernández de Villaumbrales (1552)», en Imagen y poder político en el Siglo de Oro: la cultura festiva europea entre representación e instrumentalización, ed. Oana Andreia Sambrian-Toma et María Luisa Lobato, Hispania Felix. Revista hispano-rumana de cultura y civilización de los Siglos de Oro, 3, 2012, pp. 52-110.
  • «Una de esas “Otras cosillas que también se han de tener en la librería”: La Historia de Amic y Meliz, Sevilla, Juan Cromberger, 1531», Criticón, 108 (2010), p. 143-155.
  • «El tema de la huida a Egipto en el teatro áureo», en Congreso Internacional 400 años del “Arte nuevo de hacer comedias” de Lope de Vega (Olmedo, 20-23 de julio de 2009), ed. Germán Vega y Héctor Urzáiz, Valladolid, Universidad de Valladolid (Olmedo clásico), 2010, p. 625-638.
  • «Un ouvrage immaculiste valencien : le Libro de Cavallería Celestial de Jerónimo de Sanpedro», en L’immaculisme : un imaginaire religieux dans sa projection sociale, ed. Estrella Ruiz Gálvez, Paris, Indigo éditions, 2009. p. 229-251.
  • «La narrativa caballeresca espiritual», en Amadís de Gaula : 500 años de libros de caballerías. Catálogo de la exposición, Madrid, Biblioteca Nacional de España, 2008, p. 265-270.
  • «Entre el homo viator y el miles Christi, Itinerarios narrativos de la alegoría espiritual en la imprenta áurea», Cahiers d’études hispaniques médiévales, 30 (2007), p. 107-121.
  • «“La vida del hombre es una caballería sobre la tierra”: sobre el Libro de la Cavallería Cristiana de Jaime de Alcalá», en La maravilla escrita. Antonio de Torquemada y el Siglo de Oro, ed. Juan Matas Caballero, José Manuel Trabado Cabado y Juan José Alonso Perandones, León, Universidad de León, 2005, p. 423-441.
  • «La mujer y los libros de caballerías», dans I+D+F, ed. Esther Álvarez y María del Carmen Rodríguez Fernández, Oviedo, KRK, 2005, p. 397-411.
  • «La configuración literaria del tópico del “miles Christi” entre la Edad Media y el Renacimiento», en Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Alacant, 16-20 septembre 2003), ed. Rafael Alemany, Josep Lluís Martos y Josep Miquel Manzanaro, Alacant, Symposia Philologica, 2005, t. 2, p. 879-894.
  • «Tras las huellas de una obra prohibida: el Libro de Cavallería Celestial de Jerónimo de Sampedro», en Actas del VI Congreso de la Asociación Internacional Siglo de Oro (AISO) (Burgos-La Rioja, 15-19 de julio de 2002), Madrid / Frankfurt am Main, Iberoamericana / Vervuert, 2004, p. 1029-1044.
  • «Humor y libros de caballerías o el caso de tres burladores sin piedad: el Caballero Encubierto, el Fraudador de los Ardides y el Caballero Metabólico», en El humor en todas las épocas y culturas. Laboratorio de Humanidades, ed. José Luis Caramés Lage, Carmen Escobedo, Daniel García y Natalia Menéndez, Oviedo, Servicio de Audiovisuales de la Universidad de Oviedo, 2003. CD-Rom.
  • «Amicus o la historia de la amistad verdadera: otro testimonio peninsular», Hispanic Review, 71, 4 (2003), pp. 549-563.

 

LANGELLA, Simona

 Institució

Simona Langella
Catedràtica d'Universitat 
Università degli Studi di Genova
Scuola di Scienze Umanistiche
Dipartimento di Antichità, Filosofia e Storia (DAFIST).
Via Balbi 4
16126 Genova
 
Tel. +39-010-209-9775
Fax: +39-010-209-9864
E-mail: C0746@unige.it / langellauni@gmail.com

Curriculum

Simona Langella llicenciada en 1992 en Filosofia en la Università degli Studi di Genova, va obtenir en 1994 la Llicenciatura en la Universidad de Salamanca i el PhD en Filosofia en 2001 en l'Ateneu genovès. Titular de recerca i becària Marie Curie, actualment és Professora Titular d'Història de la Filosofia Moderna i Filosofies del Renaixement en la Università degli Studi di Genova (Dipartimento di Antichità, Filosofia e Storia DAFIST).

Membre de l'Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat, Universitat de les Illes Balears (IEHM).
Membre col·laborador de l'Instituto de Estudios Medievales y Renacentistas de la Universidad de Salamanca  (IEMYR).
Membre del Grupo de Investigación Reconocido (GIR) per la Universidad de Salamanca i denominat:“Historia Cultural y Universidades Alfonso IX”  (CUNALIX), així com del Instituto Universitario “La Corte en Europa” (IULCE) de la Universidad Autónoma de Madrid.
Membre fundador del Aretai-Center on Virtues de la Università degli Studi di Genova (DAFIST).
Sòcia de la Accademia Ligure di Scienze e Lettere desde noviembre de 2021 i des de 2022 Presidenta de la Associazione filosofica Ligure (AFL).

Línies de recerca

a) Història de la Segona Escolàstica, amb particular atenció al concepte de llei natural i als seus antecedents en l'Edat Mitjana.
b) Història de la fundació dels drets subjectius en l'Edat Moderna i línies del debat actual sobre els drets humans.
c) Recerques sobre els còdexs de la Escola de Salamanca i, en particular, sobre els manuscrits inèdits que relaten les lliçons de Francesc de Vitòria.
d) Recerques sobre les innovacions metodològiques en l'ensenyament de la Teologia a Espanya durant el Segle d'Or.
e) Història de la mística occidental amb particular atenció a la medieval i l'espanyola del segle XVI.
f) El debat filosòfic sobre la mística occidental en el segle XX.
g) Les virtuts en els Specula principum entre els segles XV i XVI a Europa.

Publicacions

  • Antropocene e bene comune: tra nuove tecnologie, nuove epistemologie e nuovi virus, a cura di S. Langella, M. Damonte, A. Massaro, GUP, Genova 2022, pp. 301. (ISBN: 978-88-3618-121-6; curatela). (stampa ISBN: 978-88-3618-121-6; versione eBook: 978-88-3618-xxx-x open access Cofinanziamento Prin)
  • Virtù, legge e fioritura umana, Saggi in onore di Angelo Campodonico, a cura di Simona Langella, Maria Silvia Vaccarezza, Michel Croce, Mimesis, Milano-Udine 2022, pp. 519. ISBN: 978-88-5758-370-9.
  • Hetereogenidad y unidad del ser en Maria Zambrano, in Simona Langella, Maria Silvia Vaccarezza, Michel Croce (eds.), Virtù, legge e fioritura umana, Saggi in onore di Angelo Campodonico, Mimesis, Milano-Udine 2022, pp. 323-336.
  • El ius gentium en la segunda escolástica española: metamorfosis de un concepto, in Imperio, globalización y derecho internacional José María Beneyto, Tecnos, Madrid 2022, pp. 183-198.ç
  • «La cuestión del tiranicidio en la Escuela Jesuítica: Suárez y Mariana», Argumenta Philosophica: revista de la Encyclopedia Herder, ISSN 2462-4993, Nº. 2, 2021, págs. 7-26
  • «Perspectiva mística desde la mirada sanjuanista», Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, Nº. 16, 2021, págs. 19-37
  • «1483-1546: Lutero et/aut Vitoria», Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 7, Nº. 2, 2019, págs. 445-459
  • «Vitoria y la teología como ciencia: una respuesta a Lutero», Azafea: revista de filosofía, Nº. 20, 2018 (Ejemplar dedicado a: 2018: 800 años de filosofía en Salamanca; II), págs. 37-53
  • «La Universidad de Salamanca en el siglo XVI: modalidades de enseñanza y aprendizaje de la teología», Disputatio. Philosophical Research Bulletin, Vol. 7, Nº. Extra 8, 2018 (Ejemplar dedicado a: El legado filosófico de la Universidad de Salamanca. 1218-2018)
  • A proposito di diritti soggettivi: Brian Tierney vs Michel Villey, in Legge naturale e diritti umaniAtti del LXX Convegno Fondazione Centro Studi filosofici di Gallarate, F. Totaro (ed.), Morcelliana, Roma 2016, pp. 295-304.
  • Diritti umani e libertà responsabile in Jeanne Hersch, in Atti del Convegno Rights and Social Cohesion, Università degli Studi di Genova, Genova 5-6 Ottobre 2015, L. Mauro (ed.), FrancoAngeli, Milano 2016, pp. 131-142.
  • Itinerario espiritual y Reforma en Teresa de Jesús, in Historia, literatura y pensamiento, Actas del Congreso Internacional Teresiano, 22-24 de octubre de 2014, J. García Rojo (ed.), Universidad Pontificia de Salamanca, Diputación de Salamanca, Salamanca 2015, pp. 261-276.
  • Fuentes manuscritas de la Escuela de Salamanca y su difusión internacional, in Miscelánea Alfonso IX, Fuentes, archivos y bibliotecas para una historia de las universidades hispánicas, L. E. Rodríguez-San Pedro Bezares y J. L. Polo Rodríguez (eds.), Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca 2015, pp. 199-288.
  • Francisco de Vitoria e il concetto di dominium, «Ephemerides iuris canonici», 55 (2015), pp. 151-174.
  • Emozioni e Virtù. Percorsi e prospettive di un tema classico, S. Langella e Ma. S. Vaccarezza (eds.), Orthotes, Napoli-Salerno 2014.
  • A tavola con il principe. Precetti conviviali in Patrizi da Siena, Platina, Pontano, in L’anima del cibo. Percorsi fra emozioni e coscienza, Alma Massaro (ed.), Aracne, Roma 2014, pp. 25-42.
  • La ciencia teológica de Francisco de Vitoria y la Summa Theologiae de santo Tomás de Aquino en el siglo XVI a la luz de textos inéditos, SEE, Salamanca 2013.
  • Teología y ley natural. Estudio sobre las lecciones de Francisco de Vitoria, BAC, Madrid 2011;
  • Francisco de Vitoria, De Legibus, introducción por S. Langella, transcripción y notas por J. Barrientos García y S. Langella, traducción en italiano por S. Langella y traducción en español por P. García Castillo, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca 2010.
  • Genesi, sviluppi e prospettive dei diritti umani in Europa e nel Mediterraneo, S. Langella (ed.), Guida, Napoli 2006.
  • «Il dibattito filosofico sulla mistica di Giovanni della Croce nella Francia del XX secolo», en Verità nel tempo, Platonismo, Cristianesimo e contemporaneità. Studi in onore di Luca Obertello, A. Campodonico (ed.), Melangolo, Genova 2004, pp. 157-191.

 

LÁZARO PULIDO, Manuel

 Institució

Manuel Lázaro Pulido
Catedràtic d'Universitat
Departament de Filosofia
Universidad Internacional de La Rioja
Avda. de la Paz, 137
26006 Logroño (La Rioja)

 

E-mail: manuel.lazaro@unir.net

Currículum

Doctor en Filosofia per la Universidad Pontificia de Salamanca (UPSA), DEA en Història de la Filosofia Antiga i Medieval per la Université de Paris 1, Màster Integrat (Llicenciatura i Màster) en Teologia per la Universitat Catòlica Portuguesa (UCP), Llicenciatura en Ciències Religioses per la UCP, Llicenciatura canònica en Teologia Fonamental per l'Instituto Teológico de Murcia, Pontifícia Università Antonianum de Roma i Màster en Arts i Humanitats per la Universidad de Murcia.

Va exercir com a professor del Departament de Filosofia de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. Actualment és Catedràtic de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR). Ha estat professor en matèries relacionades amb el pensament i la història del pensament en diverses institucions: Pontificia Universidad Católica del Ecuador, Instituto Teológico de Cáceres (UPSA), Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Extremadura (UPSA), Universidade de Porto, Universidade Católica Portuguesa (UCP).

Col·labora com a investigador en diversos Centres nacionals i internacionals: Investigador extern en el Departament de Ciències del Dret de la Universidad Bernardo O’Higgins (Xile) i Investigador Integrat. entro de Estudos de Filosofia, Faculdade de Ciências Humanas de la Universidade Católica Portuguesa (Portugal). Membre dels grups de recerca Filosofía y teología en la Europa de la Edad Media: Atenas, Córdoba, París (UCM nº 970723) de la Universitat Complutense de Madrid; La traducción medieval española de Nicolás de Lyra de la Universidad Pontificia de Salamanca i del Programa de Filosofía Práctica Medieval Ley y naturaleza. Fases de la filosofía práctica de los siglos XII a XIV de la Universidad Católica Argentina.

És director de la Revista Cauriensia, i membre del Consell de Redacció i Director de Continguts de l'Editorial Sindéresis. Coordina des de 2013 les Encuentros internacionales de Historia del Pensamiento que se celebren a Salamanca entorn del pensament a l'Escola de Salamanca. Pertany a diverses societats com la SIEPM (Société Internationale pour l’Étude de la Philosophie Médiévale i SOFIME (Sociedad de Filosofía Medieval) de la qual és membre de la Junta directiva.

Línies de recerca

Història del pensament medieval, del Renaixement i Barroc; Història del pensament de les bases de la modernitat; Filosofia i teologia en la Península ibèrica i les seves projeccions; Pensament franciscà; Escola de Salamanca i neoescolàstica: Antropologia, Teologia i història de les religions i mística; Filosofia i teoria del dret.

Publicacions

Llibres

  • M. LÁZARO, J. L. FUERTES, Mª. I. ZORROZA (Eds.), La universidad de salamanca en la historia del pensamiento, Sindéresis, 2020. ISBN 978-84-18206-58-0
  • M. LÁZARO, J. A. GÓMEZ, R.C. CANCIO (Eds), La pandemia del miedo: pánico, poder y derecho durante la crisis de la COVID-19, Sindéresis, 2020. ISBN 978-84-18206-40-5
  • M. LÁZARO, J. L. FUERTES, Mª. I. ZORROZA (Eds.), Las pasiones en el Barroco: de la acedia escolástica a la melancolía moderna, Eunsa (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista), 2020. 
  • M. LÁZARO, F. LEÓN, F. J. RUBIO Eds.), Pensar la Edad Media Cristiana: San Buenaventura de Barnoregio, Madrid-Porto, Editorial Sindéresis (Colección Biblioteca Humanidades Salmanticensis, Serie Filosofia), 2019.
  • M. LÁZARO, F. LEÓN, E. MONTORO (Eds.), Pensar la Edad Media Cristiana: La presencia de la Teología y la Filosofía medieval en el pensamiento moderno, Madrid-Porto, Editorial Sindéresis (Colección Biblioteca Humanidades Salmanticensis, Serie Filosofia), 2018.
  • M. LÁZARO, Mª. I. ZORROZA (Eds.), Pensar el Barroco peninsular, número monográfico de la revista Comprendre 20/1 (2018).
  • M. LÁZARO, F. LEÓN, D. GONZÁLEZ (Eds.), Gonzalo Hispano y la crisis de la filosofía del siglo XIV, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 177), 2017.
  • M. LÁZARO, J. L. FUERTES, Mª. I. ZORROZA (Eds.), Mística y Filosofía en el Siglo de Oro, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 183), 2017.
  • J. L. FUERTES, M. LÁZARO, Mª. I. ZORROZA (Eds.), Pasiones y virtudes en la época del Greco, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 162), 2016.
  • M. LÁZARO, F. LEÓN, I. BELTRÁ (Eds.), Pensar la Edad Media Cristiana: La querella del Imperio y el pensamiento político XIV-XV… (y otros estudios), Madrid-Porto, Editorial Sindéresis (Colección Biblioteca Humanidades Salmanticensis, Serie Filosofia 5), 2016.
  • M. LÁZARO, J. L. FUERTES, Á. PONCELA (Eds.), La filosofía de las pasiones y la Escuela de Salamanca, Cáceres, Instituto Teológico “San Pedro de Alcántara” de Cáceres (UPSA), Diócesis de Coria-Cáceres (Serie Estudios, 8), 2013.

Col·laboracions en obres colectives

  • “La «Escuela de Salamanca» en la Escolástica Ibérica”, en LANGELLA, S. Y RAMIS, R. ¿Qué es la Escuela de Salamanca?, 2021, págs. 309-332
  • “La melancolía religiosa. En torno al sermón de John Moore, obispo de Noorwich ante la reina de Inglaterra (1691)” en CARRAUD, V.; FUERTES, J.L.; LÁZARO, M. (EDS) Y ZORROZA, M.I. (AUT), De la acedia barroca a la melancolía moderna: Las pasiones en el barroco, 2020, págs. 477-490
  • “Del recogimiento místico al desaliento alumbrado: la pugna entre escolástica y misticismo el Llerena: El contexto teológico-místico”, en BADORREY, B. Y SÁNCHEZ-LAURO, SIXTO, El Tribunal inquisitorial de Llerena y su jurisdicción en Extremadura, 2020, págs. 227-260
  • “Gonzalo Hispano (1313) y la crisis de la filosofía del siglo XIV”, en M. LÁZARO, F. LEÓN, D. GONZÁLEZ (Eds.), Gonzalo Hispano y la crisis de la filosofía del siglo XIV, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 177), 2017, 11-36.
  • 2.“Gonzalo Hispano: Quaestio disputata 9: Utrum cognitio habita per auctoritatem compatiatur secum cognitionem scientificam (Cuestión disputada 9: Si el conocimiento adquirido por medio de una autoridad es compatible en sí mismo con el conocimiento científico), traducción de José Félix Álvarez Alonso y Manuel Lázaro Pulido”, en M. LÁZARO, F. LEÓN, D. GONZÁLEZ (Eds.), Gonzalo Hispano y la crisis de la filosofía del siglo XIV, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 177), 2017, 213-261.
  • “La producción de las personas divinas ad mentem scoti en el s. XV portugués: Diogo Lopes Rebelo”, en LAURA E. CORSO DE ESTRADA – Mª JESÚS SOTO-BRUNA – C. ALONSO DEL REAL (eds.), Figuras de la causalidad en la Edad Media y el Renacimiento, Pamplona, Eunsa, (Colección de Pensamiento medieval y renacentista, nº 182), 2017, 259-270.
  • “La reflexión sobre la censura en Francisco Suárez”, en J. VERGARA, A. SALA (coords.), Censura y libros en la Edad Moderna, Madrid, Dykinson, 2017, 155-172.
  • “Sobre el neoplatonismo en la mística alcantarina”, en M. LÁZARO, J. L. FUERTES, Mª. I. ZORROZA (Eds.), Mística y Filosofía en el Siglo de Oro, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 183), 2017, 13-38.
  • Con J. F. ÁLVAREZ, “Caracterización lingüística y doctrinal de los sermones 2 y 3 de Alfonso de Castro sobre el salmo 50”, en J. L. FUERTES, M. LÁZARO, Mª. I. ZORROZA (Eds.), Pasiones y virtudes en la época del Greco, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 162), 2016, 57-98.
  • “Del Imperio a la Monarquía: El Nuevo Apocalipsis del Beato Amadeo de Silva”, en M. LÁZARO, F. LEÓN, I. BELTRÁ (Eds.), Pensar la Edad Media Cristiana: La querella del Imperio y el pensamiento político XIV-XV… (y otros estudios), Madrid-Porto, Editorial Sindéresis (Colección Biblioteca Humanidades Salmanticensis, Serie Filosofía 5), 2016, 183-204.
  • “Las pasiones y las virtudes en el Cathecismo Pequeño del obispo Diogo Ortiz de Villegas (1457-1519)”, en J. L. FUERTES, M. LÁZARO, Mª. I. ZORROZA (Eds.), Pasiones y virtudes en la época del Greco, Barañáin, Eunsa, (Colección de Pensamiento Medieval y Renacentista, 162), 2016, 69-86.
  • Con P. CALVÁRIO, “Redenção e escatologia na Apocalipsis Nova do Beato Amadeu da Silva”, en S. DIMAS, R. EPIFÂNIO, L. LÓIA (Eds.), Redenção e escatologia. Estudos de Filosofia, Religião, Literatura e Arte na Cultura Portuguesa, Paris, Nota de Rodapé Edições, Vol. I – Tomo 1, 2015, 343-353.
  • Con JOÃO REBALDE, “Redenção e escatologia nas Laudes e cantigas espirituais de Frei André Dias”, en S. DIMAS, R. EPIFÂNIO, L. LÓIA (Eds.), Redenção e escatologia. Estudos de Filosofia, Religião, Literatura e Arte na Cultura Portuguesa, Paris, Nota de Rodapé Edições, Vol. I – Tomo 1, 2015, 388-404.
  • “La presencia de San Buenaventura en la causalidad ejemplar suareciana”, C. GONZÁLEZ-AYESTA, M. LECÓN, M. (Eds.), Causalidad, determinismo y libertad. De Duns Escoto a la escolástica barroca, Pamplona, Eunsa (Colección de Pensamiento medieval y renacentista Pamplona, 149), 2014, 111-124.
  • “La metafísica del bien y del amor en la construcción teológica franciscana de la ley y de la razón práctica”, en LAURA E. CORSO DE ESTRADA, Mª JESÚS SOTO, Mª IDOYA ZORROZA (Eds.), Ley y razón práctica en el pensamiento medieval y renacentista, Pamplona, Eunsa (Colección de Pensamiento medieval y renacentista, nº 150), 2014, 353-363.
  • “Mística y filosofía. Silencio, escucha, palabra: El recogimiento franciscano”, en J. CUNHA, M. C. NATÁRIO, R. EPIFÂNIO (Coord.), Palabra, Escuta e Silêncio. Filosofia, Teología e Literatura, Universidade Católica Editora, Porto 2014, 249-260.
  • “La ley natural en Alfonso de Castro, OFM.”, en R. H. PICH, A. S. CULLETON (Eds.), Right and Nature in the first and second Scholasticism. Derecho y Naturaleza en la primera y segunda escolástica, Brepols (Rencontres de Philosophie Médiévale, 16), Turnohut 2014, 285-299.
  • "Corolarios en la noción suareciana de ley de la contingencia humana desde el optimismo antropológico franciscano”, en J. A. GARCÍA CUADRADO (Ed.), Los fundamentos antropológicos de la ley en Suárez, Pamplona, Eunsa (Colección de Pensamiento medieval y renacentista, nº 145), 2014, 147-168.
  • “Concepciones de la Ley Natural medievales en Occidente y Oriente: de la escolástica ibérica de los jesuitas al pensamiento del feudalismo japonés”, en LAURA E. CORSO DE ESTRADA, Mª JESÚS SOTO-BRUNA, Mª IDOYA ZORROZA (eds.), Concepciones de la ley natural. Medioevo latino y escolástica española e iberoamericana, Pamplona, Eunsa, (Colección de Pensamiento medieval y renacentista, nº 140), 2013, 361-385.

Articles de Revistes

  • “Memoria peninsular de un legado para el siglo XXI: Francisco Suárez (1617-2017)”, Pensamiento, 74 (2018), 299-318.
  • “Optimismo católico frente al dolor barroco: Paraphrasis in Iob de Jerónimo Osório”, Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, 35 (2018).
  • “Gracia y redención en el pensamiento escotista barroco: Fr. Francisco de Sto. Agostinho de Macedo”, Comprendre, 20 (2018).
  • “Fundamentos teológicos de la censura en Francisco Suárez”, Anales de la Cátedra de Francisco Suárez, 51 (2017) 257-275.
  • “Iluminar las ciencias desde el arte general del saber: la nueva enciclopedia barroca de Sebastián Izquierdo (1601-1681)”, Quaestio. Annuario di storia della metafísica, 17 (2017), 545-569
  • “Variaciones en torno al concepto de ley: Francisco de Vitoria y Alfonso de Castro”, Empresa y humanismo, 19 (2016) 93-112.
  • “Bases del uso, dominio y propiedad en la Escuela Franciscana: La relación con la realidad creada sanfranciscana”, Cauriensia, 11 (2016) 197-219.
  • “Filosofía y mística. De la soledad del Príncipe a la soledad al “Solo Dios basta” del apóstol en el siglo de Oro”, ENDOXA: Series filosóficas, 35 (2015) 49-68.
  • “¡Sapere gaude! La fuente bonaventuriana de la literatura mística del saber”, Quaestio. Annuario di storia della metafísica, 15 (2015) 99-120.
  • “Dos perspectivas del alma en el siglo XVI: los Conimbricensis y la mística de Fr. Juan de los Ángeles OFM”, Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, 31 (2014) 347-372.
  • Con J. F. ÁLVAREZ, “El Ars praedicandi de Alfonso de Alprão. Introducción y traducción (1)”, Revista Filosófica de Coimbra, 22 (2013) 209-282.
  • Con J. F. ÁLVAREZ, “El Ars praedicandi de Alfonso de Alprão. Traducción (2)”, Revista Filosófica de Coimbra, 22 (2013) 475-512.

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent  enllaç

 

MADROÑAL DURÁN, Abraham

 Institució

Abraham Madroñal
Catedràtic de literatura espanyola en la Universitat de Ginebra
Unitat d'espanyol
Departament de llengües i literatures romanços
Rue de Saint-Ours, 5. 1205
Ginebra (Suiza)


Tfno.: +41223797107
Email: abraham.madronal@unige.ch

Currículum

Doctor en Filologia Hispànica per la Universidad Complutense de Madrid, ha treballat en el Seminario de Lexicografía de la Real Academia Española, on ha estat subdirector del Corpus Diacrónico del Español (CORDE); més tard va ser professor titular de Llengua espanyola en la Universitat de les Illes Balears i investigador científic del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, institució en la qual va dirigir la revista Anales Cervantinosde la qual actualment és secretari. És especialista en literatura espanyola dels Segles d'Or i s'ha dedicat fonamentalment al teatre.

Línies de recerca

Teatre del Segle d'Or, Lope de Vega, Cervantes

Publicacions

  • (Editat amb Victoriano Roncero López) Entremeses y mojigangas para autos sacramentales: burlas profanas y veras sagradas, Reichenberger, 2020. ISBN 978-3-967280-04-3
  • (Editat amb Jaime Garau Amengual) Encanto y triunfo de amor (y otras obras inéditas de academias salmantinas de principios del siglo XVIII) de Diego de Torres Villarroel, Iberoamericana Vervuert, 2016. ISBN 978-84-8489-891-7
  • (Editat amb Miguel Herrero García) Viaje del Parnaso de Miguel de Cervantes Saavedra, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, 2016 (2 ed.) . ISBN 978-84-00-10152-7
  • (Editat amb José J. Labrador Herraiz, Ralph DiFranco) Cartapacio de Pedro de Penagos,: (Real Biblioteca de Madrid, II-1581), Moalde [Pontevedra], J.J. Labrador, 2015. ISBN 978-84-615-5682-3
  • (Editat amb José Luis Alonso de Santos) El demonio, el mundo y mi carne: una comedia inédita de José Luis Alonso de Santos, Ayuntamiento de Olmedo, 2014. ISBN 978-84-8448-801-9
  • Segunda parte del coloquio de los perros, de Ginés Carrillo Cerón (2013).
  • Seis estudios en busca de un actor. Juan Rana y el entremés del siglo XVII (2012)
  • Humanismo y Filología en el Siglo de Oro: La obra de Bartolomé Jiménez Patón (2009)
  • De grado y de gracias. Vejámenes universitarios de los Siglos de Oro (2005)
  • Jocoseria, de Luis Quiñones de Benavente (2001, en colaboración con Ignacio Arellano y Juan Manuel Escudero)
  • Baltasar Elisio de Medinilla y la poesía toledana de principios del siglo XVII (1999, premio Rivadeneira de la Real Academia Española)
  • El teatro de Juan Antonio Castro (1996)
  • Refranero popular toledano (1991)

 Alguns dels seus treballs poden consultar-se en el següent enllaç. 

MANTOVANI, Mauro

 Institució  

Mauro Mantovani
Professor titular
Università Pontificia Salesiana, Roma
Facoltà di Filosofia
Piazza dell’Ateneo Salesiano, 1
00139 Roma (Italia)
 
Tel. +39.06.872901
Mob. +39.339.2791252
E-mail: mantovani@unisal.it

Currículum 

Mauro Mantovani, sacerdot salesià, es va doctorar en 2006 en Filosofia en la Pontificia Universidad de Salamanca, i en Teologia en 2011 en la Pontificia Università San Tommaso d’Aquino “Angelicum”. Actualment és Degà i Professor ordinari de“Filosofia Teoretica” en la Facultat de Filosofia de la Universidad Pontificia Salesiana, de la qual també va ser Degà entre 2006 i 2012. A més va ocupar el càrrec de Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació social entre 2012 i 2015 i Magnifico Rector de la Universitat entre 2015 i 2021. Des de febrer 2010 és acadèmic ordinari de la Pontificia Accademia San Tommaso d’Aquino, des de març 2012 és Vicepresident de la Società Internazionale San Tommaso d’Aquino (S.I.T.A.) i des de desembre 2018 és membre del Consell Científic de AVEPRO (Santa Seu). Entre els anys 2015-2021 va ser President de la Conferència dels Rectors de les Universitats i Institucions Pontifícies Romanes (CRUIPRO).

Línies de recerca

a) Història de la tradició tomista, sobretot sobre el tema de la demostrabilitat filosòfica de l'existència de Déu (“cinc vies” i relatives interpretacions i crítiques en la història del pensament occidental).

b) La “segona Escolàstica”, especialment els autors de l'així anomenada “Escola de Salamanca”.

c) Teologia filosòfica, filosofia de la història, propedeutica filosòfica.

Publicacions

  • Martin M. Lintner - Mauro Mantovani, Antropocentrismo non dispotico. Implicazioni antropologiche ed educative della Laudato si' di Papa Francesco, Castelvecchi, Roma 2021.
  • Enrico dal Covolo - Mauro Mantovani - Michele Pellerey, L’Università per il Patto Educativo. Percorsi di studio, LAS, Roma 2020.
  • Francisco de Vitoria, Sul matrimonio (Introduzione, traduzione e commento di Mauro Mantovani), Aracne, Ariccia 2015.
  • Notes for a perspective on beauty and art. Catholic Church, philosophy, education, LAP LAMBERT Academic Publishing, Saarbrüchen (Deutschland) 2015.
  • La discussione sull’esistenza di Dio nei teologi domenicani a Salamanca dal 1561 al 1669. Studio sui testi di Sotomayor, Mancio, Medina, Astorga, Báñez e Godoy, LAS - Angelicum University Press - Editorial San Esteban, Roma - Salamanca 2011.
  • An Deus sit (Summa Theologiae I, q. 2). Los comentarios de la “primera Escuela” de Salamanca, Editorial San Esteban, Salamanca 2007.
  • Francisco de Vitoria y sus sucesores (1530-1560) sobre la “demostración” de la existencia de Dios. Los comentarios universitarios salmantinos a la cuestión II de la Primera Parte de la Suma Teológica de Santo Tomás de Aquino, Publicaciones de la Universidad Pontificia de Salamanca, Salamanca 2006.
  • Sulle vie del tempo. Un confronto filosofico sulla storia e sulla libertà, LAS, Roma 2002.

 

MATAS CABALLERO, Juan

 Institució

Juan Matas Caballero
Catedràtic d'Universitat
Departament de Filologia Hispànica i Clàssica

Universidad de León
Campus de Vegazana s/n
24071 León
ESPAÑA

Tfno. 987 29 11 00
E-mail: juan.matas.caballero@unileon.es

Curriculum

Doctor en Literatura espanyola per la Universidad de Córdoba, Catedràtic de Literatura Espanyola en el Departament de Filologia Hispànica i Clàssica de la Universidad de León. Especialista en la literatura espanyola del Segle d'Or, ha publicat més d'un centenar i mig de treballs sobre els nostres autors auris més destacats (Garcilaso, Cervantes, Góngora, Lope, Quevedo, Calderón, Sor Juana Inés de la Cruz, etc.) i sobre els mal anomenats «menors» (Lomas Cantoral, Juan de la Cueva, Jáuregui, Villamediana, Luis Vélez de Guevara, Felipe Godínez, Rojas Zorrilla, Enríquez Gómez, Medina Medinilla, Pérez de Montalbán, etc.), i també sobre altres escriptors de la literatura espanyola contemporània (Antonio Machado, García Lorca, Luis Cernuda, Pedro Garfias, Luis García Montero, José María Micó, el Grupo Cantico, etc.).
Ha participat en nombrosos congressos, cursos i trobades internacionals; i ha estat professor convidat en diverses universitats europees i americanes. Ha dirigit un nombre important de congressos i cursos de caràcter internacional. Ha participat en diversos projectes de recerca, en alguns d'ells com a investigador principal, sobre poesia i teatre del Segle d'Or. Ha dirigit nombroses tesis doctorals, memòries de llicenciatura i treballs fi de màster. En 2006 va crear Lectura y Signo. Revista de Literatura, que ha dirigit fins a 2014. És membre dels consells de redacció de diverses revistes i editorials.

Línies de recerca

Literatura del Segle d'Or; Poesia del Segle d'Or; Teatre del Segle d'Or; Luis de Góngora; Felipe Godínez; Comèdia escrita en col·laboració; El Panegíric.

Publicacions

  • Edició de Sonetos de Luis de Góngora y Argote, Cátedra, 2019. 
  • Estudi introductori de Luis Vélez de Guevara, El diablo está en Cantillana, Newark, Delaware, Juan de la Cuesta, 2015.
  • Estudi introductori de Luis Vélez de Guevara, El príncipe viñador, Newark, Delaware, Juan de la Cuesta, 2008.
  • Espada del olvido. Poesía del Siglo de Oro a la sombra del canon, León, Universidad de León, 2005.
  • Edició de La muerte del rey don Sancho y El degollado de Juan de la Cueva, León, Universidad de León, 1997.
  • Edició de la Poesía de Juan de Jáuregui, Madrid, Cátedra, 1993.
  • Juan de Jáuregui. Poesía y Poética, Sevilla, Diputación Provincial, 1990.

 

En col·laboració amb altres col·legues ha editat les següents obres:
  • Góngora y el epigrama, Madrid, Vervuert-Iberomaericana, 2013.
  • El duque de Lerma. Mecenazgo y literatura en el Siglo de Oro, Madrid, CEHE, 2011.
  • Cervantes y su tiempo, 2 vols., León, Universidad de León, 2008.
  • La maravilla escrita. Antonio de Torquemada y el Siglo de Oro, León, Universidad de León, 2005.
  • Nostalgia de una patria imposible. Estudios sobre la obra de Luis Cernuda, Madrid, Akal, 2005.
  • Humanismo y Renacimiento, León, Universidad de León, 1998.

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

NEGREDO DEL CERRO, Fernando

 Institució

Fernando Negredo del Cerro
Doctor en Història Moderna per la Universidad Complutense de Madrid

Email: fnegredo68@gmail.com

Currículum

Doctor en Història Moderna. Premi extraordinari de doctorat. Màster en Història Contemporània. Catedràtic de Geografia i Història del cos de Professors d'Ensenyament Secundari on és funcionari des de 1992. Ha estat professor associat al departament d'Humanitats de la Universitat Carlos III i al d'Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat Complutense. En els darrers anys ha impartit cursos de grau i postgrau a diferents universitats europees i americanes (Clermont Ferrand, Aix a Provence, Salta, Tucumán…) i conferències a diversos centres de recerca i divulgació tant públics com privats. Des de 2003 ha estat membre a temps complet de quatre projectes de recerca, tots ells vinculats amb la cultura del Segle d'Or. Ha dirigit durant anys la revista en línia Tiempos Modernos (www.tiemposmodernos.org) posseïdora del segell de qualitat atorgat per la FECYT. Especialista en el discurs eclesiàstic (polític i religiós) a la primera meitat del segle XVII, la seva tasca investigadora s'ha centrat en el quefer dels clergues de la cort i, especialment els confessors i predicadors reals, així com en les relacions internacionals al context de la Guerra dels Trenta Anys.

Línies de recerca

Història cultural del Segle d'Or; Valimiento d'Olivares; Predicació àulica; Església i Política en el Barroc; Guerra dels Trenta Anys; Política exterior en temps de Felip IV; Història de Madrid segle XVII.

Publicacions 

Llibres
  • John H. Elliott y Fernando Negredo (eds.): Memoriales y cartas del Conde Duque de Olivares. Correspondencia con el Cardenal Infante don Fernando (1635-1641), Madrid, Marcial Pons-CEEH, 2021.
  • La Guerra de los Treinta Años. Una visión desde la Monarquía Hispánica, Madrid, Síntesis, 2016.
  • Revisor, junto con J.H. Elliott, de la segunda edición (ampliada, anotada y revisada) de ELLIOTT, J.H. y DE LA PEÑA, F.: Cartas y Memoriales del Conde Duque de Olivares, Madrid, Marcial Pons-CEEH, 2013.
  • Los predicadores de Felipe IV. Corte, intriga y religión en la España del Siglo de Oro,Madrid, Actas, 2006.
Articles de revista
  • Presentación y coordinación del dossier: “El poder de la palabra en el espacio urbano: conflicto y consenso en los púlpitos de la España moderna” (coord.) junto con Manuela Águeda García Garrido. Investigaciones Históricas, nº 42 (2022) pp. 1-8.
  • “Espiritualidad y memoria en los púlpitos: la Orden Trinitaria y el ciclo de sermones en las exequias del Conde de Olivares (1624)”, Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, Nº. 16, 2021, págs. 213-228
  • “¿Una guerra de religión o una religión para la guerra? El elemento confesional en la Guerra de los Treinta Años”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 7, Nº. 2, 2019, págs. 511-525
  • (Amb Manuel Amador González Fuertes) “El control de la magistratura a través de los informes anuales remitidos a la Cámara de Castilla (siglos XVII-XVIII). Análisis de una fuente inédita”, Memoria y civilización: anuario de historia, ISSN-e 2254-6367, Nº. 22, 2019
  • “Hacia el cambio de hegemonía. La monarquía hispánica y el imperio entre Nördlingen y Corbie. 1634-1636”, Studia historica. Historia moderna, Vol. 41, Nº 1, 2019 (Ejemplar dedicado a: Europa y la Monarquía Hispánica ante el cambio de hegemonía (1635-1659)), págs. 117-152
  • “Todos contra todos: una tragedia humanitaria”, La Aventura de la historia, Nº. 234, 2018, págs. 52-53
  • “Las paces de Westfalia: diplomacia”, La Aventura de la historia, Nº. 234, 2018, págs. 66-71
  • (Amb Manuel Amador González Fuertes) “Mecanismos de control de la corrupción bajo Felipe IV: los inventarios de ministros (1622-1655). Una primera aproximación” , Tiempos modernos: Revista Electrónica de Historia Moderna, Vol. 8, Nº. 35, 2017, págs. 432-460
  • “Antes de la tormenta. La nunciatura madrileña y el gobierno de la Monarquía en vísperas de la crisis de 1632”, Chronica nova: Revista de historia moderna de la Universidad de Granada, Nº 42, 2016 (Ejemplar dedicado a: Relaciones entre la monarquía hispánica y la Roma pontificia (siglos XVI y XVII)), págs. 103-135
  • “Un episodio español en la Guerra de los Treinta Años: la embajada del marqués de Cadreita al Sacro Imperio y el acercamiento al Elector Sajón (1629-1631)”, Hispania: Revista española de historia, Vol. 75, Nº 251, 2015, págs. 669-694
  • “Los jesuitas y la Monarquía Hispánica en el contexto de la Guerra de los Treinta Años (1625-1635)” Hispania Sacra, LXVII, nº 136, (2015) pp. 635-672.
  • “Los predicadores reales y el Conde Duque de Olivares” Revista Librosdelacorte.es, (http://www.librosdelacorte.es/) Nº 5, Año 4, Otoño-invierno, 2012, pp. 112-117.
  • “Presencia e impacto de las órdenes religiosas en el mundo moderno. Una visión para la Castilla Moderna” Revista de Historiografía, nº 16 t. IX (2012) pp. 91-104.
  • Coordinador del número monográfico: "Estudios sobre la Iglesia en la Monarquía Hispánica". Tiempos Modernos, nº 20 (2010) [http://www.tiemposmodernos.org/tm3/index.php/tm/issue/view/27]
  • “Gobernar en la sombra. Fray Antonio de Sotomayor, confesor de Felipe IV. Apuntes políticos.” Mágina, nº 13 (2009) págs. 85-102.
  • “La palabra de Dios al servicio del rey. La legitimación de la casa de Austria en los sermones del siglo XVII." Criticon, nº84-85, (2002) pág. 295-311.
Col·laboracions en obres colectives
  • “La transformación del espacio urbano madrileño, 1621-1860: La evolución de una capital” en Ángel Aterido (ed.) Madrid en la colección Abelló. Pinturas y dibujos de los siglos XVII al XX, CAM-Ediciones El Viso, Madrid, 2023, pp. 21-35.
  • “¿La enfermedad como antesala de la santidad? Reflexiones sobre un par de ejemplos no canonizados en el Siglo de Oro” en Rafael Massanet Rodríguez (ed.) La medicina en la Edad Moderna desde el prisma de las Humanidades, De Gruyter, Berlín/Boston, 2023, pp. 135-144.
  • "Ministros de virtud conocida: teoría y práctica de un modelo político-administrativo a través de la obra de fray Juan de Santa María", en José Antonio Guillén Berrendero, Jorge Fernández-Santos Ortiz-Iribas, Teresa Martialay Sacristán (coord.), De señal y prerrogativa de nobleza: Heráldica, honor y virtud, siglos XIV-XIX, 2022, págs. 349-378
  • "Nobleza obliga: impronta aristocrática en la predicación cortesana del Siglo de Oro", en Manuela Águeda García-Garrido, Susana Truchuelo García, Jaime Garau Amengual, Alexandra Testino Zafiropoulos (coord.), Espada de Dios y aliento de la nobleza: el ministerio de la palabra en la España moderna (siglos XVI-XVIII), 2020, págs. 19-42
  • "Algo más que Cataluña desengañada: reflexiones sobre dos documentos relacionados con Alejandro Ros", en Rosa María Alabrús Iglesias, José Luis Betrán Moya, Francisco Javier Burgos Rincón, Bernat Hernández, Doris Moreno, Manuel Peña Díaz (coord.), Pasados y presente: estudios para el profesor Ricardo García Cárcel, 2020, págs. 487-500
  • "Teoría y práctica de la oratoria sagrada en la segunda mitad del siglo XVII: fray Juan de Estrada Gijón", en Jaime Garau Amengual (ed.), Religión, política y moralidad en el Barroco: la predicación en la España del siglo XVII, 2018, págs. 203-220
  • “Confesores” y “Predicadores” en Martínez Millán, J. y Hortal Muñoz, J.E., La Corte de Felipe IV (1621-1665). Reconfiguración de la Monarquía católica, Madrid, 2015, 2 tomos. Tomo I, vol. 1, pp. 613-658 y 659-695. 
  • “Liturgia y retorica: la real capilla desde la historia cultural” en DE VICENTE, A. y TOMÁS, P. (Dirs.): Tomás Luis de Victoria y la cultura musical en la España de Felipe III, Madrid, 2012, pp. 63-92.
  • “La sacralisation de la monarchie catholique. Les cérémonies religieuses au service de la couronne dans les églises baroques madrilènes” en DOMPIER, B. (Dir.) : Les cérémonies extraordinaires du catholicisme baroque, Clermond Ferrand, 2009, pág.229-242.
  • “Luis de Granada” en JAURALDE POU, P.: Diccionario filológico de literatura española. Siglo XVI, Madrid, 2009, pp. 448-458.
  • “Teoría política y discurso eclesiástico. Una visión desde la pastoral barroca” en ARANDA PÉREZ, F.J. Y DAMIAO RODRÍGUES, J. (Eds.): De Re PublicaHispaniae. Una vindicación de la cultura política en los reinos ibéricos en la primera modernidad, Madrid, 2008, pág. 265-292.
  • “Los peligros de la predicación en la España del Siglo de Oro. Algunos ejemplos significativos” en CAZAL, F.: (Ed.): Hommage à Francis Cerdan, Université de Toulouse-Le Mirail, 2007, pag. 573-584.
  • “Algo más que palabras: la dimensión práctica de la predicación barroca” en FUENTE, MªJ., LÓPEZ SERRANO, A y PALANCO, F. (Coords.): Temas de Historia de España. Homenaje al profesor D. Antonio Domínguez Ortiz,Madrid, 2005, pág. 251-260.
  • “The royal chapel as the setting for political struggle: praise and attacks on the royol favourite during the time of Philip IV” en CARRERAS, J.J. y GARCÍA, B.J. (Eds.): The Royal Chapel in the time of the Habsburgs: Music and court ceremony in early Modern Europe, Suffolk, 2005, pág. 229-245.
  • “Santo nacional y exaltación patriótica: la figura de Santiago en la pastoral barroca” en VITZE, M y ARELLANO, I. (Coords.): La Hagiografía. Entre historia y literatura en la España de la Edad Media y del Siglo de Oro. Homenaje a Henri Guerreiro, Pamplona, 2005, pág. 885-900.
  • “Las atalayas del mundo. Los púlpitos y la explicación eclesiástica de la decadencia de la Monarquía” en ARANDA PÉRZ, F.J. (Coord.): La Declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII, Cuenca, 2004, pág. 863-878.

Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç

NIDER, Valentina

Institució

Valentina Nider
Catedràtica d'universitat
Literatura espanyola
Tel: +39 051 20 9 7144
Dipartimento di Lingue, Letterature e Culture Moderne
Via Cartoleria 5, Bologna

E-mail: valentina.nider@unibo.it

Currículum

Valentina Nider ha investigat diferents facetes de la literatura del Segle d'Or (retòrica i oratòria; relaciones entre literatura italiana i literatura espanyola; relaciones entre literatura i pensament; literatura i mentalitat), editant críticament algunes obres de Quevedo com La caída para levantarse (1994), La carta a Antonio de Mendoza (2013), La constancia y paciencia del santo Job (2018) i de Calderón (La torre de Babilonia) i investigant sobre la seva relació con la història i l'exegesi bíblica.

Ha dedicat alguns treballs a la literatura i a la cultura sefardita relacionada con la comunitat de Livorno (José Penso, Enríquez Gómez) i Pisa (estudi del judici inquisitorial sobre la representació de l'entremès de la Infanta Palancona a Pisa 1616; edició de l'anònim Entremés de un doctor a partir d'un manuscrit conservat en el mateix fons).

Ha dirigit la unitat de Trento des del 2004 en diferents convocatòries PRIN (Projectes de Recerca d'interès nacional) i ha organitzat alguns col·loquis internacionals (Teatri del Mediterraneo 2004; Narrazione e storia, 2007; Il prisma di Proteo, 2011).

Línies de recerca

Literatura espanyola del Segle d'Or: Quevedo, Calderón, Gracián. Relacions entre literatura espanyola i literatura italiana. Literatura i Història. Literatura i història de les mentalitats. Literatura sefardi.

Publicacions

  • “Córdoba término 1722: la noticia de una conversión: el caso de Antonio Gabriel Torres Zevallos”, en Gabriel Andrés (ed. lit.), Sandra Peñasco (ed. lit.), Buenas noticias, relaciones de sucesos en los siglos XVI-XVIII: estudios y textos, 2021, págs. 243-275
  • “La comicidad en los autos de Calderón: algunas reflexiones”, Anuario calderoniano, Nº. 12, 2019 (Ejemplar dedicado a: Calderón y el auto sacramental / coord. por Ignacio Arellano Ayuso), págs. 93-111
  • “La República de los Togados y la política cultural virreinal en las "Epístolas varias" de Lucio Espinosa y Malo”, Dieciocho: Hispanic enlightenment, Vol. 42, Nº Extra 5, 2019, págs. 233-252“Entre burlas y veras: Reyes de burlas y reyes de carnaval en el siglo XVII”, Ínsula: revista de letras y ciencias humanas, Nº 873, 2019 (Ejemplar dedicado a: Burla, Burladores y Burlados en la literatura hispánica), págs. 20-23
  • “El joven, el espejo y la calavera: a vueltas con un motivo en la poesía barroca (entre Italia y España)”, en Ignacio Arellano Ayuso (coord), Estéticas del Barroco: conferencias ofrecidas a Enrica Cancelliere, 2019, ISBN 978-1-938795-56-5, págs. 153-170
  • “Los clásicos desde el Siglo de Oro: de estatuas y cortesanas en los sonetos de Quevedo sobre Friné ("Polimnia" 78 y 79)”, Criticón, Nº 131, 2017 (Ejemplar dedicado a: Quevedo, hombre de Dios, hombre del diablo), págs. 91-108
  • “Ecos de la expulsión de los moriscos en Italia entre relaciones de sucesos y literatura”, en Giovanni Ciappelli y Valentina Nider (coord), La invención de las noticias: las relaciones de sucesos entre la literatura y la información (Siglos XVI-XVIII), 2017, págs. 725-746
  • “El Job de Quevedo y la indignación”, en Anna Bognolo (ed. lit.), Florencio del Barrio de la Rosa (ed. lit.), María del Valle Ojeda Calvo (ed. lit.), Donatella Pini (ed. lit.), Andrea Zinato (ed. lit.). Serenísima palabra: actas del X Congreso de la Asociación Internacional Siglo de Oro (Venecia, 14-18 de julio de 2014), 2017, págs. 125-146
  • “Médicos y viajeros a propósito de Quevedo y el unicornio”, La Perinola: Revista de investigación quevediana, Nº 19, 2015, págs. 71-84
  • “La "Relación verdadera... sobre el hecho de los uscoques" de Emanuel de Tordesillas y el "Mundo caduco" de Francisco de Quevedo”, La Perinola: Revista de investigación quevediana, Nº 18, 2014, págs. 143-159
  • V. Nider, Una ‘consolatio’ de Quevedo: la “Carta a Antonio de Mendoza”. Con el texto crítico y una traducción italiana del siglo XVIII , Firenze: Alinea Editrice, 2013
  • V. Nider (a cura di),"Il prisma di Proteo: riscritture, ricodificazioni, traduzioni fra Italia e Spagna (sec.XVI-XVII)", Trento: Università degli Studi di Trento - Dipartimento di Scienze Filologiche e Storiche , 2012
  • Calderón de la Barca La torre de Babilonia, Kassel : Reichenberger, 2007
  • V. Nider, C. Carminati (a cura di), "Narrazione e storia fra Italia e Spagna nel Seicento", di , Trento: Università di Trento. Dipartimento di studi letterari, linguistici e filologici, 2007.
  • V. Nider (a cura di), "Teatri del mediterraneo: riscritture e ricodificazioni tra '500 e '600", Trento: Università di Trento. Dipartimento di scienze filologiche e storiche, 2004
  • V. Nider, Luis Hurtado de Toledo, Hospital de necios hecho por uno que sanó por miraglo, edición crítica,introducción y notas de Valentina Nider y Ramón Valdés, Viareggio (LU): Baroni, 2000
  • V. Nider, La caída para levantarse: el ciego para dar vista en la vida de San Pablo Apóstol...de Francisco de Quevedo Villegas, introduzione,note, index locorum a cura di Valentina Nider, Pisa: Giardini, 1994, 453 p - vedi dettaglio
  • V. Nider (a cura di), Dizionario della Civiltà letteraria spagnola, Torino: UTET, 1991, 782 p

Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç

ORFALI, Moisés

 Institució

Moisés Orfali
Catedràtic d'Universitat
The Golda and Israel Koschitzky Department of Jewish History and Contemporary Jewry
Bar-Ilan University
5290002 Ramat-Gan
Israel

Tno: 972-3-5318353
Fax: 972-3-5346467
e-mail: moisesorfali@yahoo.com

Currículum

Moisés Orfali és Doctor en Filosofia i Lletres per la Universidad Complutense de Madrid (1982) i Catedràtic d'Història en la Universitat Bar-Ilan, Ramat-Gan (Israel). Després d'haver estat Director dels departaments d'Història General i d'Història del Poble Jueu i Judaisme Contemporani respectivament, ha estat electe Degà de la Facultat d'Estudis Judaics en la mateixa Universitat, on ocupa la Càtedra R. Moshe Hayim Lau sobre "Lideratge en temps de crisi".

Ha publicat nombrosos articles i també llibres sobre el judaisme espanyol i la diàspora sefardita i és membre del consell assessor de diverses revistes científiques a Israel i a l'estranger i membre de la Junta Directiva del Centre Naime i Yehoshua Salti per als Estudis del Ladí en la Universitat Bar-Ilan. Des de 2005 és Acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia i recentment de la Real Academia Española. Des de 2012 és també el director acadèmic del Zefat Academic College en l'alta Galilea.

Línies de recerca

Història de les idees; dialogo judeocristià; mentalitats i mística hispanojudía i sefardita; jurisprudència i disposicions legals; textos hispans de la diàspora jueva d'Occident; ortodòxia i heterodòxia en els segles XVI-XVII.

Publicacions

Llibres
  • M. Orfali, Ḥemʼat ha-Ḥemdah le-R. Shet bar Yefet ha-Rofe, Tel Aviv University: The Goldstein-Goren Diaspora Research Centre (forthcoming).
  • M. Orfali, Isaac Aboab da Fonseca: Jewish Leadership in the New World, Sussex Academic Press, United Kingdom-Canada, 2021.
  • M. Orfali, Tratado que fez mestre Jerónimo, médico do papa Bento XIII contra os judeus, Estudo e transcrição por…, Lisboa: Biblioteca Nacional de Portugal, 2014.
  • M. Orfali, Nomologia o Discursos legales de Imanuel Aboab, Universidad de Salamanca 2007.
  • M. Orfali, Talmud y Cristianismo: Historia y causas de un conflicto, Barcelona 1998.
  • M. Orfali, Imanuel Aboab’s Nomologia o Discursos Legales: The Struggle over the Authority of the Law, Ben-Zvi Institute and the Hebrew University of Jerusalem 1997 [Hebrew].
  • M. Orfali, Biblioteca de autores lógicos hispano judíos (siglos XI-XV), Universidad de Granada 1997.
  • M. Orfali, El Tratado “De Iudaicis erroribus ex Talmut” de Jerónimo de Santa Fe, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid 1987.
  • M. Orfali, Los conversos españoles en la literatura rabínica: Aspectos jurídicos y opiniones legales durante los siglos XII-XVI, Universidad Pontificia de Salamanca – Universidad de Granada 1982.
Llibres editats
  • J. F. Forniés Casals, P. Numhauser, M. Orfali Leví (ed. lit.), Escrituras silenciadas: heterodoxias y disidencias en la península Ibérica y América, Universidad de Alcalá, 2018.
  • A. García Moreno and M. Orfali Leví, La saga de los reyes otomanos: Edición crítica y estudio de tres versiones sefardíes del "Séfer Sipur majé 'otmanlin" (Constantinopla 1767 y 1863, y Kazanlak ca. 1815), Universidad de Granada, Editorial Universidad de Granada, 2018. 
  • M. Orfali and Y.T. Assis, Portuguese Jewry at the Stake – Studies on Jews and Crypto-Jews, The Magnes Press, The Hebrew University in Jerusalem 2009.
  • M. Orfali, S. Regev , A. Toaff (eds.), East and Maghreb – Researches in the History of the Jews in the Orient and North Africa, VIII, Bar-Ilan University Press 2008.
  • M. Orfali (ed.), Leadership in Times of Crisis, Bar-Ilan Studies in History V [Bar-Ilan Departamental Researches – Department of General History], Ramat Gan 2007.
  • M. Orfali – E. Hazan, (eds.), Progress and Tradition: Creativity, Leadership and Acculturation Processes among the Jews of North Africa, The Bialik Institute Jerusalem and The Aharon and Rachel Dahan Center for Culture – Society and Education in the Sephardic Heritage (Bar-Ilan University) 2005.
  • M. Orfali, S. Regev, A. Toaff (eds.), East and Maghreb – Researches in the History of the Jews in the Orient and North Africa, VII, Bar-Ilan University Press 2003.
  • E. Horowitz – M. Orfali (eds.), The Mediterranean and the Jews: Society, Culture and Economy in Early 
  • Modern Times, Bar-Ilan University Press 2002.
Articles
  • M. Orfali, “Pouvoir de la parole, parole du pouvoir. La logique chez les auteurs hébraïques dans lʼEspagne médiévale”, Yod. Revue des études hébraïques et juives (2015), pp. 105-122.
  • M. Orfali, “Observaciones sobre el Parafrásis comentado del Pentateuco de R. Isaac da Fonseca”, eHumanista 20 (2012), pp. 215-238.
  • M. Orfali, “La prédication chrétienne sur les juifs dans l’Espagne du bas Moyen Age”, Revue de l’histoire des religions, 229/1 (2012), pp. 31-52.
  • M. Orfali, “Sephardic Historiography on the Subject of Divine Retribution: The Case of the Iberian Royal Houses”, in E. Hazan & Sh. Refael (eds.), Maḥbarot Liyehudit – Studies Presented to Judith Dishon, Bar-Ian University Press, 2012, pp. 207-228.
  • M. Orfali, “La ‘palabra de Dios amordazada’: biblias castellanas y censura”, en José F. Forniés Casals y Paulina Numhauser (eds.), Escrituras Silenciadas: el paisaje como historiografía, Universidad de Alcalá 2013, pp. 315-336.
  • M. Orfali, “Mémoire de l’exil séfarade et éxiles de la Péninsule Ibérique dans le récit historique d’Imanuel Aboab”, en Michel Boeglin (dir.), Exils et mémoires de l’exil dans le monde ibérique, Bruxelles 2014, pp. 41-58.
  • M. Orfali, “El legado de Rabbí Aharón Cohén de Ragusa”, Publicaciones de Estudios Sefardíes 13 (2011), pp. 373-386.
  • M. Orfali, “Perfil humano de Maimónides”, Ma José Cano Peréz y Tania Ma García Arévalo (eds.), Actas de las I Jornadas Maimónides. La interculturalidad en al-Andalus, Editorial Universidad de Granada 2010, pp. 17-31.
  • M. Orfali, “Los judaizantes y su participación en la conquista holandesa de parte de Brasil y otros lugares”, en F. Díaz Esteban (ed.), América y los judíos hispanoportugueses – Estudios, Real Academia de la Historia, Madrid 2009, pp. 161-189.
  • M. Orfali, “Jews and Judaism in Christian Polemics in Portugal”, in M. Orfali and Y.T. Assis (eds.), Portuguese Jewry at the Stake. Studies on Jews and Crypto-Jews, Magnes Press -The Hebrew University- Jerusalem 2009, pp. 143-168.
  • M. Orfali, “Kur mazref ha-emunot u-marʼeh ha-emet le-R. Isaac Lopes”, in Y.T. Assis et.al. (eds.), Aleppo Studies: The Jews of Aleppo – Their History and Culture, Yad Ben-Zvi, Jerusalem 2009, pp. 17-36. [Hebrew].
  • M. Orfali, “The Spanish Apologia Against the Black Legend”, in A. Hiscok (ed.), Mighty Europe 1400-1700 – Writing an Early Modern Continent, Peter Lang, Bern 2007, pp. 167-183.
  • M. Orfali, “Aspectos sociales y espirituales de los sefardíes de Ragusa a través de la documentación testamentaria (siglos XVI-XVII)”, Sefarad LXVI (2006), pp. 143-181.
  • M. Orfali, “The Library of Pope Benedict XIII: A Historical Glance”, in Y. Kaplan – M. Sluhovsky (eds.), Libraries and Book Collections, The Zalman Shazar Center for Jewish History, Jerusalem 2006, pp. 105-126 [Hebrew].
  • M. Orfali, “Panorámica cultural de la diáspora sefardí”, Estudios Mirandeses XXV (2005), pp. 150-160.
  • M. Orfali, “Maimónides y el martirologio en las conversiones forzadas”, El Olivo XXIX (2005), pp. 189-212.
  • M. Orfali, “La retribución divina en la historiografía sefardí (siglos XVI-XVII)”, en E. Romero (ed.), Judaísmo Hispano: Estudios en memoria de José Luis Lacave RiañoJ, CSIC: Madrid 2002, vol. II, pp. 709-808.
  • M. Orfali, “Aarão Cohen de Ragusa”, Estudos Judaicos (Revista da Associação Portuguesa de Estudos Judaicos) VI (2002), pp. 64-69.
  • M. Orfali, “Le ‘Breve discurso contra a heretica perfidia do judaismo’ de Vicente da Costa Mattos”, en Etudes sur le marranisme, l’hétérodoxie juive et Spinoza – Memorial I.S. Révah, dans la Collection de la Revue des Etudes Juives XXIII (2001), pp. 403-421.
  • M. Orfali, “The Portuguese Dowry Society in Livorno and the Marrano Diaspora”, Studia Rosenthaliana XXXV (2001), pp. 143-156.
  • M. Orfali, “Del misticismo al mesianismo: la aventura sabetiana”, en J. Targarona Borrás, A. Sáenz-Badillos, R. Izquierdo Benito (eds.), Pensamiento y Mística Hispanojudía y Sefardí, Universidad de Castilla-La Mancha 2001, pp. 296-322.
  • M. Orfali, “La expulsion de Castilla y Portugal en la historiografía de Imanuel Aboab”, en Movimientos migratorios y expulsiones en la diáspora occidental, III Encuentros Judaicos de Tudela, ed. Universidad Pública de Navarra – Gobierno de Navarra, Pamplona 2000, pp. 109-130.
  • M. Orfali, “O desterro de Portugal na historiografia de Imanuel Aboab”, História - Revista da Faculdade de Letras, III Serie, I (2000), pp. 211-228.
  • M. Orfali, “The Image of Judaism in the Censura et confutatio libri Talmud”, in Y. T. Assis and Y. Kaplan (eds.), Jews and Conversos at the Time of the Expulsion, The Zalman Shazar Center for Jewish History, Jerusalem 1999, pp. 63-83 (Hebrew).
  • M. Orfali, “Faith and Power in the Struggle over Rabbinic Judaism in Venice during the Baroque Period”, Pe‘amim 80 (1999), pp. 44-59 (Hebrew).
  • M. Orfali, “The Bible of Ferrara: From language to language”, in Ladinar –Studies in Literature, Music, and History of Ladino speakers, I (1998), pp. 37-60 (Hebrew).
  • M. Orfali, “La cuestión de la identidad judía en el Ma’amar ha-anusim (Tratado sobre los conversos forzados) de RaShBaSh”, en Pensamiento Medieval Hispano. Homenaje al Profesor Horacio Santiago Otero, Centro de Estudios Históricos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas – Madrid 1998, vol. II, pp. 1267-1287.
  • M. Orfali, “Jews and Conversos in Fifteenth-Century Spain: Christian Apologia and Polemic”, Wolfenbütteler Mittelalter-Studien (Herausgegeben von der Herzog August Bibliothek) 11 (1996), pp. 337-360. M. Orfali, “Danielillo da Livorno: testo e contesto”, Zakhor – Rivista di Storia degli Ebrei d’Italia I (1997), pp. 207-220.
  • M. Orfali, “The Portuguese Edition (1565) of Hieronymus de Sancta Fide’s Contra Iudaeos”, Texts and Studies in Medieval and Early Modern Judaism – 10 – Contra Iudaeos, Tübingen 1996, pp. 239-256.
  • M. Orfali, “Images and Stereotypes of Jews in Portuguese Literature of the Sixteenth and Seventeenth Centuries”, Pe‘amim 69 (1996), pp. 8-23 (Hebrew).
  • M. Orfali, “El judeoconverso hispano: Historia de una mentalidad”, Xudeus e Conversos na Historia (Carlos Barros, ed.), Universidad de Santiago de Compostela 1994, vol. I, pp. 117-134.
  • M. Orfali, “El ‘Dialogus pro Ecclesia contra Synagogam’: un tratado anónimo de polémica antijudía”, Hispania LIV/187 (1994), pp. 679-732.
  • M. Orfali, “Contexto teológico y social de la Biblia de Ferrara”, Introducción a la Biblia de Ferrara (Iacob M. Hassán, ed.), Servicio de Publicaciones del CSIC y Universidad de Sevilla – Sociedad Estatal Quinto Centenario 1994, pp. 229-250.
  • M. Orfali, “Judaisme et marranisme: La question juive en Espagne en 1450 selon le hiéronymite Alonso de Oropesa”, Istina XXXVIII (1993), pp. 262-286.
  • M. Orfali, “Maimónides ante el problema de las conversiones simuladas: tolerancia y halajá”, Sobre la Vida y Obra de Maimónides (Jesús Peláez del Rosal, ed.), Córdoba 1991, pp. 375-394.
  • M. Orfali, “Danielillo de Livorno: Literary Fiction or Reality”, in A. Hayim (ed.), Society and Community, Misgav Yerushalayim 1991, pp. 145-160 (Hebrew).
  • M. Orfali, “L’utilisation polémique de Rashi lors de la Controverse de Tortosa (1413-1414)”, Archives Juives XXVI (1990), pp. 17-22.
  • M. Orfali, “The Portuguese Translation (1565) of Jeronimo de Santa Fe’s Treatises Contra Iudaeos”, Proceedings of the WCJS X, Jerusalem 1990, B, pp. 109-115 (Hebrew).
  • M. Orfali, “El Talmud y la Cábala en la Epístola a los Judíos de Roma de Alfonso de Zamora”, II Simposio Bíblico Español, Valencia-Córdoba (1987), pp. 671-681.
  • M. Orfali, “The Jewish Question in Fray Alonso de Oropesa’s Doctrine”, Zion LI (1986), pp. 411-433 (Hebrew).
  • M. Orfali, “Ciencia y Fe en la Nomología de Imanuel Aboab”, Sefarad XLVI (1986), pp. 373-380.
  • M. Orfali, “Anthropomorphism in the Christian Reproach of the Jews in Spain (XIIth-XVth cent.)”, Immanuel – A Journal of Religious Thought and Research in Israel XIX (1984-85), pp. 60-73.
  • M. Orfali, “Jerónimo de Santa Fe y la polémica cristiana contra el Talmud”, Annuario di Studi Ebraici X (1980-1984), pp. 157-178.

Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç.

POPPENBERG, Gerhard

Institució

Prof. Dr. Gerhard Poppenberg
Catedràtic
Departament de Filologia Moderna
Institut de Filologia Romànica
Ruprecht Karls Universität Heidelberg
Seminarstraße 2
69117 Heidelberg
ALEMANYA

Tfno:    +34 6221 542761
E-mail:  gerhard.poppenberg@rose.uni-heidelberg.de

Currículum

Des de 1976 ha realitzat estudis de filologia romànica i germànica, literatura comparada, filosofia i teologia en la Freie Universität Berlin / Universitat Lliure de Berlin, a més d'estades becàries en Paris, Madrid, Mèxic. A més ha estat autor freelance per a periòdics i ràdio i traductor de literatura espanyola.
Des de 1987 a 1998 va impartir docència de filologia francesa i hispànica com a professor assistent en l'Institut de Filologia Romànica de la Freie Universität Berlin / Universitat Lliure de Berlin.
En 1991 va defensar la seva tesi de doctorat en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Freie Universität Berlin / Universitat Lliure de Berlin obtenint la qualificació de Summa cum laude.
En els anys 1998/99 va ser professor titular de filologia romànica en la Universität zu Köln / Universitat de Colònia.
A més l'any 2000 al 2002 va ser professor titular de filologia romànica en la Universität Erfurt / Universitat d'Erfurt.
Des de 2002 ocupa una càtedra de filologia romànica en la Universität Heidelberg / Universitat de Heidelberg.
Des de 2014/15 és Senior Fellow am HCTS der Ruprecht Karls-Universität Heidelberg.

Línies de recerca

Literatura espanyola:
Teatre del segle d'or; Conceptisme espanyol: Góngora, Gracián; Cervantes; Novel·la llatinoamericana del segle XX.

Literatura francesa:
Rousseau i la il·luminació francesa; Poesia del segle XIX; Georges Bataille; Maurice Blanchot.

Teoria de la literatura:
Hermeneútica i desconstrucción; Passatges entre literatura i filosofia; Psicoanàlisi i literatura; Coneixement figuratiu.

Publicacions

Llibres

Com autor:

  • "Ya es Siquis nuestra diosa": Sobre "Ni amor se libra de amor" de Calderón, en Santiago Fernández Mosquera (ed. lit.), Luis Iglesias Feijoo (aut.), Diferentes y escogidas: Homenaje al profesor Luis Iglesias Feijoo, 2014, págs. 411-424
  • Die Antinomie des Gesetzes. Der Orestmythos in der Antike und der Moderne, Berlin, Matthes & Seitz, 2013.
  • Psyche und Allegorie. Studien zum spanischen auto sacramental von den Anfängen bis zu Calderón, Paderborn, Fink, 2003; trad. esp.: Psique y alegoría. Estudios del auto sacramental des­de sus comienzos hasta Calderón, Kassel / Pamplona, Reichenberger/Univ. Pamplona, 2009.
  • “Concepción inmaculada. La maravilla de la creación artística a partir de "El santo don Fernando" de Calderón”, en Ignacio Arellano Ayuso y Dominique Reyre (coord.), El mundo maravilloso de los autos de Calderón [coloquio celebrado por GRISO, el 21 y 22 de noviembre de 2005 en la Casa de Velázquez], 2007, págs. 163-177
  • “La estructura de la acción del auto sacramental: reflexiones generales y un ejemplo; "La vida es sueño", en Enrica Cancelliere y Ignacio Arellano Ayuso (coord), La dramaturgia de Calderón: técnicas y estructuras. Homenaje a Jesús Sepúlveda, 2006, págs. 377-388
  • Religión y política en algunos autos sacramentales de Calderón, Calderón: protagonista eminente del barroco europeo, en Theo Reichenberger y Kurt Reichenberger (coord.), Vol. 1, 2000, págs. 87-116
  • Ins Ungebundene. Über Literatur nach Blanchot, Tübingen, Niemeyer, 1993.

Com editor:

  • Planète Rousseau. Zur heteronomen Genese der Moderne, München, Fink, 2015 (zusammen mit Stephan Leopold).
  • Jean-Baptiste Cousin de Grainville: Le dernier homme (1805), dt. Übersetzung mit einer Studie über den Mythos des letzten Menschen in der Moderne, Berlin, Matthes & Seitz, 2015.
  • Begriff und Darstellung der Natur in der spanischen Literatur der frühen Neuzeit, München, Fink, 2012 (zusammen mit Wolfgang Matzat).
  • Paul de Man: Allegorien des Lesens II. Die Rousseau-Aufsätze, übers. von Sylvia Rexing-Lieber­wirth, hg. und mit einem Nachwort von Gerhard Poppenberg, Berlin, Matthes & Seitz, 2012.
  • Pedro Calderón de la Barca, El gran teatro del mundo / Das große Welttheater, übersetzt und herausgegeben von Gerhard Poppenberg in Zusammenarbeit mit Herle-Christin Jessen und Angela Calderón Villarino, Stuttgart, Reclam, 2012.
  • Luis Buñuel – una vista hispanoalemana, Berlin, Tranvía, 2011 (zusammen mit Patricia Cavielles).
  • Arkadien in den romanischen Literaturen. Zu Ehren von Sebastian Neumeister zum 70. Geburtstag, Heidelberg, Winter, 2008 (con Roger Friedlein y Annett Vollmer).
  • Cervantes’ Novelas ejemplares im Streitfeld der Interpretationen, Berlin, Tranvía, 2006 (con Hanno Ehrlicher).
  • Juan Carlos Onetti, Gesammelte Werke (obras completas en alemán/complete works in german), 5 vols., 2005 - 2015. (con Jürgen Dormagen).
  • María de Zayas y Sotomayor, Exemplarische Liebesnovellen, übersetzt von Clemens Brentano, Frankfurt a.M., Insel, 1991. (Novelas ejemplares y amorosas en alemán)
Assajos
  • Sobre literatura del Segle d'Or/ On spanish golden age literature:

Calderón – Cervantes – Góngora – Gracián – Soto de Rojas – Lope de Vega

  • Sobre literatura espanyola i llatinoamericana del segle XIX i XX:

Juan Benet – Guillermo Cabrera Infante – Alejo Carpentier – Clarín (Leopoldo Alas) – Macedonio Fernández – José Lezama Lima – Luis Martín Santos – Juan Carlos Onetti – María Zambrano

Traduccions

Benet – Blanchot – Cabrera Infante – Calderón – Lezama Lima – Onetti – Zambrano  


 

SCHMUTZ, Jacob

Institució

Jacob Schmutz
Catedràtic de Filosofia
Université Catholique de Louvain
ISP - Place Cardinal Mercier 14/L3.06.01
1348 Louvain-la-Neuve (Bélgica)
 

Currículum

Jacob Schmutz és catedràtic de Filosofia de la Université Catholique de Louvain. Prèviament va ser Professor Titular de la Université París IV. Tota la seva obra gira sobre el pensament filosòfic de la segona escolàstica. S'ha especialitzat en la filosofia dels jesuïtes dels segles XVI i XVII, si bé ha publicat treballs sobre el tomisme, el escotisme i altres opinions escolàstiques.

Línies de recerca

Segona escolàstica

Publicacions

  • «Juan Caramuel on the Year 2000: Time and Possible Worlds in Early-Modern Scholasticism», dans: The Medieval Concept of Time. The Scholastic Debate and Its Reception in Early-Modern Philosophy, Porro, Pasquale (éd.), Leiden/Boston/Köln : Brill, 2001, 399-434
  • "Sebastián Izquierdo: de la science divine à l'ontologie des états de chose", in: Sur la science divine, ed. Jean-Christophe Bardout & Olivier Boulnois, Paris, PUF, 2002, 412-435
  • "Sebastían Izquierdo (1601-1681)", in: Centuriae latinae II. Cent une figures humanistes de la Renaissance aux Lumières. A la mémoire de Marie-Madeleine de La Garanderie, éd. Colette Nativel, Genève, Droz, 2006 (Travaux d’humanisme et de Renaissance, 414), 415-423
  • «L’existence de l’ego comme premier principe métaphysique avant Descartes», in: Généalogies du sujet, de saint Anselme à Malebranche, éd. O. Boulnois, Paris, Vrin, 2007, 215-268
  • «Hurtado et son double. La querelle des images mentales dans la scolastique moderne», dans: Couloubaritsis, Lambros; Mazzù, Antonino (éds), Questions sur l'intentionnalité, Bruxelles : Ousia, 2007, 157-232
  • «Bellum scholasticum. Thomisme et antithomisme dans les débats doctrinaux modernes», Revue thomiste 108(2008)1, 131-182
  • «Quand le langage a-t-il cessé d’être mental ? Remarques sur les sources scolastiques de Bernard Bolzano», in: Le langage mental à l’âge classique, dir. Joël Biard, Louvain-la-Neuve, Editions de l’ISP, 2009 (Philosophes Médiévaux, 50), 307-337
  • «Quand le langage a-t-il cessé d’être mental ? Remarques sur les sources scolastiques de Bernard Bolzano», in: Le langage mental à l’âge classique, dir. Joël Biard, Louvain-la-Neuve, Editions de l’ISP, 2009 (Philosophes Médiévaux, 50), 307-337 (320-326)
  • «Les innovations conceptuelles de la métaphysique espagnole post-suarérzienne: les status rerum selon Antonio Pérez et Sebastián Izquierdo», Quaestio 9 (2009), 61-99
A més de les publicacions, manté la pàgina web scholasticon:
Actualment, és la pàgina més completa sobre el període.

 

SEGUÍ TROBAT, Gabriel

 Institució

Gabriel Seguí Trobat
Professor Titular d'Universitat de Litúrgia
Ateneu Sant Pacià – Facultat de Teologia de Catalunya -
Institut Superior de Litúrgia de Barcelona
C/ Diputació, 231. 08007 Barcelona
Investigador de la Universitat de les Illes Balears

E-mail: gabriel.palma@foners.net

Currículum

Professor de Llengua catalana per a adults de l'Estudi General Lul·lià de Palma (1985). Batxiller en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya (1993). Llicenciat en teologia dogmàtica (orientació: sagraments-litúrgia) per la Pontifícia Universitat Catòlica Argentina “Santa María dels Buenos Aires” (1995). Doctor en teologia, especialitat litúrgia, per la Facultat de Teologia de Catalunya-Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (2003). Doctor en Filologia Catalana i Lingüística General per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi La consueta de sagristia de 1511 de la Seu de Mallorca (Palma, Arxiu Capitular de Mallorca, ms. 3.400). Estudi dels fonts literàries i edició del text (2011).

Professor-ajudant del Centro de Estudios Institucionales de la Universidad del Norte “Santo Tomás de Aquino” (Buenos Aires) des de 1995 a 2000. Professor titular ordinari de l'Instituto Superior de Estudios Teológicos “Cristo Buen Pastor” (Buenos Aires) des de 1996 a 2005. Professor titular ordinari de sacramentología en l'Instituto San José de la diócesis de Morón (Província de Buenos Aires) des de 1999 a 2005. Professor titular extraordinari de la Facultat de Teologia de San Miguel (Província de Buenos Aires) des de 1998 a 2005. Professor encarregat de curs (2006) i després titular extraordinari de la Facultat de Teologia de Catalunya-Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (2012). Professor associat de llengua i literatura catalanes del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (2009-2016).

Director de la Biblioteca Diocesana de Mallorca (des de 2000). Director de l'arxiu medieval i modern, i bibliotecari, del Santuari de la Mare de Déu de Lluc-Mallorca (2000-2011). Membre de la congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i de María (Mallorca). Des de 2022 consultor de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

Línies de recerca

Estudi i edició dels textos litúrgics medievals i renaixentistes de la diòcesi de Mallorca.

La litúrgia i la sacramentologia a partir dels pressupostos de la teologia de la cultura (línia d'aprofundiment teològic).

Publicacions

  • “La Litúrgia de les Hores i els Cent Noms de Déu de Ramon Llull”, Studia lulliana, Vol. 61, Nº. 116, 2021, págs. 111-125
  • “Litúrgia i musicologia, dues ciències humanístiques en col·laboració”, en Eduardo Carrero Santamaría y Sergi Zauner Espinosa (coord), Respondámosle a concierto: estudios en homenaje a Maricarmen Gómez Muntané, 2020, págs. 263-273
  • “El domingo sin eucaristía”, Pastoral Litúrgica: documentación información, ISSN 0210-1866, Nº. 366, 2020, págs. 133-146
  • “El Instituto de Liturgia «ad instar facultatis» del Ateneo Universitario Sant Pacià”, Phase: revista de pastoral litúrgica, Nº. 358, 2020, págs. 657-657
  • “El motu proprio «Magnurn principium» del papa Francisco: Contexto, texto, desafíos y oportunidades”, Phase: revista de pastoral litúrgica, Nº. 356, 2020, págs. 165-178
  • (Amb Rosa Maria Calafat Vila y Catalina Monserrat Roig) El nou mètode de Antoni Portella, una gramática latina en lengua catalana: Menorca y Mallorca en la Ilustración, Instituto de Estudios Auriseculares (IDEA), 2020.
  • “Espiritualidad de los Misioneros de los Sagrados Corazones de Jesús y María (Mallorca)”, Liturgia y espiritualidad: revista mensual vinculada al Instituto Superior de Liturgia y al Instituto de Teología Espiritual de Barcelona, Año 50, Nº. 12, 2019, págs. 659-662
  • La litúrgia de la Seu fa cinc-cents anys. La consueta de sagristia de 1511 de la Seu de Mallorca. (Palma, Arxiu Capitular de Mallorca, ms. 3.400). Palma de Mallorca 2015, pp. 565 [tesis doctoral en Filología Catalana].
  • La llegenda hagiogràfica de la invenció de la Mare de Déu de Lluc. Palma 2010. 120 pp.
  • El devocionari medieval del fons Gabriel Llabrés. Ms. Ll. 27 de l’Arxiu Municipal de Palma. Ajuntament de Palma. Rúbrica 17. Palma 2007, pp. 135 [tesina en Filología Catalana].
  • El missal mallorquí de 1506. Publicacions de la Facultat de Teologia de Catalunya (col·lectània sant Pacià n. 79). Barcelona 2003 [tesis doctoral en teología litúrgica], 572 pp.
  • Iniciació a la morfosintaxi catalana. Edicions Documenta Balear -Menjavents nº 4-. Palma (Mallorca) 1993, pp. 208; 2ª edición revisada y aumentada: Palma (Mallorca) 1995, 235 pp.
  • El català en els rituals de sagraments de la diòcesi de Mallorca (1516-1847). Departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de les Illes Balears-Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1994, 146 pp.

STROSETZKI, Christoph

 Institució

Christoph Strosetzki
Catedràtic d'universitat
Romanisches Seminar
Westfälische Wilhems-Universität Münster
Bispinghof 3 A. 48143 Münster (Alemania)
 
Telf: 0049 251 83 28408
Email: stroset@uni-muenster.de
 

Currículum

Des de 1991 és Catedràtic en el Departament de Romàniques de la Westfälische Wilhelms-Universität de Münster. Anteriorment ha estat professor en les universitats de Köln, Düsseldorf, Freie Universität Berlin, Trier i Nantes.
Entre els anys 2006 i 2016 ha estat degà de la Facultat de Filologia de la Universitat de Münster.
Des de 2015 és responsable de la secció romanística de la Görresgesellschaft; coeditor del “Literaturwissenschaftliches Jahrbuch”. Des de l'any 2012 és membre del consell de redacció de “Clásicos Hispánicos” (CSIC) i membre del consell científic del projecte “Grundbegriffe der Literaturwissenschaft” de Gruyter. Des de 2008 és membre del Consell assessor der Zeitschrift "Anuario Calderoniano" de Madrid i, en col·laboració amb Ignacio Arellano i Marc Vitse, és coeditor de “Biblioteca Áurea Hispánica”.
A partir de 2016 és Vicepresident de l'Asociación Internacional de Hispanistas.
En 1999 va ser president de la Comissió organitzadora del V Congreso de la Asociación Internacional del Siglo de Oro (AISO). En 2009, del VII Congrés Internacional de l'Associació de Cervantistas. En 2013, del 19 Deutschen Hispanistentag. I en 2016, del XIX Congreso Internacional de la Asociación de Cervantistas (AIH).
És membre de diversos projectes internacionals, entre els quals cal destacar dos: Autoridad y poder i Saberes humanísticos.

Línies de recerca

Humanisme europeu i espanyol. Les professions en el Segle d'Or. Teatre del Segle d'Or. La novel·la en el Segle d'Or. Història de les idees. Teoria de la conversa en la primerenca modernitat. Teoria de la conversa en l'Edat Moderna primerenca.

Publicacions

  • “Der Pfarrer im Don Quijote und die Pastoralmedizin”, Romanische Forschungen, Vol. 134, Nº. 2, 2022, págs. 214-235
  • “Los pecados profesionales del filólogo y humanista en el Siglo de Oro”, en Emilio Blanco (ed. lit.) y Mechthild Albert (ed. lit.),  Pecados sociales en el Renacimiento, 2022, págs. 179-189
  • “Ars excerpendi entre memoria, imitatio e innovatio”,  en Iveta Nakládalová (coord), El arte de anotar: Artes excerpendi y los géneros de la erudición en la primera Modernidad, 2020, págs. 145-160
  • De la imitación a la participación.: El platonismo de los agustinos Tomás de Villanueva y fray Luis de León”, Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, Nº. 16, 2021, págs. 5-17
  • “Prólogo. La autoridad de los saberes: el letrado”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 9, Nº. 2, 2021, págs. 11-13
  • “La naturaleza, lo natural y la casa común. «Oiko»-logía desde la Antigüedad hasta el Siglo de Oro”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 9, Nº. 2, 2021, págs. 499-519
  • “La dignidad del jurista en el Siglo de Oro: de Castillo de Bovadilla y Bermúdez de Pedraza”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 9, Nº. 1, 2021, págs. 1305-1316
  • “Los sentidos en los autos sacramentales de Calderón”, Anuario calderoniano, Nº. 12, 2019 (Ejemplar dedicado a: Calderón y el auto sacramental / coord. por Ignacio Arellano Ayuso), págs. 163-171
  • “Teoría poética y retórica en Luzán”, Dieciocho: Hispanic enlightenment, Vol. 42, Nº Extra 5, 2019, págs. 339-356
  • “De lo exterior a lo interior. Las imágenes y la contemplación mística jesuita”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 7, Nº. 2, 2019, págs. 605-617
  • “Sátiras judiciales de Sancho y don Quijote”, Hipogrifo: Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, Vol. 7, Nº. 1, 2019, págs. 701-711
  • Bibliographie der Hispanistik in Deutschland, Österreich und der deutschsprachigen Schweiz (1978-2007), Bd. 1-8, Frankfurt. Iberoamericana, 1990-2009; a partir de 2010: https://www4.ivv1.uni-muenster.de/litw3/SpanBIB/
  • Konversation als Sprachkultur. Elemente einer historischen Kommunikationspragmatik, Frank & Timme, Berlin 2013
  • Einführung in die spanische und lateinamerikanische Literaturwissenschaft, Berlin, Erich Schmidt Verlag, 2003 (2. ed. 2010)
  • Calderón, Stuttgart, Weimar (Sammlung Metzler) 2001
  • La literatura como profesión. En torno a la autoconcepción de la existencia erudita y literaria en el Siglo de Oro español, Kassel (Edition Reichenberger) 1997 (Estudios de Literatura 39)
  • Miguel de Cervantes Saavedra, München 1991 (Beck'sche Elementarbücher)
  • Rhétorique de la conversation. Sa dimension littéraire et linguistique dans la société française du XVIIe siècle, Paris, Seattle, Tübingen 1984 (Biblio 17, 20); 2 ed. 1987.
  • Balzacs Rhetorik und die Literatur der Physiologien, Mainz, Wiesbaden, Stuttgart (Franz Steiner Verlag) 1985 (Akademie der Wissenschaften und der Literatur, Abhandlungen der geistes- und sozialwissenschaftlichen Klasse 1985, Nr. 6)

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

VEGA, Germán

 Institució

Germán Vega García-Luengos
Catedràtic d'universitat
Departament de Literatura Espanyola i Teoria de la Literatura

Universidad de Valladolid
Plaza del Campus s/n
47011 Valladolid
ESPAÑA

Tfno: +34 983 42 30 00 (ext. 4174)
E-mail: vega@let.uva.es

Currículum

Nascut a Lleó, ha desenvolupat la major part de la seva carrera en la Universitat de Valladolid. Ha investigat sobre literatura medieval i dels Segles d'Or: Cantar de Mío Cid, Santa Teresa de Jesús, San Juan de la Cruz, Cervantes. La seva especialitat és el teatre clàssic espanyol, sobre el qual ha publicat més d'un centenar i mig de treballs dedicats a la localització i registre de textos, problemes d'autoria, recepció a través de la representació i la lectura, i implicacions històriques i literàries. Entre els autors estudiats figuren Lope, Calderón, Godínez, Mira, Rojas Zorrilla, Alarcón, Tirso i Luis Vélez. Ha localitzat un nombre notable de testimoniatges crítics nous, dels quals destaquen els de comèdies desconegudes d'Alarcón, Vélez, Mira, Rojas, entre altres. S'ha ocupat especialment de les comèdies que es van atribuir a Calderón sense la seva ratificació, i s'ha plantejat l'autenticitat d'almenys quatre d'elles. La recuperació del repertori motiva també la seva labor de crítica textual, que ha aplicat a obres de Godínez, Rojas, Vélez, Mira o Alarcón.

Ha dirigit un bon nombre de projectes de recerca, congressos i programes de doctorat; tres d'aquests últims es van dedicar a “El Quijote y la novela moderna” i van rebre Esment de Qualitat del MINECO (2003-2005). Fundador del Festival «Olmedo Clásico» en 2006, ha estat codirector de les onze edicions celebrades fins avui i coordinador de les seves Jornades. Dirigeix el macro portal Teatro Clásico Español (TCE) de la Cervantes Virtual, així com altres dedicats a dramaturgs i fons teatrals. Coordina dues col·leccions dedicades al Segle d'Or: “Fastiginia” i “Olmedo Clásico”. És president d'honor de AITENSO i membre dels consells de redacció de diverses editorials i revistes. En 2015 va rebre el Premio Consejo Social de la Universidad de Valladolid.

Línies de recerca

Literatura del Segle d'Or; Teatre del Segle d'Or; Bibliografia; Edició crítica; Crítica; Calderón; Godínez; Mira de Amescua; Rojas Zorrilla; Ruiz d'Alarcón; Tirso de Molina; Luis Vélez de Guevara.

 

Publicacions

  • (Amb Alejandro García-Reidy y Ramón Valdés Gázquez) “Una nueva edición (¿«princeps»?) de «El castigo sin venganza»”, Anuario Lope de Vega: Texto, literatura, cultura, Nº. 27, 2021 (Ejemplar dedicado a: Los primeros años del teatro comercial en España y el primer Lope (1560-1598)), págs. 270-329
  • “Las comedias de Lope de Vega: confirmaciones de autoría y nuevas atribuciones desde la estilometría (I)”, Talía: Revista de estudios teatrales, Nº 3, 2021, págs. 91-108
  • “Calderón y la censura”, Talía: Revista de estudios teatrales, Vol. 1, 2019, págs. 87-109
  • “Yo seré de romance, y diré "Escucha": comentarios metateatrales sobre las "relaciones" en Calderón”, Anuario calderoniano, Nº. 10, 2017 (Ejemplar dedicado a: Las comedias cómicas de Calderón / coord. por Wolfram Aichinger, Simon Kroll, Wolfram Nitsch), págs. 273-296
  • "El alcalde de Zalamea": una historia textual de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Cuadernos de teatro clásico, Nº. 32, 2017 (Ejemplar dedicado a: Teatro del Siglo de Oro: ¿historia o poesía? / Rafael González Cañal (dir.), Mar Zubieta (ed. lit.)), págs. 25-99
  • “Lope de Vega y la fortuna del «juego del soldado»”, Revista de literatura, Tomo 79, Nº 158, 2017, págs. 435-453
  • (Con Guillermo Serés) ed., Menéndez Pelayo y Lope de Vega, Santander, Real Sociedad Menéndez Pelayo / Editorial Universidad de Cantabria, 2016.
  • «Un antes y un después en Felipe Godínez: las comedias de doble versión», en Felipe Pedraza Jiménez, Rafael González Cañal y Elena E. Marcello, eds., Judaísmo y criptojudaísmo en la comedia española. XXXV Jornadas de teatro clásico de Almagro. 5 al 7 de julio de 2012, Ciudad Real, Instituto Almagro de Teatro Clásico-Universidad de Castilla-La Mancha, 2014, pp. 187-209.
  • «El Calderón que olvidó o repudió Calderón», en Alain Bègue y Emma Herrán Alonso, eds., Pictavia Aurea. Actas del IX Congreso de la Asociación Internacional “Siglo de Oro” (Poitiers, 11-15 de julio de 2011), Toulouse, PressesUniversitaires du Mirail (Anejos de Criticón 19), 2013, pp. 111-142.
  • «Comedia Nueva y Antiguo Testamento», en Emilia I. Deffis, Jesús Pérez Magallón y Javier Vargas de Luna, eds., El teatro barroco revisitado: textos, lecturas y otras mutaciones. Actas del XV Congreso de la AITENSO. Universidad de Laval, Quebec, 5 al 8 de octubre de 2011, Puebla / Montreal / Québec, El Colegio de Puebla A. C. / McgillUniversity / Université Laval, 2013, pp. 53-75.
  • «Calderón, reescritor de Lope», Anuario Calderoniano (Otro Calderón. Homenaje a Maria Teresa Cattaneo. A. Cassol y J. M. Escudero, coords.), 3 (2010), pp. 371-403.
  • «La restauración del teatro clásico», en Montserrat Amores, ed., Juan Eugenio Hartzenbusch 1806/2006, Madrid, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales-Centro para la Edición de los Clásicos Españoles, 2008, pp. 123-197.
  • «Consideraciones sobre la configuración del legado de comedias de Calderón», Criticón (Ejemplar dedicado a La literatura española en tiempos de los novatores. 1675-1726), 103-104 (2008), pp. 249-271.
  • Una comedia desconocida de Juan Ruiz de Alarcón, El Acomodado don Domingo de Don Blas. Segunda parte, México D. F. - Kassel, Universidad Autónoma Metropolitana - Edition Reichenberger, 2002.
  • (Con Rosa Fernández Lera y Andrés del Rey Sayagués), Ediciones de teatro español en la Biblioteca de Menéndez Pelayo (hasta 1833), Kassel, Edition Reichenberger, 2001.
  • (Con D. W. Cruickshank y J. M. Ruano), La segunda versión de La vida es sueño de Calderón, Liverpool, UniversityPress. HispanicStudies TRAC, vol. 19, 2000.
  • «Treinta comedias desconocidas de Ruiz de Alarcón, Mira de Amescua, Vélez de Guevara, Rojas Zorrilla y otros de los mejores ingenios de España», Criticón, 62 (1994), pp. 57-78.
  • Problemas de un dramaturgo del Siglo de Oro. Estudios sobre Felipe Godínez. Con dos comedias inéditas, Valladolid, Universidad de Valladolid C.A. y M. P. de Salamanca, 1986.

 

VILLACAÑAS BERLANGA, José Luis

Institució

 
José Luis Villacañas Berlanga
Catedràtic d'Universitat
Departament de Filosofia i Societat
Universidad Complutense de Madrid
Ciudad Universitaria
28040 Madrid
ESPAÑA
 
Tel.: +34 973 945381
E-mail: jlvillac@filos.ucm.es

Currículum

José Luis Villacañas Berlanga (Úbeda-Jaén, 1955) és filòsof, historiador i escriptor. Va ser docent de diferents universitats i institucions científiques d'Espanya:  Universidad de Valencia, Universidad de Murcia i en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Des de 2009 dirigeix la Facultat d'Història de la Filosofia en la Universidad Complutense de Madrid. El seu tema de recerca és el pensament contemporani alemany (Max Weber, Carl Schmitt, Reinhardt Koselleck i Hans Blumenberg).

Línies de recerca

Història de la filosofia, Història de les idees polítiques, Història del llatí, Pensament estatunidenc, Filosofia política, Il·lustració, Idealisme alemany, Història política, Max Weber, Carl Schmitt, Ortega, populisme, republicanisme.
 

Publicacions

  • “La filosofía en el primer tercio del siglo XXI: experiencia y expectativa”, en José Luis Mora García (ed. lit.) y Antonio Heredia Soriano (ed. lit.), Guía Comares de historia de la filosofía española, 2022, págs. 305-323
  • “Los dioses del instante y el "Ereignis"”, en Roberto Navarrete Alonso (ed. lit.), José Luis Villacañas Berlanga (ed. lit.), y Cristina Basili (ed. lit.), Arcana del pensamiento del siglo XX, 2021, págs. 17-39
  • “Hegel y Hölderlin en Carl Schmitt”, en Ana Carrasco Conde (ed. lit.), Laura Anna Macor (ed. lit.), Valerio Rocco Lozano (ed. lit.), Hegel y Hölderlin, una amistad estelar, 2021, págs. 281-299
  • “El sentido de la primera recepción de Platón en la Castilla del siglo XV”, en Rafael V. Orden Jiménez, Alberto Bernabé Pajares, Ignacio Pajón Leyra (coord.), La filosofía griega y su legado: homenaje a Tomás Calvo Martínez, 2021, págs. 469-490
  • “La última neutralización: Ordoliberalismo y Foucault”, en Rodrigo Castro Orellana, Emmanuel Chamorro Sánchez (coord.), Para una crítica del neoliberalismo: Foucault y Nacimiento de la biopolítica, 2021, págs. 51-77
  • “Esposito: de la inmunidad a la muta”, en Rubén Carmine Fasolino, Alfredo Sánchez Santiago, Pablo López Álvarez Pertenencias (coord), Exclusiones: estudios sobre la comunidad y sus límites, 2021, págs. 19-45“Las bases antropológicas de las formas políticas contemporáneas, en José Luis Villacañas Berlanga (ed. lit.), Anxo Garrido Fernández (ed. lit.), Republicanismo, Nacionalismo y Populismo como formas de la política contemporánea, 2021, págs. 11-45
  • “Barthes: el inicio”, Escritura e imagen, Nº. 17, 2021, págs. 261-276
  • “El fondo siniestro de Occidente”, Política exterior, Vol. 35, Nº 202, 2021, págs. 152-158
  • “Conciencia histórica y comunidad política”, Pasajes: Revista de pensamiento contemporáneo, Nº. 60, 2020 (Ejemplar dedicado a: La Leyenda Negra hoy, entre historia y política), págs. 81-99
  • “Ein altes menschliches Bedürfnis. Temporalidad y mundo de vida, o por qué a Koselleck le viene bien Blumenberg”, Revista de historiografía (RevHisto), Nº. 34, 2020, págs. 101-119
  • “Lo hispano y Estados Unidos”, Revista Tribuna Norteamericana, Nº. 32, 2020 (Ejemplar dedicado a: Revisando la historia común), págs. 14-21
Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç.

 

ZORROZA HUARTE, Mª Idoya

 Institució

Mª Idoya Zorroza Huarte
Professora Associada i col·laborador de recerca
Departament de Filosofia

Universidad Pontificia de Salamanca

E-mail: izorrozahu@upsa.es

Currículum

Doctora en Filosofia per la Universitat de Navarra. Acreditada com a Professora Titular per l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació; ha estat professora visitant de la Universidad de Piura (el Perú) i la Strathmore University (Nairobi, Kenya). Ha estat Secretària de Redacció de la revista Anuario Filosófico; Secretària i actualment Directora de la col·lecció Cuadernos de Pensamiento español, Secretària del Consell Editorial de la Colección de Pensamiento medieval y renacentista  (Eunsa), i membre dels Consells de Redacció i Científic Assessor de la Revista Española de Filosofía Medieval i Cauriensia. És coordinadora del subprojecte “Antropología de la justicia en la Escuela de Salamanca”.
Ha participat, com a autora o editora de més de 20 llibres, és autora de 25 articles en revistes, i més de 60 capítols de llibres.

Línies de recerca

Filosofia espanyola; Antropologia filosòfica; Antropologia de la justícia; Escolàstica espanyola; Escola de Salamanca; Francesc de Vitòria

Publicacions

  • “Del feminismo a un nuevo humanismo”, Cuadernos de pensamiento, Nº. 34, 2021 (Ejemplar dedicado a: Número monográfico sobre mujer y cambio social), págs. 13-42
  • (Amb Genara Castillo) “Dos aportaciones antropológicas a la cuestión sobre la pobreza y la riqueza en Leonardo Polo”, Cuadernos salmantinos de filosofía, Nº 47, 2020, págs. 143-157
  • (Amb Rosa Ma. Herrera García) “Las leyes de Ypres sobre la beneficencia Introducción, texto latino y traducción”, Helmantica: Revista de filología clásica y hebrea, Tomo 71, Nº 205, 2020, págs. 141-229
  • “Nuestra situación meta-física”, Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, Nº. 14, 2019, págs. 131-147
  • (Con José Barrientos García) “La Facultad de Teología de la Universidad de Salamanca a través de los libros de visitas de cátedras (1560-1641)”, Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, Nº. 14, 2019, págs. 601-602
  • “El Provechoso Tratado de Villalón: bases para una edición crítica”, Helmantica: Revista de filología clásica y hebrea, Tomo 70, Nº 203, 2019, págs. 83-100
  • “Una aproximación al problema antropológico del tener humano en Francisco Suárez”, La Albolafia: Revista de Humanidades y Cultura, Nº. 18, 2019 (Ejemplar dedicado a: Pensamiento filosofico español (II)), págs. 79-100
  • “La presencia de Domingo de Soto en la teoría del dominio de Martín de Ledesma”, Revista portuguesa de filosofía, Vol. 75, Fasc. 2, 2019, págs. 1219-1248
  • Mancio del Corpus Christi / Bartolomé de Medina, De gratia / Sobre la gracia(In PrimamSecundaeSummaeTheologiae, de Santo Tomás de Aquino, qq.109-114) [Introducción, edición y traducción de los Ms. 9-92 (Biblioteca Pública de Gerona), Ottoboniano Latino 1022 (Biblioteca Vaticana) y otro Ms (Universidad de Coimbra) Sarmiento, Augusto / Zorroza, Idoya, Eunsa, Pamplona 2015.
  • Aspe, Virginia / Zorroza, Mª Idoya (eds.): Francisco de Vitoria en la Escuela de Salamanca y su proyección en Nueva España, Eunsa, Pamplona, 2014.
  • Zorroza, MªIdoya / Coujou, Jean Paul: Bibliografía vitoriana, Cuadernos de Pensamiento Español, Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona,2014.
  • Zorroza, Mª Idoya (ed.): Virtudes políticas en el Siglo de Oro, Eunsa, Pamplona, 2013.
  • Francisco de Vitoria, Contratos y usura, Introducción, traducción, verificación de fuentes y notas de Mª Idoya Zorroza, Eunsa, Colección de Pensamiento medieval y renacentista, Pamplona, 2006.
  • Zorroza, Mª Idoya: La filosofía de lo real en Xavier Zubiri, Cuadernos de Pensamiento español nº 20, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Pamplona, 2003.

Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç