Equip Directiu 

 

 

Jaume Garau Amengual
Director de l'IEHM
Universitat de les Illes Balears
Rafael Ramis Barceló
Subdirector de l'IEHM
Universitat de les Illes Balears
Fernando Rodríguez-Gallego
Secretari de l'IEHM
Universitat de les Illes Balears

  

PDI doctor de la UIB

BORDOY FERNÁNDEZ, Antonio

 Institució

Antonio Bordoy Fernández
Professor Contractat Doctor de Filosofia
Departament de Filosofia i Treball social
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
ESPAÑA
 
Tfno:    +34 971 173001
Fax:     + 34 971 173473
E-mail: antoni.bordoy@uib.es

Currículum

Antonio Bordoy Fernández és Professor Contractat Doctor del Departament de Filosofia i Treball Social, en l'àrea de Filosofia. Llicenciat (2001) i Doctor en Filosofia (2007), és membre del Grup de Recerca 'Estudios sobre la formación y la evolución del vocabulario filosófico' i del Instituto de Investigación e Innovación Educativa (IRIE), institut del qual ha estat secretari entre els anys 2016 i 2021. Ha estat secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres, és Chair de la Lullian Section de la Comission of Latin Philosophy de la Société Internationale Pour la Philosophie Médiévale, secretari de la Sociedad Ibérica de Filosofía Griega i membre de la junta directiva de la Secció Balear de la Sociedad Española de Estudios Clásicos. Ha dirigit el Màster Universitari de Filosofia Contemporània i el Màster de Filosofia.

La seva especialització és la filosofia antiga i medieval, especialment les línies que condueixen a la transformació del pensament en l'Antiguitat tardana al món medieval.

Va ser premiat amb la beca de Joves Investigadors del Consell de Mallorca, ha estat becari de Formació de Personal Investigador de la CAIB i ha gaudit d'una beca postdoctoral del MICINN. Va entrar en la UIB amb el Programa d'Incorporació de Doctors i ha estat estat professor Ajudant i Ajudant Doctor del Departament de Filosofia i Treball Social. En total, ha participat en més de vuit projectes de recerca obtinguts en règim de concurrència competitiva, tant nacionals com internacionals, i ha realitzat diverses estades de recerca en centres com el Centre National de la Recherche Scientifique (França). Compta amb més de seixanta publicacions d'autor únic en revistes nacionals, internacionals i llibres.

Línies de recerca

Ramon Llull i el lul·lisme

Publicacions

  • “Metafísica e historia de la metafísica: consecuencias de un olvido”, Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, Nº. 15, 2020, págs. 303-329
  • “Ramón Llull o el heterodoxo que quiso crear una ciencia plenamente cristiana”, La Albolafia: Revista de Humanidades y Cultura, Nº. 18, 2019 (Ejemplar dedicado a: Pensamiento filosofico español (II)), págs. 60-78
  • “Modernizar la ciencia: razones de una propuesta luliana de modificación de los planes de estudio universitarios”, Boletín de Historia de la Tercera Orden Franciscana, Nº. 8, 2018, págs. 37-62
  • Enseñar filosofía en los albores de la universidad (1200-1240): Estudio histórico acompañado del Acceso de los filósofos a las siete artes liberales, Madrid, Sindéresis, 2018.
  • (con R. Ramis Barceló), El llegat de Ramon Llull, Barcelona, Publicacions de la UB, 2018.
  • “Ramon Llull y la filosofía antigua. Precisiones sobre la obra parisina de 1297 a 1299”, Anuario filosófico, Vol. 49, Nº 1, 2016, págs. 51-72
  • “La concepción del médico y la medicina en la polémica hispánica del siglo XVIII: Fray Juan de Santa Gertrudis y la "Medicina Lulliana"”, Archivo Ibero-Americano, Año nº 76, Nº 282, 2016 (Ejemplar dedicado a: Franciscanismo y lulismo en los Reinos Hispánicos (siglos XIII-XX), págs. 211-246
  • “Ramon Llull i la universitat parisenca: una proposta de reforma dels «curricula» de les arts lliberals”, Educació i història: Revista d'història de l'educació, Nº. 28, 2016 (Ejemplar dedicado a: Ramon Llull: savi, educador i reformador), págs. 41-66
  • “La particular visión del mundo de Ramón Llull”, El Ciervo: revista mensual de pensamiento y cultura, Nº. 756, 2016, págs. 20-21
  • “Que Orfeo también puso nombre al demiurgo: el fr. 241 Bernabé y su función en el "Comentario al Timeo de Platón" de Proclo”, Anales del seminario de historia de la filosofía, Vol. 30, Vol. 2, 2013, págs. 331-355
  • “Ramón Llull y la condena parisina de 1277: nuevas aproximaciones al estudio de la Declaratio Raimundi per modum dialogi edita”, Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, (Ejemplar dedicado a: Diócesis de Coria-Cáceres.Año Jubilar de la Catedral de Coria, 8 de Diciembre de 2011-8 de Diciembre de 2012), págs. 165-190
  • La filosofía de Ramon Llull, Palma, Objeto Perdido, 2011. 
  • “Ramon Llull i les fonts antigues. El cas de la quadratura del cercle”, Lluc: revista de cultura i d'idees, Nº. 867 (Gener-Abril), 2009, págs. 24-27
  • “Ramón Llul y la crítica al aristotelismo parisino de finales del siglo XIII: en torno a la cuestión de la pluralidad”, Revista de Hispanismo Filosófico, Nº. 14, 2009, págs. 25-41

 Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

CALAFAT VILA, Rosa

Institució

Professora Titular d'Universitat
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
ESPANYA

Tfno:    +34 971 173001
Fax:     + 34 971 173473
E-mail: rosa.calafat@uib.cat

Curriculum

Rosa Calafat és especialista en l'anàlisi de textos produïts pels diferents sistemes de comunicació de masses: pragmàtica textual en un context de producció multilingüe. Destaquen els seus estudis sobre el català, el llatí i el castellà en sermons i documentació administrativa en el segle XVIII. Alguns dels seus estudis sobre el llenguatge de segona oralitat han estat premiats; destacant el llibre Per a un ús ètic del llenguatge (2010: Barcelona, Angle Editorial) on s'analitza el signe lingüístic en la seva estructura tridimensional: el ‘interpretamen’ o la inclusió de l'usuari en el marc de producció cultural.

Forma part del projecte de recerca FFI2009-14449-C02-01/TALL sobre l'estudi de “Comunitats locals d'enclavament: dinàmica de les llengües, cultura, processos sociolingüístics". S'ha interessat també per l'estudi del terme en segona oralitat: la comunicació especialitzada. Semàntica i terminologia en el discurs de producció oral.

Ha dut a terme diverses jornades sobre Terminologia i serveis lingüístics (HUM2006-27383-E/TALL). Els seus estudis sobre aquest camp li han valgut reconeixements com el ser membre del Consell Assessor de mitjans de comunicació (CCMA) i la direcció del ‘Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears'.

Ha estat IP del projecte "Les gramàtiques bilingües i trilingües, llur vinculació amb Europa. L'ensenyament a Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX", cofinançat parcialment per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Política Universitària i Recerca, amb fons de la Llei de l'impost sobre estades turístiques ITS 2017-006 (PRD2018/03).

Línies de recerca

Història de la llengua: els usos textuals del català, el llatí i l'espanyol en el segle XVIII; Lingüística Aplicada, concretament planificació lingüística i anàlisi del discurs.

Publicacions

  • «El libro de texto en Mallorca (siglo XVIII): el catecismo escolar en catalán y las obras trilingües». Hipogrifo, Revista de Literatura y Cultura del Siglo de Oro, 11. 2, 2023, pp. 271-288. https://doi.org/10.13035/H.2023.11.02.22 (publicado, 2023-12-05).
  • «Ideologies i tries lingüístiques a la Mallorca del segle xx (1970-1990), a través dels articles de premsa dels lingüistes Gabriel Bibiloni i Joan Melià». En Daniel Casals, y Mar Massanell (eds.), Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Milà Fontanals, 79), 2023, pp. 281-300.
  • «Las gramáticas escolares en los siglos XVIII y XIX en Mallorca y Menorca: tradición metodológica versus innovación». Cauriensia. Revista Anual De Ciencias Eclesiásticas, 17, 2022, 905–923. https://doi.org/10.17398/2340-4256.17.905 (publicado, 2022-12-15).
  • «El Centre i la perifèria de la llengua catalana als llibres d'estil: Catalunya i les Illes Balears», Revista de Llengua i Dret (2020), 73, pp. 69 – 81.
  • «Llengua, usos i pensaments en la premsa clandestina: Quaderns d'estudis polítics, econòmics i social», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (2020), 31, pp. 351 – 370.
  • (Amb Catalina Monserrat i Gabriel Seguí Trobat) El Nou Mètode de Antoni Portella, una gramática latina en lengua catalana: Menorca y Mallorca en la Ilustración, New York, Instituto de Estudios Auriseculares, 2020.
  • “Col·laboracions de Francesc de B. Moll a El Correo Catalán (1962- 1965)”, La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 29 – 59, 2020.       
  • "Tres opúsculos satíricos al servicio de los debates metodológicos para el aprendizaje del latín: Mallorca, 1802”, Rilce-Revista de Filología Hispánica (2021), 1, pp. 245 – 264.
  • "La Llengua catalana a Mallorca. Els escrits (socio)lingüístics publicats a la revista LLuc (1968-1999)”, Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística (2021), 11, pp. 51 – 69.
  • “La ideologia en el discurs de la Història de la Llengua: El tractament del procés sobiranista”, Caplletra. Revista de Filologia (2021), 71, pp. 237 – 258.

 

Les seves publicacions es poden consultar en el següent enllaç.
 

CASSANYES ROIG, Albert

Institució

Albert Cassanyes Roig
Professor Ajudant d'Universitat
Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
ESPAÑA


E-mail: albert.cassanyes@uib.cat

Curriculum

Es va llicenciar en Història a la Universitat de les Illes Balears amb premi extraordinari. Màster Universitari en Identitat Europea Medieval i Doctor en Història per la Universitat de Lleida. Des de l'any 2019 al 2022 ha impartit docència com a Professor associat tant al grau d'Història com al Màster Universitari en Identitat Europea de la Universitat de Lleida. Actualment és professor ajudant del grau d'història de la UIB.

 

També ha participat i col·laborat en diversos projectes de difusió cultural: com a assessor històric per al projecte d'una obra de teatre sobre la Germania mallorquina titulada Pèssima i Gran Traïdora, com a guia de l'itinerari "Jaume I i la Festa de l'Estendard" del Servei de Dinamització Lingüística de l'Ajuntament de Palma pel centre de Palma o com a documentalista-historiador de la producció Arrels, d'Espiral Producciones TV SL, emesa a la IB3. És a més membre de diversos projectes de R+D+I.

 

Línies de recerca

La Germània mallorquina; Cabildos catedralicis a la Baixa Edat Mitjana; Relació entre els diferents nivells de poder eclesiàstic; Educació i universitats al règim antic; Ramon Llull i el lul·lisme

Publicacions

  • Albert Cassanyes Roig. Breu història de la Germania mallorquina. Illa Edicions, Palma, 2021
  • «Acceder al canonicato en Lérida durante la primera mitad del siglo XV», Intus-Legere Historia, 15/2 (2021), p. 355-371
  • Antoni Cerdà. Un mallorquí al servei de la corona i la tiara. Palma: Ajuntament de Palma, 2020
  • «Bellpuig després dels premonstratesos: una possessió en un antic priorat», a Albert Cassanyes Roig i Pere Fullana Puigserver (coords.). De Bellpuig a Bellpuig. Els premonstratesos, de les Avellanes a Artà. Palma: Consell Insular de Mallorca, 2019, p. 119-139
  • «La Iglesia de Mallorca y la redención de cautivos en la Baja Edad Media», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III. Historia Medieval, 32 (2019), p. 105-132
  •  «La provisión de beneficios en la catedral de Lleida durante el episcopado de Antoni Cerdà (1449-1459)», Hispania Sacra. Revista de historia eclesiástica, 70/141 (2018), p. 223-236
  • «Los primeros cincuenta años del Hospital General de Mallorca: desde la fundación hasta la promulgación de las ordenaciones (1456-1514)», En la España medieval, 41 (2018), p. 133-153
  • «El Cabildo catedralicio de Mallorca y la política de Fernando II el Católico», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III. Historia Medieval, 30 (2017), p. 193-220
  • «El Capítol catedralici de Ramon Llull (1232-1316)», a Pere Fullana Puigserver i Mercè Gambús Saiz (coords.). Ramon Llull i la Seu de Mallorca. Palma: Publicacions Catedral de Mallorca, 2016, p. 43-77
  • «Juníper Serra, catedràtic de la Universitat Lul·liana de Mallorca (1743-1749)», a Miguel J. Deyà Bauzà i Pere Fullana Puigserver (coords.). Juníper Serra. Un lligam des de la Mediterrània fins al nou món al segle XVIII. Palma i Pàgina 10 de 16, Petra: Institut d’Estudis Baleàrics i Ajuntament de Petra, 2016, p. 156-174
  • (Con Rafael Ramis Barceló) «Los grados en Teología Luliana de la Universidad de Mallorca (1692-1824)», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 71 (2015), p. 71-93
  • «La modernització de l’espai de la Diòcesi de Mallorca durant el pontificat del bisbe Campins», a Mercè Gambús Saiz i Pere Fullana Puigserver (coords.). Campins i Gaudí. La reforma de la Seu de Mallorca i la seva implementació en el monument (1903-1947). Palma: Publicacions Catedral de Mallorca, 2015, p. 129-157
  • (Con Rafael Ramis Barceló) «Los graduados en Artes y Filosofía en la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca I: (1692-1750)», Tiempos Modernos, 28 (2014)
  • (Con Rafael Ramis Barceló) «Los grados de Artes y Filosofía en la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca», Analecta Sacra Tarraconensia, 87 (2014), p. 271-294
  • (Con Rafael Ramis Barceló) «Graduados en leyes y cánones en la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca (1694-1830)», E-SLegal History Review 16 (2013)
  • «El col·legi de Monti-sion després de l’expulsió dels jesuïtes (1767-1772)», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 68 (2012), p. 185-19
  • «Les disputes en el Col·legi de Medicina de la Universitat Literària de Mallorca (1696-1699)», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 67 (2011), p. 193-203

Les seves publicacions es poden consultar al següent enllaç.
 

COLL COLL, Ana María

 Institució

Ana María Coll Coll
Professora Permanent Laboral
Departament de Ciències Históriques i Teoria de les Arts
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
ESPANYA
 
Tfno:    +34 971 259636
E-mail: anamaria.coll@uib.es

Currículum

Ana María Coll Coll és llicenciada en Història per la Universitat de Granada i doctora europea en Història per la Universitat de les Illes Balears l'any 2015. Actualment és professora permanent laboral d'aquesta institució. Ha participat en diversos projectes de recerca nacionals i actualment forma part del projecte Defensa y fortificaciones en las Islas del Atlántico Medio durante el largo siglo XVIII (PID2020-115792GB-I00 finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. Ha realitzat estades investigadores nacionals i internacionals a l'Scottish Centre for War Studies de Glasgow, la Cambridge Faculty of History, la Maison des Pays Ibèriques de la Universitat de Bordeaux, el Centre d'Histoire 'Espaces et Cultures' de la Universitat Blaise Pascal de Clermont-Ferrand i l'IDEGA (Universitat de Santiago de Compostela). Ha participat com a comunicant o ponent a més de trenta congressos i seminaris nacionals i internacionals.

Línies de recerca

Les seves línies de recerca actuals giren al voltant de la intendència de Mallorca i del model administratiu borbònic, de la gestió de la defensa del territori i de la provisió de l'exèrcit. Entre altres, indaga en les qüestions econòmiques i fiscals, en les xarxes de poder establertes entre els agents de l'Estat i les oligarquies locals, i en la conflictivitat interinstitucional a l'Època Moderna.

Publicacions

  • La Administración borbónica en Mallorca: ilustrados y reformistas frente al inmovilismo (1782-1808) en J.M. Imízcoz Beunza, J. E. Ochoa de Eribe, A. Artola Renedo (coord.), Los entramados políticos y sociales en la España Moderna, Fundación Española de Historia Moderna, 2024, pp. 917 -930 https://digital.csic.es/handle/10261/345467
  • “La aportación fiscal de la Iglesia mallorquina en el siglo XVIII: entre el regalismo y la negociación”, Hispania Sacra, LXXV/152, 2023.https://doi.org/10.3989/hs.2023.31
  • “La reforma del impuesto de utensilios en la Mallorca de Carlos III: normativa, gestión, equidad”, Investigaciones de Historia Económica, 17-4, 2022, pp. 79-89 https://doi.org/10.33231/j.ihe.2021.08.002
  • “Crear opinión pública para desarmar al enemigo político en la Mallorca de inicios del siglo XVIII”, Memoria y Civilización, 25, 2022, pp. 451-469 https://doi.org/10.15581/001.25.011
  • “Recorrido, alcance y contenido del impuesto de utensilios en la Intendencia de Mallorca” en C. Borreguero Beltrán, O.R. Melgosa Oter, A. Pereda López, A. Retortillo Atienza (coord.), A la sombra de las catedrales: cultura, poder y guerra en la Edad Moderna, Universidad de Burgos, 2021, pp. 1913-1927. https://doi.org/10.20350%2FdigitalCSIC%2F14323
  • “La mudable suficiencia financiera de la Intendencia de Mallorca en el siglo XVIII: entre limitaciones, crisis y guerras”, Obradoiro de Historia Moderna, 29, 2020, pp. 109-134.
    https://doi.org/10.15304/ohm.29.6537
  • “Transitando entre la guerra, la pluma y la nobleza a través de intendentes del despotismo ilustrado español”, Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 38, 2020, pp. 80-111. doi:https://doi.org/10.14198/RHM2020.38.03
  • “El ejército acuartelado en Mallorca e Ibiza durante el siglo XVIII: entre la precariedad y los proyectos pospuestos”, Revista Universitaria de Historia Militar, 8-16, 2019, pp. 160-181. https://ruhm.es/index.php/RUHM/article/view/522
  • “Identidad y procedimientos en la Tesorería del ejército y reino de Mallorca entre 1715 y 1753”, De Computis, 16-1, 2019, pp. 97-114. http://dx.doi.org/10.26784/issn.1886-1881.v16i1.346
  • "Opciones y oportunidades en la carrera administrativa del siglo XVIII: burócratas y militares entre las redes de poder de Mallorca", Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 36, 2018, pp. 147-180. https://doi.org/10.14198/RHM2018.36.05
  • “El final de un sistema administrativo: del procurador real al intendente del ejército y reino de Mallorca”, en Deyá Bauzá, M.J. (coord.), 1716: el final del sistema foral de la monarquía hispánica, Palma, Lleonard Muntaner, 2018, pp. 295-310.
  • “Una hacienda corrompida: descontrol y clientelismo en Mallorca durante el reinado de Fernando VI”, Andújar Castillo, F., y Ponce Leiva, P. (coord.), Debates sobre la corrupción en el mundo ibérico, siglos XVI-XVIII, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2018, pp. 615-628.
  • “Alimentar un sistema, proveer un ejército: el entramado mallorquín del siglo XVIII Fortea Pérez, José Ignacio, Gelabert González, Juan Eloy, López Vela, Roberto, Postigo Castellanos, Elena (coords.), Monarquías en conflicto. Linajes y noblezas en la articulación de la Monarquía hispánica, Universidad de Cantabria, 2018, pp. 477-488. http://dx.doi.org/10.20350/digitalCSIC/12362
Algunes de les seves obres es poden consultar al següent enllaç.

 

 

DEYÁ BAUZÁ, Miguel José

 Institució

Miguel José Deyá Bauzá
Professor Titular d'universitat 
Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres
Ciències Històriques i Teoria de les Arts
Universitat de les Illes Balears
Carretera de Valldemossa, Km. 7,5 (Palma, Islas Baleares)

Email: miguel.deya@uib.es

Curriculum

Professor Titular d'Universitat de l'àrea d'Història Moderna. Premi Extraordinari de Llicenciatura, Premi Extraordinari de Doctorat. Professor Agregat de Batxillerat (1990-99). Antic becari del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (C.S.I.C.). Actualment pertany a un grup de recerca del C.S.I.C. centrat en la conquesta de Tunísia per Carles I (1535) i a un altre liderat per la Universitat de Barcelona sobre els conflictes socials entorn de la construcció de l'estat modern. Cruz al Mèrit Militar amb distintiu blanc. Director de publicacions de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Actualment és IP del projecte de recerca "Conflicte i identitat al Regne de Mallorca (segles XIV-XVIII)" PRD 2018-17, finançat per la Comunitat Autònoma dels Illes Balears a través de la Direcció General de Política Universitària i recerca amb fons procedents de la Llei de l'impost sobre estades turístiques (ITS 2017-06).

Línies de recerca

Història de la manufactura en l'època moderna i medieval, història militar, història econòmica.

Publicacions (selecció)

  • “Salvarse salvando al prójimo: la obra pía de Francesc de Verí”, Cauriensia. Revista Anual de Ciencias Eclesiásticas (2021), 16, pp. 199 – 212.
  • "Cabrera: l'illa supervivent”, Arxipèlag de Cabrera. Història Natural, Ed. Societat d'Història Natural de les Illes Balears, 2021, pp. 723 – 736.
  • "La Negociación con el infiel en época de destemplanza: la monarquía, Berbería y el Reino de Mallorca en la coyuntura de 1515”, Reconocer al infiel. La representación en la diplomacia hispano-musulmana (siglos XVI-XVII), Ed. Sílex universidad, 2021, pp. 49 – 68.
  • «A barroque vision of de conquest of Tunis in 1535: Carlos V sobre Túez by José Cañizares», Mediterranea-Ricerche Storiche (2020), 49, pp. 469 – 492.
  • "Fronteres, guerra i posicionament polític a la Catalunya dels segles XVI i XVII", Pedralbes. Revista d'Història Moderna. Universitat de Barcelona (2020), 39, pp. 47 – 80.    
  • "José María Quadrado y los paradigmas historiográficos del siglo XIX", Publicacions des Born (2020), 27, pp. 37 – 51.
  • “El marinero Antonio Barceló y su tiempo”, El capità Antoni Barceló i la Parròquia de Santa Creu, Palma de Mallorca, Autoritat Portuària de Balears, 2020, pp. 43 – 53.  
  • “Redes y estrategias de colaboración entre mercaderes del Reino de Mallorca (C. 1580-1630)”, Murgetana, 134, 2016 pp. 25-42.
  • “Entre la guerra i el dia a dia: Mallorca de juliol de 1713 a juliol de 1715”, Actes del Congrés Els Tractats d’Utrecht clarors i foscors de la pau, la resistència dels catalans: 9-12 abril 2014, coord. por Joaquim Albareda i Salvadó, Agustí Alcoberro i Pericay, 2015, pp. 415-426.
  • “La política mediterránea de Felipe III vista desde el archipiélago balear (1601-1608)”, Temas y formas hispánicas: arte, cultura y sociedad: BIADIG: Biblioteca áurea digital v.28 / Carlos Mata Induráin (ed. lit.), Anna Morozova (ed. lit.), 2015, pp. 69-83.
  • “Entre la toma de Orán y los pactos con Argel: Las Baleares y la conquista de Bugía”, Orán: historia de la corte chica, coord. por Miguel Angel de Bunes Ibarra, Beatriz Alonso Acero, 2011, pp. 55-82
  • Història de les Illes Balears, L’època foral i la seva evolució (1230-1715), Edicions 62, 2004.
  • Deyá Bauzá, M. J.; Mas Forners, A.; Rosselló Vaquer, R., Història d'Alcúdia. El segle XVI, Ajuntament d'Alcúdia, 2002.
  • La manufactura de la llana a la Mallorca Moderna (segles XVI-XVII), Mallorca, 1998.
  • La manufactura de la lana en la Mallorca del siglo XV, Mallorca, El Tall, 1997.

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

FORNÉS PALLICER, María Antonia

  Institució

Maria Antonia Fornés Pallicer
Professora Titular d'Universitat
Facultat de Filosofia i Lletres
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica          Universitat de les Illes Balears
Carretera de Valldemossa, Km. 7,5 (Palma, Illes Balears)

Email: mafornes@uib.es

Curriculum

Professora Titular d'Universitat de l'àrea de Filologia Llatina. Doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i, des de l'any 2000, a la Universitat de les Illes Balears. Docent del Grau en Llengua i Literatura Espanyoles (UIB), del Grau en Llengua i Literatura Catalanes (UIB), del màster universitari en Llengües i Literatures Modernes (UIB) i del doctorat en Llengües i Literatures Modernes (UIB). Ha estat directora del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica (2007-2013), vicerectora de Cultura, Projecció Social i Seus Universitàries (2013-2015), i actualment és vicerectora de Professorat i Seus Universitàries (2015-). Té reconeguts cinc trams de docència i dos trams de recerca.

Línies de recerca

Ha investigat en els camps de la lingüística llatina, la tradició clàssica, la gestualitat en l'Antiguitat romana i, actualment en lexicografia llatina medieval.

Publicacions 

  • (Amb Miguel Sánchez Canella) “Cuerpos”, Lliteratura: Revista Lliteraria Asturiana (2020), 36, p. 152.   
  • (Amb Pere J. Quetglas) "Enfermedades, enfermos y médicos en la documentación latina de la Cataluña Altomedieval", PUIG RODRÍGUEZ-ESCALONA, Mercè, ed., Projeccions de lexicografia medieval a Catalunya, Universitat de Barcelona, 2019. 
  • "Lexicografia i paleografia: una relació necessària", FORNÉS PELLICER, Maria Antònia, Ed., Paleògrafs i editors: mètodes, objectius i experiències, Universitat de Barcelona, 2019, pp. 9-16.
  • Fornés, M.A.; Puig, M., 'Las donaciones piadosas en la documentación latina de la Cataluña medieval' en García Leal, A. (ed.), Las donaciones piadosas en el mundo medieval, (Colección Asturiensis Regni Territorium - ART. Documentos y estudios sobre el período tardorromano y medieval en el noroeste hispano, vol. 5, Oviedo, Universidad de Oviedo, 2012, pp. 315-322.
  • Mercè Puig, M.ª Antonia Fornés, Ana Gómez, Pedro J. Quetglas Nicolau: “Helenismos y palabras fantasmas en el documento de 1055 contra Guillem de Gurb”, Archivum Latinitatis Medii Aevi (Bulletin Du Cange) 70 (2012), pp. 265-272.
  • Fornés, M.A. – Puig, M.: “Mirar de reojo y fijar la mirada en los textos latinos” Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos, 31, 2 (2011), pp. 213-234.
  • Fornés, M.A. – Puig, M., “Apartar y girar los ojos en los textos latinos” Myrtia, 25 (2010), pp 77-96.
  • Fornés Pallicer, M. A. y Puig Rodríguez Escalona, M., El porqué de nuestros gestos: la Roma de ayer en la gestualidad de hoy, Octaedro, Barcelona, 2008.
  • Fornés, M.A. – Puig, M., “Los gestos de burla en la Roma antigua y hoy” Minerva. Revista de Filología Clásica, 18 (2005), pp. 137-151.
  • Fornés, M.A. – Puig, M., “La gestualidad de la barba y el mentón en la Antigüedad romana” Revista de Estudios Latinos, 5 (2005), pp. 175-192.
  • El estilo indirecto libre en latín: estudio de su uso en la historiografía. Univ. de Barcelona. Tesis Doctoral, 1995.
  •  

KOVÁCS, Anika Lenke

 Institució                                                                           

Professora Contractada Doctora Interina
Departament de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma
ESPANYA
Tlf: 971 172687(2687)

Fax:
E-mail: lenke.kovacs@uib.cat

Curriculum 

Llicenciada en Filologia Catalana (1998), graduada en Estudis Alemanys (2004, premi extraordinari), màster en Ensenyament de Llengües (2010) i doctora en Filologia Catalana (2013, premi extraordinari) per la Universitat Rovira i Virgili amb la tesi doctoral Estudi i edició crítica dels consuetes del Dijous Sant (núm. 19, 27, 38 i 43), del Divendres Sant (núm. 20, 28, 39 i 43), del Davallament de la Creu (núm. 21, 41 i 49) i de la Resurrecció (núm. 22) del Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya), dirigida pel Dr. Francesc Massip i Bonet. Ha impartit docència a la Universitat Rovira i Virgili (2001-2017), en la Universität Bremen, Alemanya (2012-2017), a la Universitat Autònoma de Barcelona (2008-2013) i en el Ateneu Universitari Sant Pacià (2016/2017).

És coautora de Serrallonga, Déu vós guard. Història, cultura i tradició del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga (2004), El ball: conjur davant la mort. Presència del macabre en la dansa i la festa popular (2004) i La teatralitat medieval i la seva pervivència (2017) i ha publicat articles i ressenyes en revistes com Catalan Writing, Estudis Romànics, European Medieval Drama, Revista de Catalunya, Revue donis Langues Romanes i Zeitschrift für Katalanistik. Ha estat comissària del Centenari dels Pastorets de Folch i Torres (2016). Actualment és secretària general de la Société Internationale pour l'étude du Théâtre Médiéval i professora ajudant de doctor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

Ha codirigit el projecte de recerca 'Estudis interdisciplinaris sobre la dansa a l'edat mitjana i moderna. Fonts, formis, significat i pervivències', Deutscher Akademischer Austauschdienst (DAAD), Competitive Call for 'Accions Conjuntes Hispà-Alemanyes/PPP Spain', 2014-2015, que ha culminat amb la creació de l'exposició itinerant 'El ball en DANSA. Representacions del ball a l'edat mitjana i moderna / TANZ nach meiner Pfeife. Tanzdarstellungen in Mittelalter und Früher Neuzeit', que s'ha pogut veure a Alemanya, Suïssa, Gran Bretanya, Romania i Hongria.

Participa en els grups de recerca:

Literatura, Art i Representació a la llarga edat mitjana (2014 SGR 894) i Iconodansa.

Actualment és IP del projecte "Edició crítica i anàlisi de les «consuetes mallorquins» (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya), Institut d'Estudis Baleàrics - Expedient INV-35/2020.

Línies de recerca

Àmbits de teatralitat. El món de l'espectacle tardomedieval i modern.

Publicacions

  • “The Interplay of Text and Image in the 16th-Century Majorcan Performance of Death”, Cristina Bogdan / Silvia Marin Barutcieff (eds.), Regarder la mort en face. Actes du XIXe congrès international de l’association Danses macabres d’Europe, Bucarest, 9-12 septembre 2021, Bucarest: Editura Universităţii din Bucureşti, 2021, 407-421. 
  • “Teatre medieval i renaixentista”, La Bíblia en la literatura catalana, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021.
  • “The Kindelwiegen - Singing and Dancing around the Manger”, Lenke Kovács / Francesc Massip (eds.), Good Tidings made Visible. Reenactments of the Nativity from the Middle Ages to the Present, Kassel, Reichenberger, 2020, pp.111-131.
  • "Good Tidings made Visible: Re-enactments of the Nativity from the Middle Ages to the Present", Kassel, Reichenberger, 2020.
  • "El Kindelwiegen-cants i balls a l'entorn del nen Jesús", MASSIP, Francesc i KOVÁCS, Lenke (Eds.), Ara ve Nadal! Formes espectaculars en les festes d'hivern, Catarroja-Barcelona: Editorial Afers, 2018, pp. 221-235.

Una part de les publicacions de la Dra. Kovács estan disponibles en aquest enllaç.

MONSERRAT ROIG, Catalina

 Institució

Catalina Monserrat Roig
Professora contractada doctora interina
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma
ESPANYA

Tfno: +34 971 259537
Fax: + 34 971 173473
E-mail: catalina.monserrat@uib.cat

Curriculum

Doctora en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Lingüística per la Universitat de Barcelona. Ha impartit docència en la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i, des de l'any 2007, a la Universitat de les Illes Balears. Docent del Grau en Llengua i Literatura Espanyoles (UIB), del Grau en Llengua i Literatura Catalanes (UIB), Grau en Estudis Anglesos i del Màster universitari en Llengües i Literatures Modernes (UIB). Coordinadora de les Proves d'Accés a la Universitat per a la matèria “Grec II”.

Forma part del projecte “Ampliació i desenvolupament de la base de dades 'Corpus Documentale Latinum Cataloniae' (CODOLCAT) (3)” - PID2020-115276GB-C21. Finançat per Ministeri de Ciència i Innovació.

 

Línies de recerca

Lingüística llatina, pragmàtica i anàlisi conversacional; Plauto; Tradició clàssica i humanisme; Bartolomé Jiménez Patón.

 

Publicacions

Publicacions en revistes:
  • Declaración magistral destos versos de Juvenal, sátira 6 (1632) de Bartolomé Jiménez Patón: fuentes y contenido”, Bulletin Hispanique 121, 2019 (en prensa).
  • “Otras perspectivas para el análisis lingüístico de Plauto: los vocativos insultantes en la reacción conversacional”, Minerva. Revista de Filología Clásica 28, 2015 (en prensa)
  • “Los vocativos despectivos en Plauto: Análisis de los insultos en la reacción interaccional”, Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 3, 2013, p. 79-96
  • “Los vocativos plautinos en la impostura de las identidades”, Myrtia 28, 2013, p. 85-103
  • “Los vocativos metafóricos en las comedias de Plauto”, Cuadernos de Filología Clásica. Estudios Latinos 30.1, 2010, p. 7-26
Publicacions en llibres:
  • “El agua y el vino en los convites romanos según la Cátedra de erudición (1628) del humanista Bartolomé Jiménez Patón”, en Á. Narro (ed.), Fluids de vida i de mort: l'aigua i el vi a la tradició de les literatures clàssiques. Amsterdam, Adolf M. Hakkert Publisher, Classical & Byzantine Monographs, en prensa.
  • “Un nuevo método para aprender latín: Menorca y Mallorca siglo XVIII”, en Humanismo y Pervivencia del Mundo Clásico VI. Homenaje al profesor Eustaquio Sánchez Salor. 5 vols. Alcañiz-Madrid, Instituto de Estudios Humanísticos-C.S.I.C, en prensa.
  • “Misoginia y homofobia en las Declaraciones magistrales de Bartolomé Jiménez Patón” en J. Garau (ed.), Pensamiento y literatura en los inicios de la Modernidad. New York, Instituto de Estudios Auriseculares, 2017, pp. 123-146.
  • Insultarse en Roma y en Madrid: los vocativos despectivos en Plauto y en Alonso de Santos”, en Mª T. Muñoz García de Iturrospe y L. Carrasco Leija (eds.), Miscellanea Latina. Madrid, Sociedad de Estudios Latinos, 2015, pp. 703-710.
  • Calafat, R., Seguí, G. i Monserrat, C. Controvèrsia de la presència de la L1 en l’aprenentatge de llengües: Nou mètode per aprendre la llengua llatina (Maó, 1762) del Dr. Antoni Portella. Edició crítica i digital. New York, IDEA, en prensa.
  • “Quan el vocatiu no es dirigeix a l'interlocutor: altres categories d'adreçament a les comèdies plautines” en Artes ad Humanitatem. 2, 2010, Barcelona, p. 189-197
  • “Algunes consideracions sobre la pragmàtica i els textos llatins” en Ciència, Didàctica i Funció Social dels Estudis Clàssics, 2004, Barcelona, PPU, p. 287-295.

    Alguns dels seus treballs es poden consultar en el següent enllaç.

 

MONTERRUBIO PRIETO, Juan Miguel

 Institució

Juan Miguel Monterrubio Prieto
Profesor Titular d'Universitat
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica
Àrea de Llengua Espanyola
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km.7,5
07122 PALMA (ESPANYA)

Tel.: +34 971173020
Fax: +34 971173473
Email: jm.monterrubio@uib.es

Curriculum

Després de llicenciar-se en Filologia Hispànica, va completar els seus estudis en el Hispanic Seminary of Medieval Studies (Universitat de Wisconsin, USA), centre pioner en l'aprofitament de recursos informàtics en l'edició crítica de textos i en l'elaboració de diccionaris.
La seva docència s'ha centrat en la didàctica de la llengua, la descripció del lèxic de l'espanyol i en la història de la llengua.
Ha treballat en el Corpus coordinat de la Llengua Espanyola Contemporània, projecte finançat per la Unió Europea, dirigit pel Dr. Francisco Marcos Marín.
Ha estat coordinador del Grup CORDE de la Universitat de les Illes Balears, equip creat al costat de la Real Academia Española de la Lengua per a la digitalització i codificació de textos que havien d'incorporar-se a aquest banc de dades que reflecteix la història de l'espanyol des dels seus inicis fins a 1975.
En l'actualitat és investigador del grup Filologia i Humanisme en el Segle d'Or i participa al projecte Les gramàtiques bilingües i trilingües, llur vinculació amb Europa. L'ensenyament a Mallorca i Menorca als segles XVIII i XIX” (PRD2018/03).


Línies de recerca

Ha treballat en qüestions de didàctica de l'espanyol, especialment en l'aplicació de mitjans digitals a la tasca docent. També ha estudiat diversos aspectes de la morfologia derivativa de l'espanyol, en particular la relació entre els sistemes aminoratius verbal i nominal. 

Publicacions

  • Bartolomé Jiménez Patón, Comentarios de erudición (libros XVII y XVIII), estudio, edición crítica y notas de María del Carmen Bosch, Jaume Garau, Abraham Madroñal y Juan Miguel Monterrubio (eds.), Madrid/ Frankfurt, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Iberoamericana. Vervuert (Clásicos Hispánicos), 2021.
  • MONTERRUBIO, J. M. y SERVERA, J.: «La lengua cervantina en El comedido hidalgo, de Eslava Galán», Anales cervantinos, XLVIII, 2016, pp. 305-322.
  • MONTERRUBIO, J.M.: "A propósito de los 'Libros decimosexto y decimoséptimo' de los Comentarios de erudición, de Bartolomé Jiménez Patón: notas léxicas", Hipogrifo, vol. 4, nº2 (2016), pp. 251-266.
  • MONTERRUBIO, J. M.: «Historia y gramática», en J. L. Aliaga et al. (eds.), María Antonia Martín Zorraquino.Filología, gramática, discurso, Zaragoza, Institución Fernando El Católico (CSIC), Colección Estudios (Filología), 2014, pp. 207-219.
  • MONTERRUBIO, J. M., «Aproximación a la lengua del Libro decimosexto de los Comenatrios de erudición, de Bartolomé Jiménez Patón», Rilce, 29.1, 2013, pp. 57-75.
  • MONTERRUBIO, J. M.: «Encrucijada de normas: los tiempos y los modos verbales, y la estructura del predicado en el ’Libro decimosexto’ de los Comentarios de erudición, de Bartolomé Jiménez Patón», Hipogrifo, 1-2, 2013, pp. 157-168.
  • Bartolomé Jiménez Patón, Comentarios de erudición (Libro decimosexto), edición crítica, introducción y notas de María del Carmen Bosch, Jaume Garau, Abraham Madroñal y Juan Miguel Monterrubio, Madrid/ Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2010.
  • MONTERRUBIO, J. M.: «Subcategorización y grado en español», en Carme Bosch (ed.): Miscel.lània d'homenatge a Antoni Vicens Castanyer, Estudi General Lul.lià de Palma de Mallorca, 2001, pp.15-21.
  • MONTERRUBIO, J. M.: «Contribución a un marco teórico de referencia para la enseñanza de la expresión oral», II Simposio Internacional de Didáctica de la Lengua y la Literatura, Escola de Mestres de Tarragona, 1994, pp. 371-379.
  • FERNÁNDEZ RIPOLL, L. y MONTERRUBIO, J. M.: «Los medios de incomunicación», en Alfredo López Vázquez (ed.): Simposio de 'Didáctica de lenguas y culturas', Servicio de Publicaciones de la Universidad de A Coruña, 1993, pp. 443-455 (más vídeo ilustrativo de 45min, editado por el Servei de Recursos Audiovisuals de la Universitat de les Illes Balears).
  • MONTERRUBIO, J. M.: «Aprovechamiento de recursos informáticos en la enseñanza de la lengua», El Guiniguada, 2-3, 1992, pp. 199-207.
  • MONTERRUBIO, J. M.: «La disminución léxica, ¿un concepto exlusivamente nominal?», Verba, 17, 1990, pp. 77-92.
Alguns dels seus treballs es poden consultar en el següent enllaç.

 

PÉREZ RODRÍGUEZ, Eva M.

  Institució

Eva M. Pérez Rodríguez
Professora Titular de Literatura Anglesa
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
ESPANYA

Tfn: +34 971 173135
E-mail: eva.perez@uib.es

Curriculum

Eva M. Pérez Rodríguez és professora de Literatura Anglesa a la Universitat de les Illes Balears. Té un MPhil per la University of Bradford (1997) i és Doctora en Filologia Anglesa per la Universitat d'Oviedo (2001). Després d'investigar les obres radicals de William Godwin, en particular els Memoirs of Mary Wollstonecraft, es va centrar en la ficció contemporània britànica de la 2a Guerra Mundial. Durant aquesta fase va publicar el volum How the Second World War Is Depicted by British Novelists since 1990 amb l'editorial Edwin Mellen Press. Actualment la seva investigació se centra en autors britànics dels segles XVIII i XIX, així com en ficció contemporània britànica, en particular la que tracta sobre guerra, crisi i humanisme.

Línies de recerca

1. William Godwin i els Radicals dels 1790
Paraules Clau: Romanticisme / William Godwin (1756 - 1836), English radical philosopher / història de les idees
2. Literatura contemporània anglesa sobre la 2a Guerra Mundial
Paraules Clau: Segona Guerra Mundial / literatura contemporània en llengua anglesa / Narratologia / Regne Unit – Història
3. La pervivència de la literatura espanyola a la literatura anglesa, i la recepció de la literatura anglesa a l'espanyola
Paraules clau: Literatura espanyola a la Modernitat / Literatura anglesa a la Modernitat

Publicacions (selecció)

  • “There Is Grandeur in This View of Life:” The Professional as Detached God in Ian McEwan's Saturday and The Children Act. Reading Ian McEwan’s Mature Fiction: New Critical Approaches. Presses Universitaires de Nancy – Editions Universitaires de Lorraine. 2021, 193-211
  • Scotland, United Kingdom, Europe, Referenda: An Updated View of Walter Scott’s Waverley (con Miguel López Moreno). Cuadernos Jovellanistas. De la Ilustración a la Modernidad 14, 2020, 123-144
  • British Psychogeographical Fiction. The Wiley Blackwell Companion to Contemporary British and Irish Literature, Vol. II. Editorial: Wiley Blackwell, 2020, 723-732
  • Exoticisms and Female Redefinitions: Three Popular Women’s Fiction Works of World War 2, Theory Now 2 (2), 2019, 200-216
  • “As if Empires Were Great and Wonderful Things”: A Critical Reassessment of the British Empire During World War Two in Captain Corelli's MandolinThe Information Officer and When We Were Orphans. Post-Empire Imaginaries? Anglophone Literature, History, and the Demise of Empires. Editorial: Brill Academic. 2015, 217-242
  • (Diversos autors) Entre la Calma y la Inspiración. Diccionario de Autores Anglófonos en Baleares. José J. de Olañeta, Editor. 2015
  • Robert Harris's Enigma and the Bletchley Park Museum. The Museal Turn. Eds. Sabine Coelsch-Foisner, Douglas Brown. 2015, 161-172
  • Monomania in Fleetwood: William Godwin’s Strained Transition to Romanticism. Cuadernos Jovellanistas. De la Ilustración a la Modernidad 9. 2015, 81-102
  • How the Second World War is Depicted by British Novelists since 1990. The Edwin Mellen Press. 2012. 276 pp.
  • Trad. Eva M. Pérez Rodríguez, André Pons: José María Blanco White. Epistolario y Documentos. Ed. Martin Murphy. 2010, 331-339
  • Ressenya de Aránzazu Usandizaga & Andrew Monnickendam eds. 2007: Back to Peace. Reconciliation and Retribution in the Postwar PeriodAtlantis. Journal of The Spanish Association of Anglo-American Studies 30 (2), 2008, 161-166
  • Ian McEwan’s Atonement: Revisiting History and Rereading Fiction. Culture and Power: The Plots of History in Performance. Eds. Rubén Valdés Miyares y Carla Rodríguez González, 2008, 262-270
  • Binary Voices: Humanism and Science in David Lodge’s Thinks… Belgian Journal of English Language and Literature (New Series) 5, 2007, 67-78
  • The Trials of Sincerity: Godwin’s Political Justice v. His Memoirs of Mary Wollstonecraft. Connotations 13 (3), 2006, 213-229
  • (Amb J. Igor Prieto Arranz) Commenting on Texts. Literature, History, the Media. Edicions UIB. 2006
  • Feminism in Divergent Lights: Mary Wollstonecraft vs. Godwin's Memoirs of Mary Wollstonecraft. Feminisms: Within and Without. Women's Studies Conference, NUI, Galway. Ed. Rebecca Pelan. 2006, 189-197
  • “Pròleg” de André Pons (ed.). Blanco White y América. Instituto Feijoo Estudios del Siglo XVIII. 2006, 13-13
  • Encounters in Sixteenth Century Europe: Jews, Black Slaves and Despots in William Godwin’s The Travels of St Leon. Interpreting Colonialism. Eds. B. R. Wells y P. Stewart. Studies on Voltaire and the XVIIIth Century, 2004, 284-301
  • De la Reconquista a Napoleón: La Noción de España de William Godwin. Cuadernos de Estudios del Siglo XVIII, 14, 2004, 179-193
  • Godwin Revises his Philosophy: The Insertion of the Laura Episode in Caleb Williams. Estudios Humanísticos. Filología 16, 2004, 329-334
  • Education, Conversation and History: Godwin’s Search for Style in The Enquirer and “Of History and Romance”. Atlantis. Journal of The Spanish Association of Anglo-American Studies 25 (1), 2003, 81-90
  • Laurence Sterne, François Vernes y Bernardo María de Calzada: El Periplo de El Viajador Sensible por Europa a finales del S. XVIII, Cuadernos de Estudios del Siglo XVIII, 12 y 13, 2003, 117-135
  • “Introducció” a l'edició facsimilar (1791) de El Viajador Sensible de Bernardo María de Calzada, KRK Ediciones, 2002, ix-xxxiii
  • William Godwin’s Place in Eighteenth-Century Memoir Writing: The Example of the Memoirs of Mary Wollstonecraft, Revista Alicantina de Estudios Ingleses 15, 2002, 195-205
  • Ressenya de Marilyn Brooks ed. 1999: Mary Hays. Memoirs of Emma CourtneyEnlightenment and Dissent 20, 2001, 160-163
  • Ressenya de E. Villalba (1999) Claves para interpretar la literatura inglesa. Revista Alicantina de Estudios Ingleses, 13, 2000, 231-235
  • Fleetwood: Lo Sentimental, lo Sublime y lo Obsesivo de un Típico Personaje Godwiniano. Proceedings of the 22nd International Conference of AEDEAN 1.Eds. Pere Gallardo Torrano y Enric Llurda Giménez, 2000, 461-465
  • Rewriting and Reinterpreting: Godwin’s Memoirs of Mary Wollstonecraft. Atlantis. Journal of The Spanish Association of Anglo-American Studies, 20 (2), 1998, 183-191
  • “¿Dónde Está mi Amigo el Negro?” Un Criado y una Masa Enfurecida en Los Viajes de St Leon de William Godwin. El Discurso Artístico Norte y Sur. Ed. José Luis Caramés Lage et al. 1998, 75-86
  • Ressenya de E. J. Morrall ed. 1996: Piccolomini, Aeneas Silvius (Pius II): The Goodli History of the Ladye Lucres. SELIM (Revista de la Sociedad Española de Lengua y Literatura Inglesa Medieval) 6, 178-184

Algunes de les seves obres es poden consultar al següent enllaç.

PLANAS ROSSELLÓ, Antonio

 Institució

Antonio Planas Rosselló
Professor Titular d'Història del Dret i de les Institucions
Departament de Dret Públic
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma
ESPANYA

Tfno: +34 971 172949
Fax: + 34 971 172389
E-mail: antonio.planas@uib.es

Curriculum

Llicenciat en Dret i Doctor amb premi extraordinari per la Universitat de les Illes Balears (1993). Va començar a impartir docència de les assignatures adscrites a l'àrea d'Història del Dret en la UIB en 1988. La seva activitat investigadora ha estat reconeguda amb quatre trams (sexennis) consecutius de recerca. És autor de diverses publicacions de caràcter docent, entre les quals destaca (amb R. Ramis Barceló), Història del Dret. Síntesi històrica, textos històric-jurídics i materials auxiliars, Palma, Edicions de la Universitat de les Illes Balears, 2010 (segona edició de 2014). Ha dirigit dues tesis doctorals: una a la Universitat Pompeu Fabra i una altra a la Universitat de les Illes Balears. És Acadèmic de número i director de publicacions de la Reial Acadèmia mallorquina d'Estudis Històrics.
 President de la Societat Arqueològica Lul·liana des de 2011. Acadèmic corresponent de la Real de Bones Lletres de Barcelona. Vocal de la Comissió Assessora de Dret Civil Balear (2004-2009). Vocal de la Comissió de Centre Històric de l'Ajuntament de Palma (1997-1999 i 2011-). Membre del consell de redacció de les revistes Ius Fugit i Revista de Dret Històric Català, i avaluador de Iura Vasconiae.

 

Línies de recerca

Història del dret: dret històric i història de les institucions polític-administratives del Regne de Mallorca. S'ha especialitzat en la història jurídica i institucional del Regne de Mallorca. La seva activitat investigadora s'ha desenvolupat en el marc de successius projectes de recerca I+D+I.

 

Publicacions

  • La participación en Cortes de un reino sin Cortes: el caso de Mallorca”, eHumanista, 48 (2021), pp. 134 – 143.
  • “La biblioteca del inquisidor Miguel Gual (1598)”, e-SLegal History Review, 31 (2020), pp. 1 – 45.
  • "Bernat de Oleza, doctor en leyes y lector de Volumen Parvum en Bolonia (1398-1400)", Revista de Estudios Histórico-Jurídicos, 41 (2019), pp. 235-262.
  • " El municipio en Mallorca tras la Nueva Planta borbónica", en DEYÁ BAUZÁ, Miguel José (Coord.), 1716: el final del sistema foral de la monarquia hispànica, Lleonard Muntaner, editor-UIB, Palma, 2018, pp. 189-228.
  • "La jurisdicción consular y el derecho marítimo y mercantil en el reino de Mallorca", e-S Legal History Review, 26 (2018), pp. 1-22.
  • "'Los notarios mallorquines del siglo XIV', Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics, Heràldics i Histórics, Volumen 27 (2017), pp. 47-103.
  • "Los estudios de derecho de los mallorquines: de la época medieval a la creación de la actual universidad", Boletín de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de les Illes Balears, Volumen XVIII (2017), pp. 303-312.
  • (con R. Ramis Barceló), La Facultad de Leyes y Cánones de la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca, Madrid, Carlos III-Dykinson, 2011.
  • La Real Audiencia de Mallorca en la época de los Austrias (1571-1715), Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2010.
  • El notariado en el reino de Mallorca (siglos XIII-XVIII); Palma, Lleonard Muntaner, 2006.
  • Los jurados de la ciudad y Reino de Mallorca, Palma, Lleonard Muntaner, 2005.
  • La abogacía en el Reino de Mallorca (Siglos XIII-XVIII), Palma, Lleonard Muntaner Editor, 2003.
  • Una Práctica judiciaria mallorquina de finales del Antiguo Régimen. 1815-1820. Estudio y edición. Palma, Lleonard Muntaner Editor, 2002.El derecho penal histórico de Mallorca (siglos XIII-XVIII), Palma, Ediciones de la UIB, 2001.
  • El proceso penal en el Reino de Mallorca, Palma, Miquel Font, Editor, 1998.
  • Recopilación del Derecho de Mallorca de 1622 por los doctores Pere Joan Canet, Antoni Mesquida y Jordi Zaforteza, Palma, Miquel Font, Editor, 1996.
  • El Sindicat de Fora Corporación representativa de las villas de Mallorca 1315-1834, Palma, Miquel Font, Editor, 1995.
Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç.

 

SERVERA BAÑO, José

 Institució

José Servera Baño
Catedràtic d'Universitat
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma
ESPANYA

Tfno: +34 971 179747
Fax: + 34 971 173473
E-mail: jservera@uib.es

Curriculum

És catedràtic de la Universitat de les Illes Balears. S'ha especialitzat en la literatura espanyola contemporània i en l'edició de textos:  Ramón del Valle-Inclán. Júcar, Los poetas, 50, Madrid, 1983. Valle-Inclán, Ramón del: Corte de amor. Círculo de Lectores, Biblioteca Valle-Inclán 17, dirigida por Alonso Zamora Vicente, Barcelona, 1991. Valle-Inclán, Ramón del: Cuento de abril. Voces de gesta. Círculo de Lectores, Biblioteca Valle-Inclán 18, Barcelona, 1991. Valle-Inclán, Ramón del: Claves líricas. Espasa Calpe, Colección Austral, Nueva Serie A 362, Madrid, 1995. Gómez de Avellaneda, Gertrudis: Sab. Cátedra, Letras Hispánicas 437, Madrid, 1997. Estudios: Luces de bohemia. Ramón del Valle-Inclán. Monograma Ediciones, Palma de Mallorca, 1994.

Forma part com a investigador del "Proyecto I+D+I del Programa Estatal de Investigación, Desarrollo e Innovación" orientada als reptes de la societat titulat: La obra y el legado manuscrito de Valle-Inclán: ediciones y estudios. (LOLEMVI), la investigadora principal del qual és Margarita Santos Zas (Cátedra Valle-Inclán, Universidad de Santiago de Compostela).

Ha impartit diversos cursos en universitats estrangeres, així en el “Departament of Spanish, French, Italian and Portuguese” de la University of Illinois at Chicago (USA), en la Universidad de La Habana (Cuba), en la Universidad de Guanajuato (México), en la Escuela Nacional de Antropología e Historia de México DF, i en la Universidad de Oriente (Santiago de Cuba)

Línies de recerca

1) Ramón del Valle-Inclán. 2) Línea: Literatura española contemporánea (siglos XVIII, XIX y XX). 3) Presencia de los clásicos españoles en los contemporáneos. 4) Literatura hispanoamericana contemporánea.

Publicacions 

  • “Quevedo y otros autores áureos españoles en El doctor Lañuela, de Antonio Ros de Olano”, La Perinola, 25 (2021), pp. 253 – 267.
  • Ramón del Valle-Inclán, Claves Líricas. Versos, Santiago de Compostela, Cátedra Valle-Inclán, 2020.
  • "La narrativa de Alejandro Sawa al servicio de la denuncia social" en Los textos y sus contextos: cui prodest?, Académica Española, Beau Bassin, 2018.
  • "El sincretismo poético del Conde de Torrepalma", Hipogrifo, 6.1 (2018), pp. 691 706.
  • "Claus líricas: la versión poética del mundo literario de Valle-Inclán", Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, 36  (2018), pp. 125-140.
  • (Amb María Cecilia Ferreira Prado) "José Joaquín Benegasi: De la poética popular y la poesía barroca a la autobiografía de un novator",  Dieciocho, nº 41  (2018), pp. 107--130.
  • (Amb María Cecilia Ferreira Prado) "Anotaciones sobre la Academia Poética Matritense del siglo XVIII",  Analecta Malacitana, 44 (2018), págs. 13-39.
  • “Las estructuras de El pasajero (1920 y 1930), de Valle-Inclán”, Anales de la Literatura Española Contemporánea. Society of Spanish and Spanish-American Studio, Colorado at Buoulder, 43.3 , Anuario Valle-Inclán XVII (2018), pp. 79-101.
  • La obra literaria: Métodos de estudio del siglo XIX al XX. Distintas tendencias del análisis literario, Académica Española, Beau Bassin, 2018.
  • “La lengua literaria cervantina en El comedido hidalgo, de Eslava Galán”, Anales cervantinos, XLVIII, 2016, pp. 305-322.
  • “Góngora en la poesía romántica española”, Estudios románicos, 23, Ediciones de la Universidad de Murcia, 2014, págs. 187-199.
  • “Presencia de la poesía de fray Luis de León en los poetas españoles del siglo XIX” en Bègue, Alain; Herrán Alonso, Emma (dir.), Pictavia aurea. Toulouse, Presses Universitaires du Mirail, 2013 (Anejos de Criticón, 13), págs. 1303-1314.
  • “Jerónimo de Florencia, predicador de honras: Sermón a las honras de la Emperatriz doña María”, en Actas del VII Congreso de la Asociación Internacional Siglo de Oro. University of Cambridge, 2006, págs. 563-568.
  • “Tiempo cervantino en El comedido hidalgo, de Eslava Galán”, A zaga de tu huella. Homenaje al Prof. Cristóbal Cuevas. Universidad de Málaga, Málaga, 2005, tomo II, págs. 571-582.
  • “Personajes y aspectos formales cervantinos en El comedido hidalgo, de Juan Eslava Galán”, en Volver a Cervantes. Actas del IV Congreso Internacional de la Asociación de Cervantistas. UIB, Palma de Mallorca, 2001, págs. 1275-1286.
  • "La influencia de Cervantes en Farsa italiana de la enamorada del rey, de Valle-Inclán", en Actas del II Congreso Internacional de la Asociación de Cervantistas, Società Editrice Intercontinentale Gallo, Nápoles, 1995, págs. 773-782.
  • “Presencia de la poesía de san Juan de la Cruz en los poetas españoles del siglo XIX”, Actas del Congreso Internacional Sanjuanista. Vol. I. Filología. Junta de Castilla y León, Valladolid, 1993, págs. 449-464.
  • “La crítica literaria de la Generación del 27 sobre san Juan de la Cruz”, Ínsula, 537, Madrid, 1991, 537, págs. 33-34.
  • “El paisaje soñado en Los trabajos de Persiles y Sigismunda”, Actas del I Coloquio Internacional de la Asociación de Cervantista. Anthropos, Barcelona, 1990, págs. 295-305.
  • En torno a san Juan de la Cruz. Editor. Júcar, Los poetas Serie Mayor, 10, Madrid, 1987.

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç. 

 

Investigadors postdoctorals

MASSANET RODRÍGUEZ, Rafael

Institució

Rafael Massanet Rodríguez
Doctor
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma
ESPANYA

Tfno:
Fax:
E-mail: r.massanet.r@gmail.com

 

Curriculum 

Rafael Massanet Rodríguez es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de les Illes Balears en 2012. En 2019 va obtenir un doble títol de Doctorat per la Universitat de les Illes Balears i per la Université de Poitiers després de realitzar la seva tesi centrada en l'edició crítica de la comèdia de Tirso de Molina, El celoso prudente, sota la direcció dels doctors Jaume Garau Amengual i Alain Bégue. Actualment, gaudeix d'un contracte postdoctoral Margarita Salas.
Els seus camps de recerca se centren en torn al Teatre del Segle d'Or, amb especial atenció a les obres de Tirso de Molina i, més recentment, a la recuperació de l'obra i figura d'Alonso Remón. També ha dut a terme recerques entorn de la predicació sagrada i els sermons en l'Edat Moderna. Fruit d'aquestes recerques, ha publicat articles en diverses revistes nacionals i internacionals, així com diversos capítols de llibre. Així mateix, són nombroses les seves aportacions en diferents congressos de caràcter nacional i internacional.
Pertany a l'Institut d'Estudis Hispànics en la Modernitat (IEHM), de la Universitat de les Illes Balears, des de la seva fundació i ha col·laborat activament en totes les activitats que s'han dut a terme. També col·labora amb el grup «Moretianos», de la Universidad de Burgos, amb els qui ha publicat l'edició de Industrias contra finezas. Actualment participa en el projecte "Novatores en el púlpito. La oratoria sagrada castellana ante la crisis dinástica y el cambio de paradigma cultural (1665-1733)" (PID2020-117974GB-I00). 

Línies de recerca

Literatura Espanyola del Segle d'Or; Teatre del Segle d'Or; Predicació sagrada; Humanitats Digitals; Bases de dades; Edició crítica de textos.

Publicacions

  • “El proceso de la divinidad: la aparición divina como deus ex machina en el teatro de Alonso Remón”, en El tinglado de la antigua farsa: corrientes actuales de estudio del teatro clásico hispano, Ed. Fundación Universitaria Española, 2021, pp. 41 – 60.
  • “Industrias contra finezas”, en Segunda parte de comedias, VI. Primero es la honra. El licenciado Vidriera. Industrias contra finezas, Edition Reichenberger, 2021.
  • “'¿Y sois hombre o sois mujer?': El disfraz varonil como rebeldía frente a la sociedad barroca”, en Disidencias en la literatura hispánica, Publicaciones Universidad de Alicante, 2021, pp. 171 – 180.
  • “De dramaturgo admirado a reformador de costumbres: la deriva espiritual de Alonso Remón respecto al teatro”, Cauriensia. Revista Anual de Ciencias Eclesiásticas, 16 (2021), pp. 110 – 125.
  • «Entre siete y doscientas comedias: hacia la fijación del corpus dramático de Alonso Remón», Studia Aurea, 14 (2020), pp. 463 - 486. Enlace: https://studiaaurea.com/article/view/v14-massanet
  • «El auto sacramental de El caballero de Gracia (BNE/mss. 16586): cruzada espiritual sobre las tablas», Revista de literatura, 82, 164 (2020), pp. 421 - 444. Enlace: https://revistadeliteratura.revistas.csic.es/index.php/revistadeliteratura/article/view/541
  • «Diana en palacio: el nombre como forjador de un destino», Edad de Oro, 39 (2020), pp. 253-274. Enlace: https://revistas.uam.es/edadoro/article/view/edadoro_2020_39_014
  • (Con Miguel G. GARÍ PALLICER), «De la guerra al llanto: las exequias de Luis XIV en Palma de Mallorca (1715-1716)», El Futuro del Pasado, 11 (2020), pp. 227-262. Enlace: https://revistas.usal.es/index.php/1989-9289/article/view/24987/23691
  • (Con Miguel G. GARÍ PALLICER y Francisco José GARCÍA PÉREZ (eds.), De la reina al carpintero: biografías de época moderna, entre la historia y la literatura, Madrid-Oporto, Sindéresis, 2020.
  • «En torno a Alonso Remón y su predicación mariana: sus Ochos discursos predicables a la Concepción Purísima de Nuestra Señora», en Jaume GARAU (ed.), Religión, política y moralidad en el barroco. La predicación en la España del siglo XVII, Madrid-Oporto, Sindéresis, 2020, pp. 119-133.
Alguns dels seus treballs poden consultar-se en el següent enllaç.

 

ORTEGA MÁÑEZ, María

  Institució

María J. Ortega Mañez
Investigadora postdoctoral
Universitat de les Illes Balears
Ctra. Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca

E-mail: m.ortega@uib.es

Curriculum

Doctora en Literatura Comparada i Teoria de la Literatura (Història i teoria del teatre) i Màster en Filosofia per la Universitat de la Sorbona. Ha impartit docència i treballat com a investigadora en aquesta universitat, l'Institut d'Estudis Polítics de París, la Universitat de Viena (projecte FWF «Calderón cómico. The meaning of pure theater»), la Escuela Superior de Arte Dramático de Castilla y León i la KU Leuven (projecte ERC «Homo Mimeticus. Theory and Criticism»). Actualment forma part del IEHM de la Universitat de les Illes Balears gràcies a un contracte per a l'atracció de talent internacional «María Zambrano», cofinançat pel Govern d'Espanya i la Unió Europea (NextGenerationEU).

Línies de recerca

La seva recerca se centra en la relació entre teatre i filosofia, la qual analitza a través de diversos mètodes i àmbits d'estudi: teoria i crítica literària, estètica, filosofia i teatre grec clàssic, teatre espanyol barroc, filosofia i literatura espanyola del segle XX. Compagina la seva labor acadèmica amb la traducció assatgística i literària.

Publicacions

  • (Con Daniele Garritano) «De todo como en botica. Bugiardino donchisciottesco fra letteratura, filosofia e scienze sociali», Im@go. A journal of the Social Imaginary, nº 18 (2021), pp. 45 - 70.
  • «Ecos platónicos en la estética de Calderón», Anuario calderoniano, nº 13 (2020), pp. 151 - 179.
  • «Mimèsis et comédie. Déterminations de l'ancienne querelle entre philosophie et théâtre», Études de Lettres, «Philosophies du jeu théâtral», nº 312 (2020), pp. 45 - 56.
  • «El Coloquio de Sevilla. Lo que sobre Don Juan me dijo Ortega una tarde de paseo (o no), Eikasia. Revista de Filosofía, nº 92 (marzo-abril 2020), pp. 53 - 70.
  • «Calderón en la filosofía española del siglo XX: María Zambrano y Juan David García Bacca», en Hanno Ehrlicher y Christian Grünnagel (ed.), Calderón más allá de España: Traslados y transferencias culturales, Kassel, Reichenberger, 2020, pp. 369-386.
  • La voz enlutada. Ensayo sobre la tragedia griega, traducción castellana, introducción y notas de la obra La voix endeuillée. Essai sur la tragédie grecque de Nicole Loraux. Madrid, Avarigani, 2020, 218 pp.
  • «Une pensée du jeu mise en jeu: traduire Denis Guénoun et penser le théâtre de Calderón» en Éric Eigenmann, Marc Escola, Martin Rueff (ed.), Avec Denis Guénoun. Hypothèses sur la politique, le théâtre, l’Europe, la philosophie, Genève, Mètispresses, 2020, pp. 181 - 196.
  • «El teatro y (¿su doble?) la filosofía. Apuntes sobre su relación actual» en Julio Vélez-Sainz y Mónica Molanes Rial (ed.), Nuevos circuitos teatrales del siglo XXI, Antígona, Madrid, 2020, pp. 119-133.
  • «De la gracia en Calderón (I): teología y comicidad» en Hipogrifo. Revista de literatura y cultura del Siglo de Oro, 7.2 (2019), pp. 527 - 543.
  • «La idea en escena, San Agustín y Spinoza por Denis Guénoun», en José Romera Castillo (Ed.), Teatro y Filosofía en los inicios del siglo XXI, Verbum, Madrid, 2019, pp. 171 - 185.
  • «Desencantar a Dulcinea, o Zambrano novelando a Cervantes», Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano, nº 19 (2018), «Sobre la novela», pp 68 - 80. 
  • « Cuerpo y vida en el pensar español. Cuatro hitos en una frontera difusa», Eikasia. Revista de filosofía, nº 80 (2018), pp. 133-154.
  • «El juego de actuar de sí mismo. En torno a una idea calderoniana», Anuario Calderoniano, nº10 (2017), pp. 199 - 218.
  • « Ideality in theater, or a reverse evolution of mimesis from Plato to Diderot»,  Aisthesis. Pratiche, linguaggi e saperi dell’estetico, vol. 10/1 (2017), pp. 107 - 116.
  • «De la creación de perspectivas en los entremeses de Cervantes» en Felipe B. Pedraza Jiménez y Rafael González Cañal (ed.), El entremés y sus intérpretes. Actas de las XXXVIII Jornadas de teatro clásico, Universidad de Castilla-La Mancha-Festival de Almagro, Almagro, 2017, pp. 89 - 101.
  • «Lugares de la razón poética : María Zambrano en la frontera franco-suiza», Boletín Hispánico Helvético, nº 27 (primavera 2016), pp. 105 - 130.
  • «Mimèsis, langue espagnole et tauromachie. Sur un usage transversal de la citation», en Sylvain Trousselard et Sandrine Coin-Longeray (dir.), Les intentions de la citation, Les Cahiers d’ALLHiS, nº 4, Neuville sur Saone, Les Chemins de Traverse, 2016. pp. 7 -19.
  • ¿El teatro es necesario? traducción castellana, introducción y notas de la obra Le théâtre est-il nécessaire? de Denis Guénoun. Madrid, Antígona, 2015, 166 pp.
  • «Why has Plato written about mimesis ?», in Patricia Hanna (ed.), An Anthology of Philosophical Studies, Volume 9, Athens Institute for Education and Research, 2015, pp. 61 - 69.
  • «Un lugar de la filosofía española de cuyo nombre no queremos acordarnos», Cahiers de Civilisation Espagnole Contemporaine, 12/2014. [Edición electrónica].
  • «Socrates as character, Socrates as narrator. Dialogue and representation in Plato», in F. Cooren and A. Létourneau (ed.), (Re)presentation and Dialogue, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins Publishing co., 2012, pp. 289 - 302.
  • «Filosofía y Teatro. Dos conceptos de Ortega y Gasset para una teoría de la escena», Bajo palabra, nº2 (2009), pp. 172 - 183.
Algunes de les seves publicacions poden consultar-se en el següent enllaç.
 

 

 

 

Membres emèrits

AMENGUAL, Gabriel

 Institució

Gabriel Amengual Coll
Catedràtic emèrit d'Universitat
Departament de Filosofia i Treball social
Universitat de les Illes Balears

Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
ESPAÑA

Tfno: + 34 971 173028
Fax: + 34 971 173473
E-mail: g.amengual@uib.es

Curriculum

Va estudiar Filosofia i Teologia a Roma, Münster i Barcelona, obtenint el Doctorat en totes dues matèries.
És professor en el Centre d'Estudis Teològics de Mallorca i, des de 1977, en la Universitat de les Illes Balears, de la qual és va ser catedràtic emèrit de Filosofia. S'ha dedicat sobretot a la història de la filosofia moderna i contemporània, preferentment alemanya.

Línies de recerca

Entre els seus camps de treball destaquen l'antropologia filosòfica, la filosofia de la religió, l'hermenèutica, l'ètica i la filosofia de la història.

Publicacions

Llibres
  • Crítica de la religión y antropología en Ludwig Feuerbach. La reducción antropológica de la teología como paso del idealismo al materialismo, Laia, Barcelona 1980.
  • La solidaritat segons Jürgen Habermas. Lección inaugural del curso académico 1991-92 de la Escuela Universitaria de Trabajo Social, Palma, 1991.
  • Presència elusiva. Sobre el nihilisme i la religió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995. Traducción castellana: Presencia elusiva, ed. PPC, Madrid 1996 (pp. 271).
  • Modernidad y crisis del sujeto. Hacia la construcción del sujeto solidario, Caparrós, Madrid, 1998 (Colección Esprit, 32). 
  • La moral como derecho. Estudio sobre la moralidad en la Filosofía del Derecho de Hegel, Trotta, Madrid, 2001 (478 pp.)
  • La religió en temps de nihilisme, Cruïlla, Barcelona, 2003. (222 pp.) Traducción castellana: La religión en tiempos de nihilismo, PPC, Madrid 2006.
  • Salvar l'experiència en el moment de la seva desaparició. L'experiència en el pensament de Walter Benjamin, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2006.
  • Antropología filosófica, BAC, Madrid, 2007.
  • Deseo, memoria y experiencia. Itinerarios del hombre a Dios. Salamanca: Sígueme 2011.
  • La persona humana. El debate sobre su concepto, Síntesis, Madrid, 2015.
  • Afines por elección. En torno a los inicios de la Modernidad en España. Llull, Lutero, Teresa de Jesús, Spinoza y Hegel, Editorial Sindéresis, Madrid-Oporto, 2018.
  • Hitos históricos de la Antropología Filosófica, Col. Filosofía Hoy vol. 72, Ed. Comares, Granada, 2020.
  • La libertad en su realización. La Filosofía del Derecho de Hegel, Col. Filosofía Hoy, Ed. Comares, Granada, 2021.
  • Solidaridad. Historia, concepto, propuesta, Col. Acena Filosofía. Perspectivas 7, Ed. Universidad Pontificia de Comillas, 2021.
Edicions
  • Edición de Ludwig FEUERBACH, Manifestos filosòfics. Selecció i traducció de textos, introducció i notes. Barcelona: Laia 1984 (Textos filosòfics, 28).
  • Edición de Estudios sobre la filosofía del derecho de Hegel [de E. Angehrn, N. Bobbio, B. Bourgeois, H. Ilting, Z.A. Pelczynski, A. Peperzak, M. Riedel, J. Ritter und L. Siep], Madrid: Centro de Estudios Constitucionales 1989.
  • Edición de Friedrich Nietzsche. Actas de las Jornadas de Filosofía 1994: Taula. Quaderns de pensament, núm. 21-22 (enero-dic. 1994).
  • Edición de Ludwig Wittgenstein. Actas de las Jornadas de Filosofía 1997: Taula. Quaderns de pensament, núm. 29-30 (ener-dic. 1998).
  • Edición de La crisi de la raó. Actas de les Jornadas de Filosofía 2000: Taula. Quaderns de pensament, núm. 23-24 (ener-dic. 2000).
  • Edición de HEGEL, La raó en la història. Barcelona: Ed. 62, 1998 (Col.: Textos Filosòfics, 79).
  • Edición de HEGEL, Escrits berlinesos sobre religió. Edició, selecció, traducció, introducció i notes a cura de Gabriel Amengual. Palma: Muntaner 2011.
  • Edición de HEGEL, Escritos sobre Religión. Edición, selección, traducción, introducción y notas de Gabriel Amengual. Salamanca: Sígueme 2013.
  • (coord.) Hegel: Taula. Quadern de pensament 45 (2013).
  • Edición de HEGEL, Lecciones sobre las pruebas de la existencia de Dios. Traducción, introducción y notas de Gabriel Amengual. Salamanca: Sígueme 2014.
  • AMENGUAL, Gabriel / CABOT, Mateu / VERMAL, Juan L. (eds.), Ruptura de la tradición. Estudios sobre Walter Benjamin y Martin Heidegger. Madrid: Trotta 2008 (190 pp.) ISBN: 978-84-8164-975-8 Dep. Legal M-30.927-2008.
  • Guía Comares de Hegel. Granada: Comares 2015.

Estudis sobre la recepció espanyola d'autors europeus

  • "En el segundo centenario de la 'Crítica de la Razón Pura' (1781-1981). Razón y libertad", Arbor, núm. 109 (1981), pp. 27-39.
  • "La nueva edición de las 'Lecciones sobre Filosofía de la Religión' de Hegel", Pensamiento, 43 (1987), pp. 479-486.
  • "Hegel nel pensiero giuridico-politico spagnolo. Cenni storici della recezione della 'Filosofia del Diritto' di Hegel in Spagna", Archivio di Storia della Cultura, 3 (1990), pp. 375-408.
  • "Recepción de la Filosofía del Derecho de Hegel en la España del siglo XIX", Exilios Filosóficos de España. Actas del VII Seminario de Historia de la Filosofía Española e Iberoamericana. Salamanca, 24-28 sept. 1990. Coord. del Seminario y edición Antonio HEREDIA SORIANO, Salamanca 1992, pp. 325-351.
  • "La petjada de Kierkegaard en el segle XX", BOADA, Ignasi (coord.), Søren Kierkegaard avui. Una invitació a la lectura. Barcelona: Cruïlla 2015, pp. 111-152.
Estudis sobre autors espanyols
  • "Ortega i el catolicisme espanyol", Comunicació, núm. 25 (1983), pp. 10-15.
  • "25 anys de Filosofia de la Religió. ¿Un nou ressorgir?, a: Comunicació, núm. 83 (1995), pp. 15-36.
  • "La filosofía de la religión en España ¿un nuevo resurgir?", Diálogo Filosófico, núm. 58 año 20 (2004), pp. 4-36.
  • "Experiencia, mística y filosofía”, en SANCHO FERMÍN, Francisco Javier (dir.), Mística y filosofía, Ávila: Cites 2009, pp. 49-75. 
  • “Contraponència a ‘Josep Ferrater Móra (1912-1991): Les formes de la vida catalana (1944-1960). Identitats”, en Deu testimonis del segle XX, deu lliçons per al segle XXI. Curs d’alts estudis sobre cultura, política i societat. A cura de Ricard Torrents, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2009, pp. 167-174.
  • “La experiencia en el Libro de la Vida. Una lectura en clave filosófico-teológica”,en SANCHO FERMÍN, Fco. Javier / CUARTAS LONDOÑO, Rómulo (dir.), El Libro de la Vida de Santa Teresa de Jesús. Actas del I Congreso Internacional Teresiano. Burgos/Ávila: Monte Carmelo/Universidad de la Mística-CiTES 2011, pp. 367-395.
  • "Interioridad y modernidad. La exploración de los espacios del alma en Santa Teresa de Jesús". Ponencia en el Congreso Internacional: "Iglesia, cultura y sociedad en los siglos XVI-XVII (VI Coloquios Áureos Internacionales)", Monasterio de Voroneț (Voroneț, Rumanía), 5 de mayo de 2015.
  • "G.W.F. Hegel i Ramon Llull", Comunicació, núm. 132 (2016), pp. 107-120.
  • “Interioridad habitada. Ipseidad y alteridad en las ‘moradas’ de Santa Teresa”, Cauriensia. Revista Anual de Ciencias Eclesiásticas, 16 (2021), pp. 39 – 54.
Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

 

BOSCH JUAN, María del Carmen

 Institució

Maria del Carmen Bosch Juan
Catedràtica emèrita d'Universitat
Facultat de Filosofia i Lletres
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica
Universitat de les Illes Balears
Carretera de Valldemossa, Km. 7,5 (Palma, Illes Balears)
 

Email: mboschjuan@gmail.com

Curriculum

Doctora en Filosofia i Lletres (Universitat de Barcelona, Secció de Filologia Clàssica, 1975), Catedràtica de Filologia Llatina de la UIB (2001-2012), Catedràtica emèrita de Filologia Llatina de la UIB des de 2012. Professora adjunta interina de Filologia Llatina de la UIB (1978-1981), Professora adjunta numerària de Filologia Llatina de la UIB (1981-1984), Professora titular de Filologia Llatina de la UIB (1984-2001). Professora ajudant de classes pràctiques de Llengua i Literatura llatines de la UB (1964-1966), Professora numerària de l'INEM “Gaudí” (Reus, 1966-1967), Catedràtica numerària de l'INEM “Joan d’Àustria” (Barcelona, 1967-1975), Catedràtica numerària de l'INEM “Joan Alcover” (Palma, 1975-1984).

Línies de recerca

Humanisme. Tradició clàssica.
 

Participació en el projecte D.G.E.S. PB97-0173 de la Universitat Autònoma de Barcelona (Facultat de Filosofia i Lletres), titulat Materialización documental de la interacción de poblaciones en el mundo greco-romano. Paralelismo con el mundo moderno (31-12-1998 a 31-12-2001).

Participació en el projecte BFF2001-0916 de la Universitat Autònoma de Barcelona (Facultat de Filosofia i Lletres), titulat Los textos como fuente de información pragmática: estudio de la gestualidad en la antigüedad romana (28-12-2001 al 27-12-2004).

Participació en el projecte HUM 2005-03913 de la Universitat Autònoma de Barcelona (Facultat de Filosofia i Lletres), titulat Los textos como fuente de información pragmática: estudio de la gestualidad en la antigüedad romana (II) (31-12-2005 al 30-12-2008).

Participació en el projecte FF12008-01510/ FILO de la Universitat de les Illes Baleares (Facultat de Filosofia i Lletres), titulat Edición crítica y estudio de los Comentarios de erudición (1621) y de otros textos del maestro Bartolomé Jiménez Patón (1569-1640) (1-1-2009 al 31-12-2011).

Participació en el projecte FF12011-22906/ FILO de la Universitat de les Illes Baleares (Facultat de Filosofia i Lletres), titulat Edición crítica y estudio de los Comentarios de erudición (1621) y de otros textos del maestro Bartolomé Jiménez Patón (1569-1640) II (1-1-2012 al 31-12-2014).

Publicacions

  • Bartolomé Jiménez Patón. El virtuos odiscreto, primera y segunda parte, ed. crítica, introducción y notas de Jaume Garau y Mª del Carmen Bosch, Madrid-Frankfurt am Main, Iberoamericana-Vervuert, 2012.
  • Bartolomé Jiménez Patón. Comentarios de erudición (Libro decimosexto), ed. crítica, introducción y notas de Mª del C. Bosch Juan, J. Garau Amengual, A. Madroñal Durán y J.M. Monterrubio Prieto), Madrid, Iberoamericana-Vervuert-CSIC, 2010.
  • Mallorca i el món clàssic II (ed. de M. del C. Bosch y P.J. Quetglas), Barcelona, Estudi General Lul•lià, 2000.
  • M. Dolç, El meu segon ofici. Estudis de llengua i literatura llatines (ed. de M. del C. Bosch), Palma de Mallorca, 1996.
  • AA. VV., Diccionari Llatí-Català, (en colaboración con A. Seva, D. Condom, A. Peris, J.M. Tatger y J. Granados), Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993.
  • Mallorca i el mónclàssic I (ed. de M. del C. Bosch i P.J. Quetglas), Barcelona, Estudi General Lul·lià, 1991.
  • Miscel·lània d’homenatge a Francesca Massot i Villalonga (coord. de M. del C. Bosch), Palma de Mallorca, 1989.
  • Antígona en la literatura moderna, Barcelona, 1979.
Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

 

 

Investigadors col·laboradors

DOLS MARTORELL, Maria del Camí

 Institució

Maria del Camí Dols Martorell
Doctora
 
Universidad de las Islas Baleares
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca

E-mail: mariadelcamidols@gmail.com

Curriculum 

Després d'haver-se llicenciat en Història en la Universitat de les Illes Balears (2006), va iniciar els seus estudis doctorals, els quals van finalitzar amb la defensa de la tesi doctoral, dirigida pel Dr. Jaume Sastre Moll, sotstitulada Estudi agroeconòmic de Mallorca i Menorca segons el delme eclesiàstic (1380-1420).

Ha participat en distints congressos de caràcter nacional i internacional, sempre tenint com a eix vertebrador: els delmes. Alhora, també compte en distintes publicacions indexades, a través de les quals s’analitzen temes econòmics i fiscals de la Mallorca del segle XV.

Actualment ha iniciat una noves línia d’investigació pionera a les Illes Balears: la dona medieval com a administradora de delmes, així, per tant, demostrar com les dones mallorquines participaven de les activitats financeres del Regne de Mallorca. Per aquest motiu, també és membre del grup d'estudis GEMELA (València), el qual se centra en investigacions sobre les dones a Espanya i les Amèriques (pre-1800).

Línies de recerca

Economia, societat i conflicte a l'Espanya Moderna amb especial atenció al delme eclesiàstic.

Publicacions

  • “El reino de Mallorca y su proyección exterior: el mercado de esclavos de la Europa oriental (1400-1453)” en Manuel García Fernández (ed. lit.), Ángel Galán Sánchez (ed. lit.), Rafael Gerardo Peinado Santaella (ed. lit.), Las fronteras en la edad media hispánica, siglos XIII-XVI, 2019, págs. 485-490
  • “Los judíos conversos del Reino de Mallorca y la administración de los diezmos (1380-1420)”, en Jon Juaristi (coord.), Rostros judíos del occidente medieval: XLV Semana Internacional de Estudios Medievales, Estella-Lizarra 17/20 de julio de 2018 /, 2019, págs. 327-338
  • “El capítulo de la Seo de Mallorca: sus trabajos y salarios (1400-1420)”, en Jesús Ángel Solórzano Telechea, Arnaldo Sousa Melo (coord.), Trabajar en la ciudad medieval europea, 2018, págs. 279-292
  • “El diezmo del trigo de la seo de Mallorca (1400-1420)”, en Sara Núñez de Prado y Clavell (dir.), Paula María de la Fuente Polo (ed. lit.), Marina Perruca Gracia (ed. lit.), Javier Rodríguez Abengózar (ed. lit.), I Congreso de jovenes historiadores: actas, 2016, págs. 154-179
  • “El protagonisme d’Inca en el delme del vi del Capítol de la Seu (1400-1420)”, en Joan Josep Estrany Bertos, Miquel Pieras Villalonga, M. Magdalena Payeras Capellà, Santiago Cortés Forteza, Gabriel Pieras Salom, Francesc Lladó i Rotger, Magdalena Sastre Morro (coord.), XVII Jornades d'Estudis Locals: Inca, 2016, págs. 121-151
  • “Els delmes de la vila d'Inca (1409-1417)”, en Santiago Cortés Forteza (dir. congr.), Gabriel Pieras Salom (dir. congr.), Bartomeu Martínez Oliver (dir. congr.), Francesca Tugores Truyol (dir. congr.), XI Jornades d'Estudis Locals: Inca, 26 i 27 de novembre de 2010, 2011, págs. 211-214
  • “Noms i llinatges dels aniversaris de la Seu (1400-1409)”, en Ramon Miquel Bassa i Martín, Francesca Latorre Sánchez (coord.), XXIII Jornada d'Antroponímia i Toponímia: V Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalizació Lingüística : Porreres, 2010, 2011, págs. 57-64
  • “Estudi sobre els llinatges més comuns de Santa Maria del Camí a partir del corpus d'antropònims mallorquins del segle XIV de Joan Miralles i Monserrat”, en Ramon Miquel Bassa i Martín, Francesca Latorre Sánchez (coord.), XXII Jornada d'Antroponímia i Toponímia: (Pollença, 2009), 2010, págs. 147-153
  • “La presència d'esclaus de l'Europa oriental a Ciutat de Mallorca (1348-1453)”, en María Barceló Crespí (coord.), El Regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV). XXVI Jornades d'Estudis Històrics Locals : Palma del 14 al 16 de novembre de 2007, 2007, págs. 229-240
  • “La història santamariera a través dels pergamins”, en V Jornades d'Estudis Locals: 7 i 8 de maig de 2005: en homenatge a la dona santamariera, Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2006, págs. 239-242

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

FERREIRA PRADO, Cecilia

 Institució

María Cecilia Ferreira Prado
Doctora
Universidad de las Islas Baleares
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca

E-mail: rimanube@yahoo.es

Curriculum 

María Cecilia Ferreira Prado és Doctora en Llengües i Literatures Modernes per la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La obra en prosa de Norah Lange  (cum laude per unanimitat). Així mateix, va obtenir el Grau en Llengua i Literatura Espanyoles i un Màster en Literatura, per la mateixa universitat, i és Llicenciada en Belles arts per la Universitat Nacional de l'Art, de Buenos Aires. Ha exposat en més d'una dotzena de galeries de pintura a Espanya, Xile i l'Argentina. Ha participat amb ponències i comunicacions en diversos congressos internacionals, entre altres, en els organitzats pel CILEC, per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i per la pròpia UIB. Respecte a les seves estades de recerca, destaca la realitzada en el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), “Pervivencias de las poéticas y de la poesía de los autores del Siglo de Oro en la literatura contemporánea hispanoamericana”.

Línias de recerca

Literatura espanyola i hispanoamericana contemporània (segles XVIII, XIX i XX). Presència dels clàssics espanyols en els contemporanis. Literatura fantàstica i meravellosa.

Publicacions

  • “Los Cuentos surrealistas, de Muñoz Rojas”, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, nº 43, (2021), pp. 109-122. 
  • "El mundo rostrificado en Los dos retratos, de Norah Lange: una novela de lo fantástico-puro", en Roas, David, y Alessandra Massoni, Las creadoras ante lo fantástico…, (2020), pp.131-146.
  • “La noche fantástica, marginal y fabulística de Francisco Tario”, Anales de Literatura Hispanoamericana, Vol. 48 (2019).
  • “Imágenes alquímicas en Los trabajos de Persiles y Sigismunda, de Miguel de Cervantes”, Rivista di Filologia e Letterature Ispaniche, Vol. 20 (2018), pp. 125-155.
  • (Con José Servera Baño) “Anotaciones sobre la Academia Poética Matritense del siglo XVIII”, Analecta Malacitana, Nº 44, (junio-2018), pp. 13-39.
  • (Con José Servera Baño) “José Joaquín Benegasi: de la poética popular y la poesía barroca a la autobiografía de un novatore”, Dieciocho, Nº 41.1 (Primavera-2018), University of Virginia, pp. 107-130.
  • “El retrato y sus galerías interiores: lo fantástico-extraño en Personas en la sala, de Norah Lange”, Monteagudo, Nº 23 (2018), pp. 187-207. 
  • “La casa y su dimensión fantástica en El cuarto de vidrio, de Norah Lange”, Lectura y Signo (2018), pp. 101-120.
  • La obra en prosa de Norah Lange. Madrid, Fundación Universitaria Española, 2017. 
  • “Una autobiografía fantástica de Norah Lange: Antes que mueran”, Estudios Románicos, Vol. 26 (2017), pp. 173-184.
  • “Luces femeninas en Estimados Congéneres, de Norah Lange”, Revista Letral, Nº 19 (2017), pp. 111-124.
  • “Paraísos femeninos en Personas en la sala, de Norah Lange”, La diversidad en la literatura, el cine y la prensa española contemporánea, Andavira, 2015, pp. 465-472.
  • 45 días y 30 marineros, un viaje autobiográfico, de Norah Lange”, Estudios Humanísticos: Filología, Nº 39 (2017), pp. 205-223.
  • Unica Zürn: mitad mujer, mitad serpiente"(ensayo). Agulha: Revista de Cultura (2014).

Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

GARCÍA PÉREZ, Francisco José

 Institució

Francisco José García Pérez
Col·laborador doctor de l'IEHM
Universitat de les Illes Balears

Ctra. Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca

E-mail: f.garcia@uib.es

Curriculum

Màster i Doctor en Història per la Universitat de Granada. Es va llicenciar a la Universitat de les Illes Balears amb premi extraordinari fi de Llicenciatura.
Especialitzat en estudis d'història de l'Església, els seus articles estan principalment centrats en l'estudi de l'oratòria sagrada durant el regnat de Carles II. Així mateix, s'ha centrat en temàtiques d'àmbit local i devocions populars, com la incidència del culte al beat Ramón Llull o les característiques, evolució i relacions de la jerarquia eclesiàstica mallorquina al llarg del segle XVII.
Entre 2017 i 2019 va ser contractat postdoctoral "Margalida Comas" CAIB cofinançat pel Fons Social Europeu i entre 2021 i 2023 va ser contractat postdoctoral "Vicenç Mut Estabilitat". Actualment es investigador col·laborador en l'IEHM de la Universitat de les Illes Balears.

Línies de recerca

Història de l'Església; Història Social; Història de les Mentalitats; Ramón Llull i el lul·lisme; Predicació sagrada i elits.

Publicacions

  • “Fray Manuel de Guerra y Ribera y la defensa de Juan José de Austria los primeros sermones”, Cauriensia. Revista Anual de Ciencias Eclesiásticas, 16 (2021), pp. 229 – 242.
  • “La maternidad de las reinas consortes bajo control: el caso de María Luisa de Orleans”, Avisos de Viena, 44 (2021), pp. 44 – 50.
  • “Sexualidad perseguida y monjas embarazadas en el Virreinato de Perú a inicios del siglo XVII”, Revista Historia Autónoma, 16 (2020), pp. 53 – 70.
  • “La influencia francesa en el entorno de María Luisa de Orleáns, 1679-1689: los cocineros de la reina”, Ohm: Obradoiro de historia moderna, 29 (2020), pp. 223 – 248.
  • “Los predicadores dominicos en la corte de Carlos II (1665-1700)”, Archivum Fratrum Praedicatorum, 5 (2020), pp. 167 – 199.
  • (Con R. Massanet Rodríguez y M. G. Garí Pallicer) De la reina al carpintero. Biografías de Época Moderna entre la historia y la biografía, Madrid-Porto, Sindéresis, 2020.
  • ”Lúcidos son los que sucedieron en grandes casas”: mecenazgo nobiliario y propaganda política en la Real Capilla de Carlos II”, en M. A. García-Garrido, S. Truchuelo García, J. Garau Amengual, A. Testino Zafiropoulos (coords.), Espada de Dios y aliento de la nobleza: el ministerio de la palabra en la España moderna (siglos XVI-XVIII), Madrid-Porto, Sindéresis, 2020, pp. 129 – 145.
  • "La reforma de predicadores en la Real Capilla de Carlos II", Hispania Sacra, 71.144 (2019), pp. 563 575.
  • "Solicitación y abusos en los monasterios femeninos de Indias a inicios del siglo XVII: una aproximación", Hipogrifo, 7.2 (2019), pp. 395-407.
  • Juan Rodríguez Coronel. un predicador jesuita en la Corte de Carlos II, Sindéresis, Madrid-Oporto, 2019.
  • "La construcción de un santo: Ramón Llull y el lulismo radicalizado en el s. XVIII", en L. M. NONTOL y R. RAMIS BARCELÓ (eds.), Ramon Llull y el lulismo. Contemplación y acción, Madrid-Oporto, Sindéresis, 2019.
  • "La influencia de Mariana de Austria en el púlpito de la Real Capilla", en GARAU, Jaume (Ed.), Religión, política y moralidad en el Barroco. La predicación en la España del siglo XVII, Sindéresis, Madrid-Oporto, 2018.
  • El culto a Ramón Llull en la Mallorca del siglo XVIII. Fervor, persecución y condena, Sindéresis, Madrid-Oporto, 2018.
  • "El Cabildo mallorquín en la época de la Ilustración (1750 1800)", Historia. Instituciones. Documentos, 45 (2018), pp. 61 87.
  • "La imagen del ministro favorito en el púlpito regio en el reinado de Carlos II", Tiempos Modernos, 9.37 (2018), pp. 1 24.
  • "Los predicadores franciscanos en la Real Capilla de Carlos II (1665 1700)", Archivum Franciscanum Historicum, (2018), pp. 507 544.
  • “El cabildo de Mallorca y el vicario general sede vacante durante el Setecientos: disputas y ámbitos de poder”, Revista de Historia Moderna: Anales de la Universidad de Alicante, 35 (2017), pp. 497-529.
  • “Los canónigos de la catedral de Mallorca durante el siglo XVII”, Cauriensia: revista anual de Ciencias Eclesiásticas, 12 (2017), pp. 407-442.
  • “El Seminario Conciliar de Mallorca durante el Setecientos. Entre el florecimiento y la decadencia”, Cuadernos de Historia Moderna, 1 (2017), pp. 221-238.
  • “La resistencia a la clausura en los monasterios femeninos de Mallorca durante el siglo XVIII”, Espacio, tiempo y forma. Serie IV, Historia Moderna, 30 (2017), pp. 211-232.
  • “La Casa de la Misericordia de Palma antes y después de su reforma en 1799”, Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 37 (2017), pp. 355-380.
  • “La oratoria sagrada como arma política: los predicadores reales de Juan José de Austria”, Obradoiro de Historia Moderna, 26 (2017), pp. 237-265.
  • “Disputas lulianas en la enseñanza universitaria de Mallorca durante el siglo XVIII”, Educació i Història. Revista d’Història de l’Educació, 28 (2016), pp. 139-166.
  • “Represión académica en la Mallorca del siglo XVIII. El obispo Juan Díaz de la Guerra y la clausura del colegio de la Sapiencia en 1773”, Chronica Nova, 41 (2015), pp. 195-209.
  • “El culto luliano en la Mallorca del siglo XVIII: fervor desatado y represión religiosa”, en Iglesias Rodríguez, J.J., Pérez García, R. M. y Fernández Chaves, M. F. (eds.), Comercio y cultura en la Edad ModernaUniversidad de Sevilla, Sevilla, 2015, pp. 2173-2185.
  • (Con R. Ramis Barceló) “Un conflicto universitario y los orígenes de la represión antiluliana del obispo Juan Díaz de la Guerra en el Seminario de Mallorca”, Studia Historica. Historia Moderna, 37 (2015), págs. 323-350.
  • “La persecución del lulismo en la Catedral de Mallorca durante el episcopado de Juan Díaz de la Guerra (1772-1777)”, Hispania Sacra, 66 extra II (2014), pp. 397-419.
  • “El Cabildo Catedralicio de Mallorca (1700-1750). Estudio de una élite de poder durante el siglo XVIII”, Tiempos Modernos, 29 (2014/2). [Edición electrónica]. (ISSN-e: 1699-7778)
  • “La represión antiluliana del obispo Díaz de la Guerra en Andratx”, MRAMEGH, 24 (2014), págs. 89-106.

Alguns dels seus treballs poden consultar-se en el següent enllaç.

GARÍ PALLICER, Miguel Gabriel

 Institució

Miguel Gabriel Garí Pallicer
Col·laborador doctor de l'IEHM
Universitat de les Illes Balears
Ctra. Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
E-mail: m.gari@uib.es

Currículum

Miguel Gabriel Garí Pallicer és llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears amb premi extraordinari de llicenciatura, i Màster en Patrimoni Cultural per la mateixa universitat. En el curs 2016-2017 va obtenir el títol de doctor amb la tesi "El abastecimiento de pan en Palma de Mallorca entre los siglos XV y XVIII" sota la direcció del doctor Miguel José Deyà Bauzá després d'haver obtingut la beca de Formació de Personal Investigador concedida per la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats dels Illes Balears, cofinançada pel Fons Social Europeu. Ha ampliat estudis en l'Institut Europeu d'Història i Cultura de l'Alimentació de Tours, en la Universitat de Aix-Marseille i en l'Institut d'Història del CSIC. Ha participat en congressos locals, nacionals i internacionals.

Línies de recerca

La seva recerca se centra en l'estudi de la política local de proveïments en un sentit ampli que inclou les pràctiques i les idees, la història de l'alimentació, la història del treball i la història social. Ha iniciat una línia de treball centrada en la recopilació de fonts d'arxiu.

Publicacions

  • “Dos culturas de la alimentación del catolicismo tridentino: jesuitas y trinitarios descalzos”. Cauriensia. Revista Anual de Ciencias Eclesiásticas, 16, pp. 183 – 197, 2021.
  • “Pere Pellicer (c.1589-1648). La biografía de un artesano entre Palma, Madrid y Barcelona”, en R. Massanet Rodríguez, M. G. Garí Pallicer y F. J. García Pérez (eds.), De la reina al carpintero. Biografías de Época Moderna entre la historia y la biografía, Madrid-Porto, Sindéresis, 2020, pp. 229 – 242.
  • (Amb Rafael Massanet Rodríguez) “De la guerra al llanto: las exequias de Luis XIV en Palma de Mallorca (1715- 1716)”, El futuro del pasado. Revista electrónica de Historia, 11, pp. 227 – 262, 2020.
  • “La alimentación en el Colegio jesuita de Montesión de Palma de Mallorca: cultura, productos y prácticas (1561-1715)”, Archivum Historicum Societatis Iesu, 177, pp. 5 – 46, 2020.
  • (Amb Pablo Alcover Cateura) “Ordenanzas de Mostassaferia sobre los panaderos y horneros en la ciudad de Mallorca (siglos XV-XVIII): un estudio de larga duración”, Revista de Dret Històric Català, 19, pp. 93 – 124, 2020.
  • "Decisiones políticas y construcción del mercado ¿Un proyecto integral para el abastecimiento de Palma de Mallorca en el paso del siglo XVI al XVII?", en SERRA, Sebastià (Coord.), El Parlamentarisme en perspectiva histórica. Parlaments multinivell, Palma, ICHRP-UIB, 2019, pp. 1257 - 1274.
  • "Relaciones comerciales entre el Reino de Mallorca y Tabarka durante la segunda mitad del siglo XVII", en LÓPEZ NADAL, Gonçal i SEGUÍ BELTRÁN, ANDREU (Coords.), La Barbaria i les Balears. Les relacions entre Tunis i l'arxipèlag al llarg de la història, Palma, IEB, 2019, pp. 279 - 298.
  • "Normas y usos cotidianos en el convento trinitario de Sant Esperit de Palma de Mallorca (1533-1622)", Hipogrifo. 7.2, pp. 409 - 420, 2019.
  • "Población y escasez en Palma de Mallorca durante el siglo XVII", Revista de Demografía Histórica. 37.1, pp. 47 - 78, 2019.
  • "Pleitos del reino de Mallorca e islas adyacentes ante el Consejo Supremo de Aragón conservados en el Archivo Histórico Nacional (Siglos XVI-XVIII)", Tiempos modernos: Revista Electrónica de Historia Moderna. 9.38, pp. 84 - 119, 2019.
  • Imprescindibles y olvidados: cribadores y pesadores de cereal en Palma de Mallorca (siglos XVI-XVII), en Andrés, M. et alii (eds.), La alimentación en la Historia, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 2018. 
  • “El control del mercado y del espacio urbano en la Edad Moderna: la labor del mostassaf de Palma de Mallorca (siglos XVI y XVII)” en García, M. et alii (Cords.): III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Historia Moderna. Líneas recientes de investigación en Historia Moderna. Familia, cultura material y formas de poder, Fundación Española de Historia Moderna, Universidad de Valladolid e Instituto Universitario de Historia Simancas, 2016.
  • “Ganarás el pan con el sudor de tu frente. La producción de pan en Palma de Mallorca. Siglos XVI-XVII”, en Iglesias Rodríguez, J. J. (Dir.): XIII Reunión Científica de la FEHM, Universidad de Sevilla, Sevilla, 2015.
  • “Los horneros de la Ciutat de Mallorca moderna: reproducción y movilidad social”, Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 23, 2013.
  • “Notas introductorias sobre el almacenamiento del cereal de la Administración en la Ciutat de Mallorca. (1580-1692)”, BSAL, 69, 2013.
Algunes de les seves obres poden consultar-se en el següent enllaç.

 

MUT i ARBÓS, Joan

 Institució

Joan Mut i Arbós
Professor associat
Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
ESPANYA

Tfno: +34 971 259537
Fax: + 34 971 173473
E-mail: joanmutarbos@hotmail.cat

Currículum

Doctor en Filologia Clàssica i llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona i la UOC, respectivament. Va dur a terme una estada de mig any en la Università Ca'Foscari (Venezia). Durant els últims vint-i-cinc anys la seva activitat principal s'ha centrat en la docència del llatí i el grec en l'ensenyament secundari, tasca que ha culminat amb la publicació de diversos manuals i llibres de text que combinen l'orientació innovadora amb el rigor acadèmic. La seva activitat docent, a més, ha anat acompanyada d'una profunda reflexió pedagògica, concretada en diversos articles i en la participació en diversos congressos sobre la didàctica de les llengües clàssiques. Des de l'any 2014 ha impartit docència a la Universitat de les Illes Balears, com a docent del Grau en Llengua i Literatura Espanyoles, del Grau en Llengua i Literatura Catalanes i del Grau en Estudis Anglesos. A part de la seva vocació docent i investigadora en el camp de la filologia clàssica, sempre s'ha interessat pels estudis artístics i, especialment, per la relació entre l'art i la història de les idees i la cultura. Investiga en l'humanisme europeu i, particularment, en l'àmbit de les manifestacions artístiques i la vigència de la tradició clàssica. Actualment les seves perquisicions s'encaminen cap a la pintura d'història vuitcentista, especialment aquella de tema clàssic.

Línies de recerca

Pedagogia i ensenyament de les llengües clàssiques; art i humanisme europeus; pintura d'història vuitcentista.

 

Publicacions

Publicacions en revistes:
            - Didàctica de les llengües clàssiques
            -Art i tradició clàssica
  • El pintor en la arena: los ludi romanos en la pintura de historia decimonónica”, Goya: Revista de arte369, 2019, pp. 316-327.
  • Sappho recalled to life by music: Feminine emotion and Raison d'État in Neo-Classical Napoleonic Painting", Music in Art. International Journal for Music Iconography, 43, 2018, pp. 161-189. 
  • “Contributi per l'interpretazione del ciclo pittorico della capella Grimani a San Francesco della Vigna", Venezia Cinquecento 37, 2010, pp. 137-202.
 Publicacions en llibres:
  • LLATÍ / LATÍN (libro de texto para el Bachillerato). 2019, Barcelona, Editorial Vicens Vives.
  • GREC / GRIEGO (libro de texto para el Bachillerato). 2019, Barcelona, Editorial Vicens Vives.
Algunes de les seves obres es poden consultar en el següent enllaç.

RAMIS SERRA, Pedro

Institució

Pedro Ramis Serra
Palma de Mallorca
España

Currículum

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Sant Tomàs, Angelicum (Roma) i Llicenciat en Filosofia i Lletres (secció Filosofia) per la Universitat de Barcelona. Després d'ampliar estudis en la Universitat d'Ais de Provença, va rebre el grau de Doctor en Filosofia i Lletres (secció Filosofia) per la Universitat de Barcelona, en 1989, amb una tesi sobre l'obra tardana de Ramon Llull.

És Magister de la Maioricensis Schola Lullistica, de la qual va ser secretari. Fins a la seva jubilació, va ser professor de batxillerat en diversos centres privats i concertats, tutor en el Centre associat de la UNED de Palma, i professor de l'Escola Universitària de Magisteri, així com de les Facultats de Periodisme i Comunicació Audiovisual (CESAG).

Línies de recerca

Ramon Llull i el lul·lisme. Traducció d'obres llatines medievals. Història de les Universitats hispàniques en l'època moderna.

Publicacions

  • (con R. Ramis Barceló) “Profesores y estudiantes hispanos en la Universidad de Viena (1522-1739)”, Memoria y Civilización, 24 (2021), pp. 373 – 394.
  • (con R. Ramis Barceló) Estudios sobre la Universidad de Tortosa (1600-1717), Madrid, Dykinson SL., 2020.
  • (con R. Ramis Barceló) Actos y grados de la Universidad de Alcalá (1523-1544), Madrid, Dykinson SL., 2020.
  • (con R. Ramis Barceló) Los grados de la Universidad de Irache (1613-1700), Madrid, Dykinson, 2020, 680 pp.
  • (con R. Ramis Barceló), Los primeros grados de la Universidad de Baeza (1549-1580), Madrid, Dykinson, 2018, 234 pp.
  • (con R. Ramis Barceló), “El proceso de fe a Fr. Agustin Pipia (1688-1693)”, Revista de la Inquisición, 22 (2018), pp. 261-300.
  • Pierre de Jean Olivi, Tratado de los contratos (Estudio preliminar de R. Ramis Barceló. Traducción y notas de P. Ramis Serra y R. Ramis Barceló), Madrid, Dykinson, 2017, 171 pp.
  • (con R. Ramis Barceló), “Los últimos grados de la Universidad de Solsona (1701-1715)”, Historia. Instituciones. Documentos, 44 (2017), pp. 313-349.
  • (con R. Ramis Barceló), “Los primeros grados de la Universidad de Orihuela (1610-1643)”, Estudis. Revista de Historia Moderna, 43 (2017), pp. 235-260.
  • (con R. Ramis Barceló), “Los rectores del Colegio de Santo Domingo y San Jorge de Tortosa (1534-1803)”, Archivum Fratrum Praedicatorum, nova series, 2 (2017), pp. 257-289.
  • (con R. Ramis Barceló), “‘Comentaria in Artem magnam et paruam’ de Agustín Núñez Delgadillo: un curso luliano manuscrito del siglo XVII”, Cuadernos salmantinos de filosofía, 43 (2016), pp. 33-54.
  • Ramon Llull: Arte breve de la invención del derecho (Estudio preliminar de R. Ramis Barceló. Traducción y notas de P. Ramis Serra y R. Ramis Barceló), Madrid, ­Dykinson, 2015, 233 pp. 
  • Liber iudiciorum - El libro de los juicios (Estudio preliminar de R. Ramis Barceló. Traducción y notas de P. Ramis Serra y R. Ramis Barceló), Colección de Leyes Históricas de España, vol. I, Madrid, Boletín Oficial del Estado, 2015, 878 pp.
  • Ramon Llull: Arte de derecho (Estudio preliminar de R. Ramis Barceló. Traducción y notas de P. Ramis Serra y R. Ramis Barceló) (Madrid, Carlos III-Dykinson, 2011), 178 pp.
  • Lectura del Liber de civitate mundi de Ramón Llull, Barcelona, Publicaciones y Promociones Universitarias, 1992. 

 

 

Becaris predoctorals i doctorands

BAUÇÀ NICOLAU, Victòria

  Institució

Victòria Bauçà Nicolau
Doctoranda
Universidad de las Islas Baleares
Ctra. Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
E-mail: victoria.bauca@uib.cat

Curriculum

Graduada en Història per la Universitat de les Illes Balears en 2017, Màster en Història Moderna: “Monarquia d'Espanya, segles XVI-XVIII” per la Universitat Autònoma de Madrid en 2018 i Màster en formació del professorat a la Universitat de les Illes Balears en 2019.

Actualment doctoranda a la Universitat de les Illes Balears sota la direcció del Dr. Miguel J. Deyà Bauzá des de 2019. Investigadora, des de l'any 2020, del projecte PRD 2018-17 titulat «Conflicte i identitat en el Regne de Mallorca (Segles XIV-XVIII)» finançat per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a través de la Direcció General de Política Universitària i Recerca amb fons procedents de la Llei de l'impost sobre estades turístiques (ITS 2017-06), dirigit pel Dr. Miguel J. Deyà Bauzá.

En aquests moments, es troba d'estada de doctorat en la Università degli Studi di Urbino Carlo Bo, sota la tutela de la Dra. Raffaella Sarti.

Línies de recerca

Les línies de recerca que segueix són la història de les dones i la història de gènere en l'Edat Moderna des de perspectives socials i culturals. Es centra en l'estudi del rol social de les dones en el Regne de Mallorca durant els segles XVI i XVII.

També s'interessa per la història local i la història social.

Publicacions

  • “La mala vida d’uns, conseqüències per a les altres: els ‘vividors’ i el seu entorn en el Regne de Mallorca (segles XVI-XVII)”, Mirabilia Medtrans, 13 (1), 2021, 24-44.
  • “«Pel seu estament, condició i qualitat»: la representació de l’estament en la Mallorca de la modernitat”, Revista Valenciana de Filologia, 5, 2021, 299-324.
  • (Con MIRÓ NICOLAU, M.) “Una nueva mirada sobre los ‘Presidals decrets’: fuente para el estudio de biografías de mujeres” en Massanet, R., Garí, M.G., García, F.J. De la Reina al carpintero. Biografías de época moderna, entre la historia y la literatura, Sindéresis, Madrid/Porto, 2020, 257-266.
  • “El Trienni Liberal a Campos (1820-1823)” a II Jornades Estudis Locals de Campos, Ajuntament de Campos, Campos, 2020, 99-108.
  • “L’etapa pública del balneari de Sant Joan de la Font Santa (1842-1910)” )” a II Jornades Estudis Locals de Campos, Ajuntament de Campos, Campos, 2020, 108-120.
  • “La violència física i econòmica contra les dones a la Mallorca del segle XVII: una aproximació”, SCRIPTA: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 16, 2020, 343-365.
  • “Una empresa corsària de principi a fi: el viatge de la nau Santa Clara i el plet pel seu botí (1660-1672)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 76, 2020, 139-159.

DE LA A GONZÁLEZ, Julio

Institució

Julio de la A González
Doctorant
Universitat de les Illes Balears
Ctra. Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca

E-mail: julio-alejandro.de-la-a@uib.cat

Curriculum

Graduat en Llengua i Literatura Espanyoles en 2021 i Màster en Llengua i Literatura Modernes, especialitat en literatura, en 2022, per la UIB.

Des del 2023, doctorant a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB amb una tesi sobre els sermons fúnebres de Manuel de Nájera, adscrita al projecte "Novators al púlpit. L'oratòria sagrada castellana davant la crisi dinàstica i el canvi de paradigma cultural (1665-1733)" (PID2020-117974GB-I00) gràcies a la concessió de la beca FPI CAIB 2022.

Línies de recerca

Oratòria sagrada del Segle d'Or. També investiga sobre l'oratòria a Llatinoamèrica, singularitzada a la figura de Juan Bautista Aguirre, S. J.

NONTOL, Lucio M.

Institució

Lucio M. Nontol 
Doctorand
Universitat de les Illes Balears
Ctra. de Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca
Espanya

E-mail: frluciotor@hotmail.com

Currículum

Llicenciat en teologia, màster en Bioètica i doctor en teologia moral per la Universidad Pontifícia Comillas. Màster en Filosofia per la U.N.E.D., Màster en Psychological Studies per Seton Hall University (USA). Des del 2018 és professor de Teologia moral a Seton Hall University, NJ (USA). És director de la Revista Hispanoamericana TOR.

Línies de recerca

Teologia moral: fonamental, bioètica i social. Teologia espiritual i counseling. Filosofia medieval i contemporània (amb atenció especial a Ramon Llull i les seves repercussions en filosofia contemporània).

Publicacions

  • “The Role of Virtue in the Theories of Moral Restoration and Psychological Well-Being of A. MacIntyre and M. Seligman”. Philosophical Practice, July 2022, 17.2: 2920-30.
  • “Biografía, filosofía y catolicismo en la obra de Alasdair MacIntyre”. Revista de Filosofía, 18(2),2022.
  • “Santidad y moral desde Gaudete et Exsultate”, Selecciones de teología, Vol. 59, Nº 233, 2020.
  • Biografía, filosofía y cristianismo en la obra de Alasdair MacIntyre, Madrid, Sindéresis, 2020.
  • La moral como camino en la teología de Joseph Ratzinger, Madrid, Perpetuo Socorro, 2018.
  • Perdón, decisión y responsabilidad. Una reflexión filosófica desde Jacques Derrida, Madrid, Editorial Síntesis, 2016.

 

VADILLO, Ángel

 Institució

Ángel María Vadillo Bonet
Doctorand

Universitat de les Illes Balears
Ctra. Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma de Mallorca

E-mail: exovadillo@gmail.com

Curriculum

Graduat en Llengua i literatura espanyoles en 2019 i Màster en formació del professorat en 2020 per la Universitat de les Illes Balears.

Actualment doctorand en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears sota la direcció del Dr. Jaume Garau Amengual des de 2020 i investigador en el projecte "Novatores en el púlpit. L'oratòria sagrada castellana davant la crisi dinàstica i el canvi de paradigma cultural (1665-1733)" (PID2020-117974GB-I00). Des de 2021 la tesi està codirigida per la Dra. Manuela Águeda García-Garrido de la Université de Caen-Normandie.

Compagina la seva labor de recerca amb la docència en l'educació secundària.

Línies de recerca

La seva principal línia de recerca és la predicació sagrada en el segle XVI i XVII.

També s'interessa per la literatura del Segle d'Or.

 

 

Tècnic de l'IEHM

DÍAZ MARTÍNEZ, Tatiana

Institució

Tatiana Díaz Martínez
Tècnic
Universitat de les Illes Balears
Ctra. Valldemossa, km. 7’5
07122 Palma
E-mail: tatiana.diaz@uib.es

Curriculum


Tatiana Díaz Martínez és llicenciada en Història per la Universitat de les Illes Balears i Màster en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la Universitat Politècnica de València. Després d'obtenir una beca Leonardo da Vinci, en 2014 va realitzar pràctiques en una empresa especialitzada en restauració de document gràfic situada a Bologna (Itàlia). Actualment exerceix com a tècnic del IEHM, gestionant les xarxes socials i la pàgina web de l'Institut, els tràmits administratius i donant suport a la recerca duta a terme pels seus membres.